IniciActualitat › Reportatge: Biblioteques municipals: motor d...

Reportatge: Biblioteques municipals: motor de cultura i punt de trobada

03 maig de 2021

Les biblioteques són una aposta per fer arribar la cultura als municipis des dels temps de la Mancomunitat de Catalunya. Aquests equipaments s’han convertit en un motor cultural arreu de Catalunya, però han esdevingut també un punt de trobada per a la ciutadania. Ara obren una nova etapa amb la unificació del seu catàleg, de 15 milions de documents, en una xarxa única accessible a tots els usuaris.

La d’Olot va ser una de les quatre primeres biblioteques públiques promogudes per la Mancomunitat de Catalunya. La federació de les quatre diputacions provincials catalanes, creada el 1914, que va impulsar la construcció de biblioteques locals amb l’objectiu de fomentar l’accés de les classes populars a la cultura.
 
L’aleshores anomenada Biblioteca Popular va obrir portes el 22 de setembre del 1918. Potser és aquesta llarga tradició la que explica que a dia d’avui l’actual Biblioteca Marià Vayreda –ubicada a l’antic ajuntament, al centre de la ciutat- tingui una mitjana superior a la resta amb 2,3 préstecs per habitant i s’hagi convertit en un equipament de referència per als olotins. “La cultura a Olot és molt present, la gent necessita cultura i un altre dels avantatges que té és que estem al centre”, explica la seva directora, Judit Badia. 
 
Segons Badia, és molt habitual veure els dilluns de mercat “dones amb el cabàs de taronges, que va a buscar un llibre o a tornar una revista”. “S’ha convertit en un lloc social i, de fet, és el que volem ser: no només un lloc on es fomenti la cultura sinó un punt de trobada”, afegeix Badia.

En això, també coincideix l’alcalde del municipi, Pep Berga. “És l’equipament cultural més utilitzat, amb diferència”, assegura. Berga diu que si es comparés amb el sistema de salut, la biblioteca seria l’equivalent al CAP i la resta d’equipaments culturals, els serveis més especialitzats. Per a Berga, el prestigi i el reclam que té la biblioteca “entronca” amb el fet que el municipi tingués una de les primeres instal·lacions d’aquestes característiques: “No en tinc cap dubte”

L’equipament organitza entre 150 i 200 activitats l’any. La majoria dedicades al foment de la lectura i compta amb un públic “fidel”.  Però també n’hi inclou d’altres amb la voluntat d’acostar-se al model de biblioteca del segle XXI. “Volem que sigui un lloc on hi passin coses, que sigui un lloc de cohesió social”, explica Badia. Per això, però, cal fer petites passes i, com diu Berga, trencar encara molts “estereotips”. “Un dia vam fer un recital poètic amb música mentre la biblioteca estava oberta i molta gent que estava llegint s’hi va acostar. És una feina de formigueta i, segurament, no serà fàcil”, afirma Badia. 
 
“Potser cal reservar un espai o una zona de silenci però en una biblioteca hi ha de poder passar de tot”, diu Berga. “Les biblioteques han passat de ser un lloc on podies anar a llegir o a buscar un llibre que llegies a casa a tenir un paper d’espai de relació, de punt de trobada”, insisteix l’alcalde. De fet, afegeix, tenen un “prestigi social enorme”. “A tothom li agrada tenir una biblioteca a prop de casa i això no passa amb tots els equipaments”, remarca. 
 
En la mateixa línia, l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, defensa les biblioteques com l’equipament cultural “més important” dels municipis perquè la seva tasca va més enllà de la cultura: “No són només espais on hi ha llibres. Són espais socials de trobada, d’estudi i d’investigació”. En aquest sentit, les biblioteques, afirma, s’han convertit en “espais de referència” dels pobles.
 
Tordera va fer la seva gran aposta per la biblioteca municipal a mitjans de la dècada del 2000, amb la construcció d’un nou equipament. La que hi havia en aquell moment havia quedat petita i obsoleta i el nou edifici es va dimensionar per a una població molt més gran de la que té el poble: “Sabíem que les biblioteques són els equipaments que més públic atrauen”.

Avui, el 80% dels veïns de Tordera tenen el carnet de la biblioteca i molts d’altres que hi tenen la seva segona residència en són usuaris actius. Garcia celebra que gairebé dues dècades després, la biblioteca de Tordera sigui un actor cabdal en “l’enriquiment” del conjunt de la població i de la cultura al municipi.

L’alcalde de Tordera ha destacat el paper dels equipaments culturals, i en especial de les biblioteques, durant els mesos més durs de la pandèmia. “Les biblioteques es van haver de reinventar amb mesures que han permès als usuaris mantenir el contacte”, explica. Totes les propostes sorgides de les biblioteques, assegura, han estat un “èxit”.
 
En aquest sentit, Garcia, que també és Diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, detalla que la demanda de documentació i l’activitat online a les biblioteques va créixer un 320% el 2020: “Molts ciutadans s’han dedicat a llegir durant els mesos de tancament i un dels elements més importants per superar el confinament a nivell psicològic ha estat la cultura”.

Sobre la pandèmia, la directora de la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot creu que ha suposat un ‘handicap’ per a les biblioteques però que, mica en mica, van recuperant la normalitat i que les activitats que s’hi fan tenen una gran acollida. “Notem les ganes. A mi em feia por que la gent es desacostumés a anar a la biblioteca i he vist que no, tan bon punt hem tornat a fer activitats, han respost”, afirma. El repte de futur és mantenir aquest vincle i, sobretot, “no perdre la qualitat”. “Tenim un públic molt fidel però l’hem de mantenir i arribar també a la gent que no ve o que no llegeix”, afegeix l’alcalde. 
 
L’Ajuntament d’Olot té ara el repte d’obrir una nova biblioteca de majors dimensions. “El mapa de lectura marca que hauria de ser el triple de gran i que, possiblement, encara n’hi hauria d’haver una altra de complementària en una àrea molt poblada. Hem fet la feina i ho tenim orientat”, diu Berga. “Començarem per la gran i després anirem per la petita”, afegeix.

 

Atena, una xarxa única

Des d’aquest any, totes les biblioteques catalanes han quedat unificades en una xarxa única, Atena, que aplega documents i usuaris de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. 

En total, es posen en comú 15 milions de documents, accessibles per a qualsevol dels 4 milions d’usuaris. La unió estava prevista per llei des del 1993 però no s’ha materialitzat fins aquest any. “Ara qualsevol carnet serveix per anar a la biblioteca de qualsevol municipi”, detalla Joan Carles Garcia. 

La directora de la Biblioteca d’Olot creu que Atena posarà facilitats als usuaris i permetrà resoldre un dels principals problemes dels equipaments, la falta d’espai. La nova xarxa compta amb 429 equipaments i un nou servei de préstec interbibliotecari que universalitza tots els recursos disponibles.

 

Reportatge en col·laboració amb l'ACN: (Gemma Tubert i Jordi Pujolar)