"Al límit". Així descriu la situació de les finances del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, que és també el president del Fòrum Comarcal de l'ACM. Ell i altres presidents de consells comarcals reclamen a la Generalitat acabar amb "l'infrafinançament" dels ens comarcals. Tots ells, cadascú amb els seus matisos, també demanen una reflexió sobre com es distribueixen els recursos entre els consells.
"El més lògic és que, si et deleguen una tasca, aquesta vingui de bracet del finançament per poder-la desenvolupar", reflexiona la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès, Sara Alarcón, que creu que fins que no es resolgui el finançament de les administracions comarcals "serà molt difícil que tinguin un mínim de consolidació i estabilitat". Alarcón afegeix que l'infrafinançament dels consells és un problema "de naturalesa" pendent de resoldre des de la creació d'aquestes administracions, i que agreujat a partir del 2010 amb les retallades, fins al punt d'estar "infradotats".
"La sensació que tens sovint és que ets la germaneta de la caritat i que has d'anar gairebé a suplicar a altres entitats o ens locals perquè t'ajudin amb una part dels recursos", es lamenta, "depens de la misericòrdia institucional per finalitzar projectes que són necessaris".
El president del Fòrum Comarcal de l'ACM i del Consell Comarcal del Ripollès, Joaquim Colomer, assegura que les finances dels ens comarcals estan "al límit", i espera que els pressupostos del 2023 corregeixin aquesta situació. "Si els pressupostos no inclouen aquest augment, haurem fet tard una altra vegada i voldrà dir que la Generalitat no torna a confiar en els consells comarcals", adverteix. Al Vallès Oriental, la situació que descriu el president del Consell, Emilio Cordero, és similar: "Estem uns 350.000 euros per sota del finançament correcte". Cordero admet que la salut financera del Consell "no és gaire bona" i que estan demanant un finançament extraordinari pels increments de sou dels funcionaris.
Tots ells, a més, plantegen una reflexió sobre la distribució de recursos. La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Sònia Martínez, remarca que el finançament ve fixat per uns criteris iguals per a tothom i reclama que es tingui en compte la "complexitat" de cada comarca. En el cas de l'Alt Empordà, una comarca amb molts pobles petits, una frontera i un turisme molt estacional que provoca que molts municipis multipliquin la població a l'estiu.
La presidenta del Consell del Solsonès reclama posar la mirada en termes "d'equitat": "No és el mateix el Consell Comarcal del Barcelonès que el del Solsonès i donar la mateixa resposta per a tots vol dir que hi ha molt desconeixement de la realitat de cada ens".
Des d'una comarca més poblada, Cordero també adverteix d'un "greuge" perquè altres consells amb menor població reben les mateixes sumes econòmiques, sense tenir en compte la diferència relativa al volum de població que han de cobrir. En canvi, des del Ripollès, Joaquim Colomer parla d'un "greuge" per a les comarques menys poblades o de muntanya, perquè "els serveis venen dotats en funció de la població, però no pas per la singularitat del territori". Argumenta que les distàncies entre els 19 municipis del Ripollès són molt grans i que els tècnics han de destinar temps i desplaçaments per poder fer la mateixa feina que fan altres tècnics de zones urbanes on "hi ha molt personal i més recursos".
Els retards amb el pagament dels contractes programes també són un altre maldecap per als ens comarcals. Segons Colomer, això els obliga a fer modificacions de crèdit per poder pagar nòmines o haver de garantir serveis com el transport escolar a l'espera que els diners de la Generalitat arribin. "Els ajuntaments poden apujar impostos, però els consells comarcals només poden reclamar més diners a la Generalitat. Si no arriben, es va eixugant la capacitat del consell i es donen pitjors serveix", lamenta.
La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà recorda que els consells comarcals tenen molt poques competències pròpies, la majoria de les quals delegades per la Generalitat o per ajuntaments, i alerta que això els lliga de mans i peus. "Mai sabem si un servei durarà més de quatre anys i això sempre afecta el servei", diu. A això s'hi suma, afegeix, els barems que fan que, per exemple, enguany se'ls doti d'un sol tècnic que s'haurà d'encarregar de fer tots els plans d'accessibilitat a la comarca: "Tindrem el mateix que té el Pla de l'Estany, amb la diferència que a l'Alt Empordà hi ha 68 municipis". Per casos com aquest demana que es tingui en compte la "complexitat" de cada comarca.
Per Martínez, els consells haurien de tenir més competències directes, com ara en l'àmbit de la seguretat o el de secretaris i interventors, en aquest últim cas perquè els poguessin gestionar directament. Des del Solsonès i el Ripollès, Alarcón i Colomer situen com a elements clau que cal reforçar els serveis socials o la gestió de residus, especialment complexa en zones despoblades. El president del Consell Comarcal del Vallès Oriental també destaca que una de les polítiques amb major despesa són les de serveis socials, joventut i igualtat, i admet que hi ha manca de finançament.
El president del Fòrum Comarcal de l'ACM també demana incrementar el capítol de personal per reforçar serveis jurídics, tècnics o secretaria. I posa d'exemple que, en els últims quatre anys, el Consell Comarcal del Ripollès ha passat de gestionar tres menjadors escolars a portar-los tots. La dotació de personal tècnic, però, no ha crescut. "El capítol de personal també està molt limitat", es queixa.
Per a la presidenta del Consell del Solsonès, l’increment el capítol de recursos humans sempre és important, però creu que ara mateix és més prioritari "donar les eines necessàries" als treballadors per poder optar a projectes europeus, d'economia verda o transició energètica. Alarcón lamenta que els és molt complicat poder optar a projectes com aquests perquè els falta "l'especialització professional i la formació dels treballadors".
La mobilitat és un dels aspectes que generen més preocupació al Vallès Oriental. Cordero reclama millores tant en infraestructures viàries com ferroviàries, com ara és el cas de la B-40 o mantenir el servei directe que connecta la comarca amb l'aeroport del Prat a través de l'R2.
Telecomunicacions: assignatura pendent al Ripollès i el Solsonès
Els presidents dels consells comarcals del Ripollès i el Solsonès coincideixen a assenyalar les telecomunicacions com una assignatura pendent a aquestes comarques. Colomer remarca que encara hi ha punts sense senyal de telefonia i, per exemple, aquest estiu municipis turístics com Camprodon es van quedar sense telèfon durant períodes llargs. "Els comerços no podien cobrar els clients amb datàfon i perdien vendes i ingressos", es lamenta, perquè actualment no tenir bona cobertura "penalitza" i dificulta opcions com el teletreball, que permetrien lluitar contra el despoblament. En la mateixa línia, Alarcón adverteix que sense bona cobertura i bones connexions, es perd competitivitat i s'accelera el despoblament.
