514 municipis de 27 comarques estan en alerta per sequera des del novembre. Això afecta 6,7 milions d'habitants. Els àmbit del Ter-Llobregat i Darnius-Boadella tenen restriccions per a usos agrícoles, industrials i recreatius. L'aigua de boca no corre perill, però els ajuntaments ja han emprès accions per estalviar aigua, garantir abastiments a pobles que no estan connectats a la xarxa i conscienciar la ciutadania.
Municipis com les Borges Blanques o Sant Pere de Ribes ja han posat en marxa ordenances o plans municipals d'emergència amb l'objectiu d'estalviar aigua i fer recomanacions als veïns, però hi ha municipis a Catalunya que no estan ni connectats a la xarxa de subministrament.
Es el cas de la comarca del Moianès. Formada per deu municipis, només Calders està connectat a la xarxa de distribució d'aigua potable. Els altres nou municipis de la comarca viuen de petits embassaments alimentats per rieres i sobretot de l'aigua que els arriba de pous i aqüífers. Sempre s'havien proveït de les seves pròpies reserves. Ara, però, la situació comença a ser "preocupant", segons alerta el president del Consell Comarcal, Ramon Vilar.
Des de fa mesos, alguns municipis han de rebre diàriament aigua potable de camions cisterna per garantir el subministrament. És el cas de Castellcir, un poble de 800 habitants, que a dia d'avui està rebent tres cisternes diàries de 28.000 litres que s'aboquen al dipòsit municipal. A l'estiu, amb l'increment de població per les segones residències, l'anada i vinguda de camions cisterna s'ha arribat a doblar. Tot plegat, suposa una despesa de recursos extra que ja ha pujat a 300.000 euros. El poble també té embassaments, però en aquests moments estan tan baixos i l'aigua es de tan poca qualitat que es fa impossible utilitzar la que queda.
Vilar explica que ara mateix hi ha dues realitats entre els pobles del nord de la comarca i els del sud. Mentre que Moià, l'Estany, Oló i Collsuspina tenen aigua, els municipis de Granera, Castellterçol, Castellcir o Sant Quirze tenen "seriosos problemes d'abastiment".
La solució definitiva al cas singular del Moianès seria la connexió a la xarxa, però és una obra costosa i difícil tècnicament que pot trigar en arribar. Encara s'està en converses amb l'ACA. A curt termini, la idea és intentar optimitzar al màxim els recursos hídrics de cada poble, per exemple, obrint nous pous. Una altra possibilitat que hi ha sobre la taula, i que s'ha d'acabar d'acordar amb els municipis, és que part de l'aigua excedentària dels pobles del Moianès Nord puguin servir per abastir els municipis més perjudicats per la sequera al sud de la comarca.
Trobar una solució per garantir l'accés a l'aigua de la població que sigui sostinguda en el temps és una qüestió que urgeix a la comarca més nova de Catalunya, creada al 2015. "S'han de prendre determinacions, perquè no podem estar sempre pendents de si plou o no", assenyala el president del Consell Comarcal: "És una situació anòmala i no ens hi podem acostumar". Vilar apunta que, de la mateixa manera que a l'àrea metropolitana de Barcelona s'han instal·lat unes dessalinitzadores "que van molt bé i fan molta feina", cal buscar solucions per als municipis rurals, que "també tenen dret a cobrir els serveis bàsics com l'abastiment d'aigua".
La situació que es viu al Moianès és ben diferent de la de municipis que sí que estan connectats a la xarxa, però això no significa que els ajuntaments no estiguin prenent mesures davant la falta d'aigua als embassaments. És el cas de Sant Pere de Ribes, on l'Ajuntament ha definit recentment el seu pla municipal d'emergència en situació de sequera, un document que han de tenir tots els municipis de més de 20.000 habitants. S'hi recullen nombroses recomanacions, però no es preveuen obligacions ni sancions.
"Hem d'entrar en una cultura de canvi de mentalitat respecte l'ús que la ciutadania ha fet de l'aigua fins ara", sosté l'alcaldessa Abigail Garrido, que apunta que el document recull indicacions tant pel que fa al reg, com les piscines privades, les fonts ornamentals o la gestió dels espais verds del municipi. El pla aposta per renovar el servei de neteja viària amb nous sistemes "molt més efectius". Garrido també destaca que, igual que altres municipis, han modificat el sistema de reg als parcs i jardins per evitar les hores de màxima calor.
En el cas de les fonts ornamentals i llacs urbans, l'alcaldessa recorda que durant l'anterior legislatura van iniciar diverses accions per reduir el malbaratament d'aigua. Reparar les fissures dels vasos i optimitzar el circuit de reutilització van ser les primeres mesures, pe afegir després un sistema de tractament amb clor que permeti mantenir la mateixa aigua el màxim de temps possible. "Així assegurem que el consum és molt acurat", defensa.
L'Ajuntament demana a la ciutadania que apliqui també aquests tractaments a les piscines particulars, per evitar que els veïns les buidin per complert quan acaba l'estiu i les reomplin al cap de vuit o nou mesos. Per a l'alcaldessa, "acaba resultant més econòmic i més eficient des del punt de vista mediambiental".
Les Borges Blanques va aprovar el 22 de desembre una Ordenança Municipal per a l'Estalvi d'Aigua que ha de servir per regular la incorporació i utilització de sistemes d'estalvi d'aigua als edificis i construccions, així com piscines i zones verdes. La nova ordenança és pionera a les comarques de Ponent i preveu el règim jurídic aplicable en situació d'excepcionalitat o d'emergència en sequera.
L'alcaldessa Núria Palau explica que l'objectiu és garantir l'aigua de boca a totes hores amb mesures com que les noves construccions d'edificis d'habitatges instal·lin equipaments que optimitzin de l'ús de l'aigua. També s'adreçaran recomanacions a la ciutadania per estalviar aigua i es repartiran reductors de cabal per posar a les aixetes per disposar de la mateixa pressió amb un consum "molt menor".
Mentre hi hagi aigua, Palau no preveu posar limitacions a l'hora d'omplir piscines particulars de cara al bon temps. L'alcaldessa reconeix que la capital de les Garrigues compta bastantes piscines particulars i que, arran de la pandèmia, hi va haver molts veïns que van decidir instal·lar-ne de petites, que es continuen utilitzant. Més que privar-ne l'ús, el consistori proposa una reutilització de l'aigua que es fa servir per omplir-les per regar o fregar.
L'Ajuntament preveu fer en els propers mesos una campanya per donar a conèixer l'ordenança entre els veïns. Però també es treballarà per millorar el reg de parcs i jardins i la neteja de la ciutat, tot i que ja es fa amb màquines a pressió que tenen un baix consum. Palau no descarta aturar el reg en zones amb gespa o para fonts si la situació es complica.
Les Borges Blanques confia rebre subvencions per construir un nou dipòsit d'aigua. L'actual data del 1918 i només pot garantir l'aigua de boca durant dues hores en cas que hi hagi talls.
Embassaments sota mínims
L'estat dels embassaments catalans fa mesos que estan molt baixos. A les conques internes, a finals de gener registraven una mitjana del 30%, quan fa un any estaven fregant el 60%. Hi ha casos especialment preocupants, com ara el pantà de Sau, que es troba al 18%. Això ha deixat al descobert les restes de l'antic poble de Sant Romà de Sau, engolit per l'embassament ara fa gairebé seixanta anys. La situació no és gaire millor en embassaments com el de la Baells o la Llosa del Cavall, que estan al 27%. A la conca de l'Ebre, destaca la situació del pantà de Rialb, que a finals de gener es trobava al 10%. Si no plou ni es modifiquen els hàbits per part de la ciutadania, la Generalitat preveu restriccions més dures entre març i abril.
