Agenda

No hi ha cap acte previst a l'agenda

+ Veure més actes

Què és l'ACM?

L'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) és una entitat municipalista que agrupa més del 95% dels ens locals de Catalunya amb l’objectiu de defensar els interessos dels municipis i ésser-ne la veu representativa.

L’ ACM es constitueix el 3 d'octubre de 1981 a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic en una assemblea integrada per 104 alcaldes catalans. Ramon Montañà, alcalde de Vic, n’és nomenat president i el Comitè Executiu nomena Jacint Mateu secretari general.

La iniciativa sorgeix d’un grup d’alcaldes catalans amb la voluntat de crear un espai de trobada per als ajuntaments, sense distincions ideològiques, on gestionar polítiques col·lectives.

En la primera assemblea es posen les bases per vertebrar el municipalisme català i potenciar l’autonomia local. Al mateix temps, es redacten els estatuts i es constitueixen les primeres comissions sobre administració local i governació, cultura, ensenyament, sanitat i serveis socials, joventut i esport, treball i urbanisme, i obres públiques.

1982

El 27 de novembre se celebra la segona Assemblea a Matadepera (Vallès Occidental), on Montañà és reelegit. El lema “Un municipi, un vot” presideix la segona reunió i, a partir de llavors, es converteix en un principi bàsic de la política de l’ACM. Tots els municipis tenen els mateixos drets i deures independentment de la seva demografia, pressupost, situació geogràfica o mida.

1983

La tercera Assemblea se celebra el 5 de novembre a Igualada (Anoia), ja amb la participació de més de 300 ajuntaments. Les principals preocupacions són la futura aprovació de la Llei de bases de règim local, de la qual l’ACM demana la retirada per aprofundir en l’autonomia local, i la Llei de finançament de les hisendes públiques, necessària perquè les competències municipals estiguin ben dotades econòmicament.

Arcadi Calzada, alcalde d’Olot, esdevé el nou president de l’ACM.

1985

La quarta Assemblea se celebra a Tàrrega (Urgell) el 15 de juny de 1985, amb el lema “Rellançar l’ACM per enfortir els ajuntaments”. Josep Azuara, alcalde del Masnou, és ratificat en el càrrec de president de l’ACM, després d’exercir-lo de forma provisional a causa d’incompatibilitats d’Arcadi Calzada amb la presidència.

S’inaugura la nova seu de l’ACM a la Rambla de Catalunya, número 15, de Barcelona.

1986

El 8 de març a Barcelona se celebra el Congrés per a la Defensa del Petit Municipi. S’aprova un manifest que demana els mateixos drets per a tots els ciutadans, “a un nivell equivalent i suficient de serveis, amb independència de la grandària del municipi en què visquin”. També es demana al Parlament una proposició de llei per assegurar el finançament de la hisenda local mitjançant recursos dels pressupostos generals de l’Estat.

1987

La cinquena Assemblea se celebra a Lleida el 17 d’octubre amb la presència de més de 400 municipis. El debat se centra en el paper de les comarques després de l’aprovació de la Llei d’organització comarcal de Catalunya. Es modifiquen els estatuts de l’ACM per atorgar a les comarques major rellevància com a òrgans polítics i gestors.

Juli Sanclimens, alcalde de Manresa, és elegit nou president de l’ACM i Aldo d’Ambrosio n’és nomenat secretari general. Aquest últim va ser substituït un any després per Marcel Riera.

1988

Es crea la Comissió de la Dona per dinamitzar la presència de les dones als càrrecs polítics.

1989

Al mes de gener es constitueix la Comissió de Govern Local, òrgan de col·laboració entre el Govern de la Generalitat i els ens locals. L’ACM hi és representada amb quatre membres. Se celebra la primera jornada “Dona i municipi”.

1990

L’ACM s’incorpora a l’IULA (Unió Internacional d’Autoritats Locals).

1991

El 26 de gener a Barcelona se celebra la sisena Assemblea. Un cop consolidada l’entitat, es marquen nous reptes com la millora de les polítiques mediambientals amb la necessitat d’una major dotació econòmica, i es manifesta la preocupació per la lentitud amb què els consells comarcals van assumint les noves competències. S’aproven els nous estatuts de l’ACM per afrontar el nou context.

La setena Assemblea se celebra el 26 d’octubre al Palau de la Diputació de Tarragona. Juli Sanclimens és reelegit president de l’Associació. S’aproven dues resolucions sobre l’ordre públic i les juntes locals en matèria de seguretat, i la revisió del finançament de les hisendes locals respecte als petits municipis.

Sota el nom de Directori, s’imprimeix la base de dades d’ajuntaments i ens públics.

1993

Es crea el Fòrum Comarcal, que agrupa els consells comarcals, presidit per Isabel Brussosa.

1995

La vuitena Assemblea té lloc els dies 22 i 23 de setembre a Ripoll (Ripollès) amb el lema “La majoria dels ajuntaments”. Hi participen prop de 500 municipis i 34 consells comarcals. Pere Macias, alcalde d’Olot, substitueix en la presidència Juli Sanclimens. S’afegeix el terme “comarques” a l’ACM, que passa a dir-se Associació Catalana de Municipis i Comarques.

1996

En la novena Assemblea, celebrada el 20 de juliol a Bellaterra, Josep Grau, alcalde de Mollerussa, és elegit president de l’ACM. Aposta per un municipalisme fort i respectuós amb les competències de la Generalitat. Es nomena secretari general a Germà Gordó. Ramon Vall és elegit nou president del Fòrum Comarcal.

1997

L’ACM celebra el quinzè aniversari al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat el 28 d’abril. L’Associació presenta al Govern de la Generalitat la Proposta d’acord local, un document que tracta sobre el model d’organització territorial, la reforma del model de finançament, el nivell competencial o la reforma de la llei electoral.

Es crea el Fòrum de Joves Regidors amb l’objectiu d’aplegar els càrrecs electes de menys de 35 anys. El primer president n’és Joan Maria Diu. Es posa en marxa la primera pàgina web de l’ACM (24 de març).

1999

La desena Assemblea se celebra el 27 de novembre a Barcelona sota el lema “El municipalisme del segle XXI”. Es defineixen nous reptes de futur, com la integració de les xarxes telemàtiques, la revisió d’hisendes local, la participació ciutadana o la protecció del medi ambient. L’alcaldessa de Santa Cristina d’Aro, Pilar Blasco, és escollida presidenta de l’ACM.

Es commemoren els 20 anys d’ajuntaments democràtics a Torredembarra. S’edita un llibre escrit per autoritats locals. La IULA celebra el 34è Congrés a Barcelona.

2000

Josep Maria Matas és nomenat secretari general de l’ACM. Al mes d’abril, el president de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugura les noves instal·lacions de l’ACM al carrer València, 231, de Barcelona.

Neix l’Aula d’Alts Estudis d’Electes, en col·laboració amb la UAB, amb l’objectiu de potenciar el lideratge dels càrrecs electes de les administracions locals catalanes a través d’un programa de formació pioner a l’Estat.

2001

El 3 de febrer se celebra la Cimera del Petit Municipi a Bellaterra. S’inicia el segon Congrés de Municipis de Catalunya a Tarragona el 16 de juny. A l’onzena Assemblea de l’ACM, celebrada l’1 de setembre a Bellaterra, Joan Maria Roig, alcalde d’Amposta, és escollit president de l’Associació.

Durant el 2001 es commemora el vintè aniversari i l’ACM es reafirma com la primera força municipal de Catalunya amb més de 900 ens locals associats.

2002

Joan Maria Roig és reelegit president de l’ACM el 27 de setembre en la dotzena Assemblea, celebrada a Bellaterra. Es tracten tres grans eixos: l’organització territorial, les garanties socials i econòmiques dels electes locals, i un tercer sota el títol “Els petits municipis, els principals reptes”.

L’ACM presenta “La proposta catalana de finançament local”, que recull els interessos dels ens locals catalans i un seguit de reivindicacions relacionades amb la inestabilitat econòmica que han patit els ajuntaments durant tot el període democràtic.

El Consell Nacional de Salt aprova una ponència sota el títol “El petit municipi” per anar més enllà en les reclamacions per impulsar-lo.

El 3 de desembre es lliura la Creu de Sant Jordi a l’ACM.

2003

Se celebren els 15 anys dels consells comarcals. David Saldoni és escollit president del Fòrum de Joves Regidors.

2004

Joan Maria Roig compareix davant la Comissió d’Entitats Locals del Senat per demanar més recursos per als ens locals. Es commemoren els 25 anys d’ajuntaments democràtics.

Es crea el Consell de Petits Municipis per buscar noves fórmules per aconseguir un millor finançament per als ens locals.

Gonçal Serrate és escollit president del Fòrum Comarcal.

2005

Es signa un acord per crear la Comissió Municipalista de Catalunya i acostar posicions entre l’ACM i la Federació de Municipis de Catalunya. L’òrgan ha de servir per afavorir la unitat dels ens locals catalans. El primer acord que es pren és establir el 19 d’abril com a “Dia del municipi”.

2006

Es commemora el 25è aniversari de la fundació de l’ACM

2007

El 29 setembre se celebra la tretzena Assemblea a la Torre Agbar de Barcelona, on s’elegeix Salvador Esteve, alcalde de Martorell, com a nou president de l’ACM.

2008

Es funda el Consorci Català pel Desenvolupament Local, entitat orientada a dinamitzar socialment i econòmicament els territoris de Catalunya.

Es posa en marxa la web www.diarialcalde.cat, per difondre les notícies referents als municipis catalans.

El 21 de febrer s’elegeix Jordi Xargay com a nou president del Fòrum Comarcal. Miquel Buch presideix el Fòrum de Joves Regidors.

2009

El 14 d’abril es crea la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals per promoure l’actualització formativa.

Es posa en marxa la Fundació Privada per a la Prevenció de Riscos Laborals (Risclab), un servei de prevenció destinat als ens locals.

Es crea la Fundació Privada d’Habitatge Públic de Catalunya per promocionar l’habitatge social als municipis catalans.

Celebració dels 30 anys d’ajuntaments democràtics a Barcelona, Tarragona i Mollerussa.

2010

El 12 de juliol el Consell Nacional de l'ACM aprova la ponència "El municipi: 30 anys de dignitat".

L'ACM estrena nova imatge corporativa, nova web i renovació de les instal·lacions.

El Consorci Català de Desenvolupament Local de l'ACM licita el subministrament elèctric dels municipis. A l'acord s'hi adhereixen la meitat dels ens locals catalans, que veuen reduïda la factura elèctrica.

2011

El Consell Nacional, celebrat el 16 d'abril a Tortosa, aprova la ponència "Proposta catalana de finançament local", que posa les bases de la futura llei de finançament local.

Es commemora el 30è aniversari de la fundació de l'ACM.

L'1 d'octubre se celebra la catorzena Assemblea al CaixaFòrum de Barcelona, on s’elegeix Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, com a nou president de l’ACM.