IniciActualitat › Reportatge: Més finançament per millorar e...

Reportatge: Més finançament per millorar els serveis: la recepta dels exalcaldes per al futur dels municipis

06 octubre de 2021

Els ajuntaments són l’administració més pròxima a la ciutadania i els alcaldes, la seva cara més visible. Ho certifiquen exalcaldes de llarga trajectòria, alguns d’ells acumulant més de 20 anys al capdavant dels consistoris. Tots ells guarden el record de la proximitat amb els veïns i els reptes que van haver d’afrontar. Ja lluny dels despatxos, la seva recepta per al futur dels municipis és clara: més finançament per millorar els serveis a la ciutadania.

 

Batlles de grans ciutats o de poblacions més petites, tots coincideixen en què el càrrec crea un fil directe amb els ciutadans. Xavier Trias va ser alcalde de Barcelona durant una legislatura i remarca que ocupar l’alcaldia vol dir que els veïns t’aturen pel carrer i t’exigeixen. I avisa: “Si no t’agrada, no t’hi dediquis”. Va ser alcalde d’una gran ciutat, però això no va ser un impediment perquè la relació amb la gent fos “molt directa, i les pressions que tens també”.
 
Aquesta relació directa també la recorda Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar entre el 2006 i el 2018, que explica com molts veïns acudien a casa seva per traslladar-li els seus problemes, o l’exalcalde de Torelló, Santi Vivet, que va governar durant dues legislatures. Vivet recorda una anècdota familiar que demostra la proximitat del càrrec. Quan era alcalde, cada diumenge anava a la pastisseria a buscar entrepans per esmorzar i la seva dona sempre el renyava perquè hi anava en cotxe: “Jo li preguntava si volia els croissants per esmorzar o per dinar, perquè si hi anava a peu tothom m’aturava”.
 
L’exbatlle osonenc reclama “recuperar el factor humà” com un punt fort de la relació dels polítics amb la ciutadania després d’una pandèmia que forçosament ha allunyat aquest contacte.

Són alcaldes que han governat en èpoques diferents, però tots ells han hagut de fer front a múltiples problemàtiques dels seus municipis. Francesc Baltasar va ser alcalde de Sant Feliu de Llobregat del 1979 al 2000. Als inicis recorda tenir “uns dèficits tremends, tant a nivell urbanístic com d’enllumenat, d’asfaltat i de clavegueram”, amb una ciutat sense ambulatori ni places escolars suficients. “Vam haver de redreçar la situació política però sobretot posar-nos al capdavant de les reivindicacions de la ciutadania”, explica. La seva gran prioritat, assegura, va ser “posar les persones al centre” per aconseguir el reequilibri social de la ciutat.
 
Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca durant 26 anys, també destaca el seu objectiu de “construir una ciutat per a les persones”. Se sent orgullós d’haver evitat que el municipi es convertís en una ciutat dormitori de Barcelona, amb accions com el soterrament de les vies del tren o la reconversió de l’N-II en una via urbana.

Trias recorda que va haver de governar la capital catalana enmig d’una crisi econòmica “espectacular” i que la prioritat va ser crear activitat econòmica, amb l’atur disparat com a principal preocupació entre la ciutadania, juntament amb el funcionament de serveis municipals com la neteja o la seguretat. L’exalcalde barceloní també assenyala la feina per tirar endavant l’àrea metropolitana, “una bona eina de gestió conjunta entre partits amb diferents ideologies”, i la col·laboració amb el Govern de la Generalitat perquè fos “menys dependent” de l’estat a nivell econòmic, i també en el procés independentista.

Ser alcaldes, però, també els va obligar a gestionar moments complexos. L’exbatlle de Sant Andreu de la Barca, que és metge de professió, recorda les dificultats en els primers mesos de la pandèmia i la polèmica amb la Generalitat per una hospital de campanya habilitat en un pavelló esportiu amb l’ajuda de la Guàrdia Civil. Reconeix que va faltar diàleg i que ara actuaria diferent, tot i que la seva voluntat sempre va ser de col·laboració. 
 
Xavier Trias no dubta en confessar quina va ser la seva pitjor experiència: Can Vies. “No vam estar del tot encertats, no vam preveure la dimensió del conflicte que hi podia haver”. Per contra, s’emporta l’agraïment d’un sense sostre que va poder deixar el carrer com una de les seves millors experiències. 
Tots cinc ja estan lluny dels seus despatxos, però tenen clar quin ha de ser l’horitzó per al municipalisme. Trias creu que els consistoris han de trencar “el grau de dependència” del govern espanyol, perquè ara mateix no tenen els pressupostos o ajuts necessaris per tirar endavant moltes accions. 

Els exalcades de Sant Feliu de Llobregat, Alcanar i Sant Andreu de la Barca també coincideixen a demanar més finançament. Baltasar creu que els municipis han de tenir recursos per poder assumir la gestió de serveis d’incidència directa a la ciutadania. Polítiques d’habitatge o de serveis a la ciutadania són qüestions, afirma, que haurien de gestionar directament els municipis. “No té sentit que ho faci la Generalitat si els ajuntaments són els qui coneixen millor les necessitats dels veïns”, assegura. 
 
Per l’exalcalde de Torelló, el repte és “governar i fer-ho amb calma”. Malgrat que es declara obertament independentista, avisa que el procés no pot fer perdre “el món de vista” als alcaldes. “Aquesta és una carpeta que tenim dins de la lleixa, però no ens pot fer descuidar altres temes com el servei a les persones”, adverteix.
 
Montserrat urgeix a dotar els municipis d’estructures tècniques adequades, ara “molt febles”, cosa que dificulta donar la resposta adequada a les demandes veïnals. L’exalcalde d’Alcanar creu que el municipalisme, “molt deixat de banda” durant el franquisme, té dèficits pendents de resoldre, però continua sent no només una de les estructures que ha permès construir i recosir el país, sinó també el punt de referència més pròxim per als ciutadans quan necessiten respostes.
 
Alguns d’aquests exalcaldes han tingut responsabilitats importants en altres institucions. És el cas de Xavier Trias, que va ser conseller de Sanitat de la Generalitat. Per Trias, ser alcalde d’una gran ciutat com Barcelona s’assemblava “bastant” a ser conseller, fins i tot trobant-se que els veïns i entitats “combatius” eren els mateixos, alguns dels quals jugant “al desgast”. També Baltasar va ser conseller, però destaca la feina com a alcalde com la que més el va fer vibrar. Assegura que les vivències “personals, socials i sentimentals” que va tenir a l’alcaldia no les ha tingut “enlloc més”.

Per l’exalcalde d’Alcanar, que després de ser batlle va ocupar un escó al Parlament per ERC, allunyar-se de la política municipal suposa una “major especialització” i implica perdre “la vivència global de 360 graus” de l’entorn més pròxim.
 
Altres alcaldes combinaven la seva tasca al capdavant del consistori amb la seva professió. L’exalcalde de Torelló es dedicava a l’alcaldia al mateix temps que gestionava una empresa familiar. Tot plegat, “moltes hores” durant dues legislatures. L’exalcalde de Sant Andreu de la Barca, durant els 26 anys al càrrec sempre va combinar l’alcaldia amb la seva feina al CAP del municipi. La pandèmia va ser el detonant que va precipitar que decidís deixar el càrrec: “Han estat dos anys molt durs i, un cop deixat enrere el pitjor de la pandèmia, vaig decidir deixar l’alcaldia per bolcar-me en la meva feina”.

Les associacions municipalistes, “sindicat d‘alcaldes“

Tots els alcaldes entrevistats tenen un bon record de la seva relació amb les associacions municipalistes, com l’ACM, que veuen com a elements que afavoreixen un front comú per impulsar accions conjuntes o economies d’escala. Per Montserrat, això és important per a un país “fet pels municipis”. Llorca veu en serveis de l’ACM com les compres conjuntes un element que facilita el dia a dia als consistoris. Francesc Baltasar les defineix com un “autèntic sindicat d’alcaldes”, on recorda que es trobaven per “plorar”, i una “escola d’alts dirigents municipals”. Els exalcaldes destaquen que fòrums com l’ACM serveixen per compartir mancances, intercanviar experiències o adreçar-se amb més força a la Generalitat o a l’estat. “Hi eren sempre i et podien ajudar en tots els àmbits”, conclou Vivet.

Reportatge en col·laboració amb l'ACN: (M. Martí, J. Marsal, B. Blay, G. Sànchez i A. Recolons)