El president de l‘ACM, Miquel Buch, ha apuntat, durant l’Assemblea del Fòrum Comarcal de l’ACM celebrada aquest dimecres a Girona, que cal un estudi rigorós per definir el paper dels consells comarcals arran del debat sobre les competències d’aquestes administracions. Joana Ortega explica als Consells qu Governació treballa per periodificar els pagaments als ens locals, però sense establir un calendari fins que no es tinguin les garanties. La sessió també ha servit per reelegir per un període de quatre anys al president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Jordi Xargay, com a president del Fòrum Comarcal de l’ACM, càrrec que ja va ocupar durant l’anterior legislatura.

El president de l’ACM, Miquel Buch, ha afirmat que “cal plantejar-se qui fa què” després de recordar que més de la meitat dels 947 municipis catalans tenen menys de 1.000 habitants i 347 en tenen menys de 500. “Segurament es pot i s’ha de simplificar, però abans de decidir què es suprimeix, la tasca més important que té el Govern és delimitar el marc competencial”, ha destacat.

Així, ha posat alguns exemples d’iniciatives comarcals que suposen un benefici i prestació de serveis per a molts municipis que per si sols no podrien fer-hi front. El Consell Comarcal del Ripollès ha estat el paraigües d’un consorci de serveis socials que aglutina tots els municipis. O a la Garrotxa el Consell Comarcal ha implementat un projecte pioner d’optimització del servei de transport escolar i menjadors.

En aquest sentit, Buch no s’ha mostrat contrari a redefinir el paper dels consells comarcals, però ha insistit en què “juguen un paper d’equilibri territorial i són necessaris en alguns àmbits per prestar serveis als ciutadans de forma eficient”. El president de l’ACM, però, ha deixat clar que cal evitar “el solapament administratiu” i que “la simplificació i aprimament han d’anar de bracet amb la nova concepció del mapa administratiu”.

La vicepresidenta del govern, Joana Ortega, que ha tancat l'acte del Fòrum Comarcal, ha explicat als presidents del Consells Comarcals que s'ha de millorar el sistema d'administració local "per tal d'optimitzar les estructures i, la llei d'hisendes locals, ha d'aconseguir aquest model de màxima eficàcia", Ortega  també ha dit que el model ha d'estar ben finançat.  Caldrà definir el paper de les diputacions, de les vegueries i dels consells comarcals. La vicepresidenta ha destacat que "és una oportunitat per reformar tot allò que no funciona bé" i ha continuat explicant que  "Els ens locals necessiten eines eficients"  i també ha remarcat que "cal abordar quin ha de ser el marc competencial de cada administració i quin ha de ser el seu finançament". En la mateixa linia, la vicepresidenta ha parlat també de l'estructura del mapa municipal, "cal pensar si tots els municipis  poden i han de donar tots els serveis, o si és millor que les doni una administració. Finalment, Joana Ortega ha explicat que s'inicia el  procés de reforma profunda de la llei de governs locals, un procés que es farà "sense presses però sense pauses" i ha demanat a tots els presidents dels Consells Comarcals que aportin la seva experiència a través de l'ACM.
 
D’altra banda, el president del Fòrum Comarcal, Jordi Xargay, en el seu discurs ha defensat la funció del Consell Comarcal “com la millor eina que tenim a Catalunya per pal•liar el desequilibri territorial”. Xargay ha destacat que en els últims 25 anys de gestió de les comarques, els Consells Comarcals han “consolidat sentiments de pertinència i cohesió” i han generat nombrosos exemples d’economies d’escala aplicades a favor del petit i mitjà municipi.

Davant el discurs sobre la reducció d’administracions, Xargay ha dit que el Fòrum Comarcal segueix “defensant el manteniment del concepte territorial vegueria/diputació, municipi i comarca com a entitats locals pròpies de l’organització territorial a Catalunya”.  I ha manifestat que “cal recuperar el reconeixement de la comarca com a ens local amb personalitat jurídica pròpia” i els consells comarcals han de tenir l’autoritat suficient i les competències necessàries “per coordinar les diverses polítiques públiques i comunes en la seva demarcació, respectant sempre el principi de subsidiarietat”.

Xargay ha insistit en què els consells comarcals “han demostrat la utilitat d’apropar l’administració a l’administrat per ser més eficaç i, a la vegada, més racional en la gestió dels escassos recursos que tenen les comarques”. I ha afegit que l’actual context en què es pretén és regular i clarificar les competències de les administracions locals “ha de ser una bona oportunitat per reordenar les admnistracions i evitar duplicitat de serveis.

”

28 Consells Comarcals

L’Assemblea del Fòrum Comarcal de l’ACM ha comptat amb la presència de 28 presidents de consells comarcals catalans, acompanyats per alguns gerents de les administracions comarcals. Hi eren representants els Consells Comarcals de l’Alt Camp, Alt Empordà, Alt Penedès, Anoia, Baix Empordà, Baix Camp, Baix Ebre, Barcelonès, Berguedà, Cerdanya, Conca de Barberà, Garraf, Garrotxa, Gironès, Maresme, Noguera, Osona, Pallars Jussà, Pla de l’Estany, Priorat, Ribera d’Ebre, Ripollès, Segarra, Selva, Tarragonès, Terra Alta, Vallès Occidental, Baix Penedès i Vallès Oriental.

A l’acte també hi ha participat l’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega.

El Fòrum Comarcal de l’ACM és un òrgan que aplega a 40 dels 41 consells comarcals de Catalunya. Es va constituir el 1993 i entre les seves funcions hi ha la representació i defensa dels interessos de les comarques i fixar les directrius d’actuació en relació amb els consells comarcals. L’actual president és Jordi Xargay, president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany i alcalde de Palol de Revardit.