L’article 118 de la nova Llei assenyala que en l’expedient administratiu dels contractes menors, l’òrgan de contractació haurà de justificar la necessitat del contracte mitjançant l’emissió d’un informe.
Així mateix s’estableix que en el corresponent expedient s’haurà de justificar que no s’està alterant l’objecte del contracte per evitar les regles generals de contractació, es a dir, que no ens trobem davant un fraccionament de l’objecte d’un contracte de valor superior per evitar una licitació pública i que el contractista no ha subscrit més contractes menors que individualment o conjunta superin els llindars econòmics especificats pel propi precepte (Contractes d’obres: 40.000 € i Contractes de subministrament: 15:000 €), si bé no s’especifica a quin període temporal fa referència aquesta limitació (el darrer exercici pressupostari? El darrer any natural? Els darrers 12 mesos?
En relació amb aquest últim extrem algunes veus que s’han pronunciat al respecte, s’inclinen per entendre que es tracta dels darrers 12 mesos en la mesura que un contracte menor no pot tenir una duració superior a un any encara que aquest afecti més d’un exercici pressupostari.
Per altra banda l’esmentada previsió tampoc deixa clar si els límits quantitatius fixats fan referència a tota mena de contractes menors que s’adjudiquin al mateix adjudicatari o per contra fa referència a tots els contractes d’una mateixa categoria (per exemple obres), o als contractes amb el mateix objecte. Si ens atenim a la literalitat del precepte sembla que s’hauria d’estar a la interpretació més restrictiva, és a dir que la limitació afecta a qualsevol mena de contractes menors.
S’haurà d’estar atenent, doncs, als pronunciaments que vagin efectuant les Juntes Consultives i els Tribunals. En aquest sentit i per tal d’intentar ajudar a aclarir la qüestió, des de l’ACM hem presentat una petició d’informe a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya en data 12de gener de 2018 per tal que es pronunciï al respecte.
Finalment, també caldrà prendre en consideració que d’acord amb l’article 28 de la nova Llei les entitats del sector públic hauran de portar a terme una activitat de programació de la contractació que hagin de desenvolupar en un exercici pressupostari o per períodes plurianuals, i el fet que amb la nova Llei les quanties que serveixen de topall es fixen en funció del valor estimat del contracte i no del seu import.
La JCCE sí que s’ha pronunciat al respecte, mitjançant l’emissió de dos informes, en els que sembla inclinar-se per l’opció menys restrictiva, entenent que la limitació, fa referència, només, a contractes que presentin el mateix objecte, i pel que fa al termini en relació al qual s’ha d’entendre que s’està fent referència als 12 mesos següents des de l’aprovació de la despesa, termini màxim pel qual, pot perllongar-se com és sabut, un contracte menor, amb el ben entès que aquest termini de 12 mesos afecta els contractes menors ja adjudicats abans de l’entrada en vigor de la Llei.
Per altra banda, també s’ha pronunciat al respecte la JC d’Aragó, que, en aquest cas, sembla optar per entendre que la limitació opera, en relació a les tipologies de contracte i que el període al qual està fent referència l’article és l’exercici pressupostari.
En qualsevol dels casos ens remetem a la lectura dels mencionats informes.