DESCARREGAR LA NOTA JURÍDICA (format pdf)
El dia 3 de gener de 2025 es va publicar al BOE la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia
La nova llei orgànica s'estructura en dos títols, el primer dedicat a les mesures en matèria d’eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia per a la implantació dels Tribunals d’Instància i de les Oficines de Justícia als municipis, i el segon dedicat a les Mesures en matèria d’eficiència processal del Servei Públic de Justícia.
Títol I. Mesures d’eficiència organitzativa
El títol primer escomet la reforma organitzativa de l'Administració de Justícia en tots els seus àmbits, mitjançant la creació i constitució dels Tribunals d'Instància i l'evolució dels Jutjats de Pau a Oficines de Justícia en els municipis. Complementàriament, la llei regula la conclusió dels treballs de desenvolupament i implantació d'una Oficina judicial adaptada a aquesta nova organització judicial.
Tribunals d’Instància
L'article 1 modifica la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJ), en dos àmbits fonamentals: d'una banda, la creació dels Tribunals d'Instància i el Tribunal Central de l'Estat; i, de l' altra, la creació i constitució de les Oficines de Justícia als municipis.
Els Tribunals d'Instància i el Tribunal Central d'Instància es configuren com a òrgans judicials col·legiats i s'integren en la relació de Tribunals de l’article 26 LOPJ als quals atribueix l'exercici de la potestat jurisdiccional, quedant suprimida tota referència als Jutjats en el títol preliminar i s’estableix a la disposició addicional primera que qualsevol esment que es faci d’aquests Jutjats a la resta de l'articulat s'entendrà realitzada als Tribunals o als jutges, les jutgesses, els magistrats i les magistrades que hi serveixen.
Amb l’establiment dels Tribunals d’Instància es pretén simplificar l'accés a la Justícia mitjançant l’existència d’un únic tribunal assistit per una única organització de suport, l'Oficina judicial.
L'article 84 LOPJ preveu l'existència d'un Tribunal d'Instància a cada partit judicial i la seva estructura mínima integrada per una Secció Única, de Civil i d'Instrucció, si bé en els supòsits específics previstos a la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de Demarcació i de Planta Judicial, el Tribunal d'Instància estarà format per una Secció Civil i per una Secció d'Instrucció.
Cada Tribunal d'Instància estarà integrat per la Presidència del Tribunal d' Instància i els jutges, les jutgesses, els magistrats i les magistrades que hi desenvolupin la seva activitat jurisdiccional. També existirà una Presidència de Secció quan hi hagi vuit o més places judicials, sempre que en el Tribunal d' Instància hi hagi dues o més Seccions i el nombre total de places judicials del Tribunal sigui igual o superior a dotze.
La llei preveu que els Tribunals d'Instància puguin tenir Seccions de Família, Infància i Capacitat, del Mercantil, de Violència sobre la Dona, de Violència contra la Infància i l'Adolescència, Penal, de Menors, de Vigilància Penitenciària, del Contenciós-Administratiu i Social.
Es preveu la possibilitat que la instrucció d'un determinat procés penal o el coneixement en primera instància d'un procediment de qualsevol ordre jurisdiccional correspongui conjuntament a tres jutges o magistrats del Tribunal d'Instància.
Oficines de Justícia als Municipis i Jutges de Pau
Juntament amb la creació dels Tribunals d'Instància, l'objecte principal d'aquest títol I és la creació i constitució de les Oficines de Justícia als municipis. Per això s'inclou en la Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial, un nou capítol IV del títol I del llibre V, sota la rúbrica «De les Oficines de Justícia en els municipis», integrat per tres articles.
Segons l’article 439.1 ter. LOPJ les Oficines de Justícia en els municipis són aquelles unitats que, sense estar integrades en l'estructura de l'Oficina judicial, es constitueixen en l'àmbit de l'organització de l'Administració de Justícia per a la prestació de serveis a la ciutadania dels respectius municipis.
D’acord amb l’article Article 439 quater, a les Oficines de Justícia als municipis es prestaran els serveis següents:
a) L' assistència als jutges de pau.
b) La pràctica dels actes de comunicació processal amb els residents del seu àmbit territorial.
c) Oficines col·laboradores del Registre Civil.
Així mateix, quan el desenvolupament de les eines informàtiques i els mitjans materials i instrumentals ho permetin, prestaran altres serveis, com ara:
- La pràctica d'actuacions processals mitjançant videoconferència o altres sistemes de telepresència.
- La recepció de les sol·licituds i altres gestions per al reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta.
- Les sol·licituds o gestió de peticions de la ciutadania, dirigides a les Gerències Territorials del Ministeri de Justícia o òrgans equivalents.
- La col·laboració amb les unitats de mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC).
- Treball remot ocasional, des de les seves instal·lacions, de jutges, magistrats, fiscals i altre personal de l'Administració de Justícia.
- Serveis que figurin en convenis de col·laboració entre diferents Administracions Públiques.
Segons l’apartat 2 i següents de l’article 439 ter LOPJ, hi haurà una Oficina de Justícia a cada municipi on no hi hagi una seu d’un Tribunal d'Instància. El jutge o jutgessa de pau corresponent hi disposarà de recursos i espais suficients i adequadament senyalitzats. Les instal·lacions i mitjans instrumentals d'aquestes Oficines seran a càrrec de l'Ajuntament respectiu, si bé els sistemes i equips informàtics de les Oficines seran facilitats pel Ministeri de Justícia o la Comunitat Autònoma amb competències assumides, com és el cas de Catalunya.
Els Pressupostos Generals de l'Estat o de la Comunitat Autònoma competent establiran un crèdit per subvencionar els ajuntaments, en funció del nombre d'habitants de dret del municipi, per les despeses de les instal·lacions, dels mitjans instrumentals i, si s'escau, del seu personal que presti servei en les Oficines de Justícia.
En virtut de l’article 439 quinquies, les Oficines de Justícia de municipis de més de 7.000 habitants i aquelles altres en les quals la càrrega de treball ho justifiqui estaran servides per funcionaris dels Cossos al servei de l'Administració de Justícia. En les respectives relacions de llocs de treball s’hi podran incloure determinats llocs a cobrir amb personal d'altres administracions públiques. La Secretaria d'aquestes Oficines de Justícia serà exercida per personal del Cos de Gestió Processal i Administrativa.
Així mateix, el Ministeri de Justícia o les Comunitats Autònomes competents podran establir agrupacions d'Oficines de Justícia de municipis limítrofs d'un mateix partit judicial. En aquests casos es determinarà el municipi capçalera de l'agrupació, l’Oficina de Justícia del qual haurà d'estar dotada amb personal de l'Administració de Justícia que prestarà els seus serveis a totes les Oficines de Justícia dels municipis integrats en l’agrupació.
Per a l'atenció a les Oficines de Justícia dels municipis integrades en les referides agrupacions que no estiguin dotades amb personal de l'Administració de Justícia, els ajuntaments nomenaran personal funcionari, laboral o, en defecte d'ambdós, persones idònies per auxiliar el personal dels Cossos al servei de l'Administració de Justícia en la prestació dels serveis al municipi. L'auxili que presti aquest personal no comprendrà les actuacions l'execució de les quals estigui reservada al personal de l' Administració de Justícia.
La disposició transitòria sisena de la llei regula la transformació dels Jutjats de Pau en Oficines de Justícia als Municipis.la implantació de les Oficines de Justícia als municipis en els termes següents:
“Disposició transitòria sisena. Implantació de les Oficines de Justícia als municipis.
1. En la data de constitució prevista per a cada Tribunal d'Instància, els Jutjats de Pau es transformaran en Oficines de Justícia als municipis. Quan hi hagués constituïdes agrupacions de secretaries de jutjats de pau es transformaran en les agrupacions Oficines de Justícia als municipis a què fa referència l'apartat 3 de l'article 439 quinquies de la Llei Orgànica 6/1985, d'1 de juliol, del Poder Judicial.
El jutge o la jutgessa de pau de cada municipi exerciran les funcions que els atribueixen les lleis amb l' assistència de l'Oficina de Justícia corresponent.
2. Tot el personal que es trobi prestant serveis en els referits jutjats, ja sigui com a plantilla orgànica o inclosos en la corresponent relació de llocs de treball de l'Oficina judicial de suport directe al Jutjat de Pau, s'integrarà en la relació de llocs de treball de la respectiva Oficina de Justícia al municipi, que haurà de ser aprovada, prèvia negociació sindical, en el termini màxim de tres mesos comptats des de l' entrada en vigor d' aquesta llei orgànica.
3. Fins que s'elabori la relació de llocs de treball de cada Oficina de Justícia al municipi, la Secretaria d'aquesta Oficina correspondrà als qui, al temps de la seva constitució, estiguin ocupant la Secretaria del Jutjat de Pau o Agrupació de Secretaries, produint-se l'immediat acoblament de tota la plantilla als restants llocs de treball genèrics.
4. La Conferència Sectorial d'Administració de Justícia podrà elaborar i aprovar models de referència sobre Oficines de Justícia en els municipis i de les seves relacions de llocs de treball. L'acord adoptat habilitarà per al seu desenvolupament mitjançant resolució de l'autoritat competent de cada Administració amb competències en matèria de Justícia.”
En el cas dels municipis que no comptin amb una Oficina de Justícia servida per personal de l’Administració de Justícia i tampoc no estiguin integrats en una agrupació d’Oficines de Justícia, la Disposició transitòria dotzena preveu que l’atenció serà prestada per la persona designada per l’ajuntament i l’Oficina judicial del partit judicial corresponent assumirà les tasques de coordinació i suport així com l’execució de les actuacions que estiguin reservades a funcionaris de l’Administració de Justícia.
La nova disposició addicional vint-i-quatrena LOPJ preveu que, una vegada constituïdes les Oficines de Justícia en els municipis, les mencions contingudes en l'ordenament jurídic als Jutjats de Pau s'entendran realitzades als jutges i jutgesses de pau quan els atribueixin competències jurisdiccionals o d'una altra naturalesa. Quan no es tracti d’aquestes competències les mencions s' entendran referides a les Oficines de Justícia als municipis.
Oficina Judicial
Com a complement de les modificacions que afecten l'organització dels òrgans judicials i la planta judicial, es redefineix l'Oficina judicial que prestarà el seus serveis al Tribunal d’instància, establint a l'article 436 LOPJ que la seva activitat es desenvoluparà a través dels serveis comuns, que comprendran els serveis comuns de tramitació i, si s'escau, els altres serveis comuns que es determini.
Aquest article 436 conté una regulació general dels serveis comuns, del seu àmbit d'actuació, de les bases de l'organització interna d'aquests serveis comuns i de les funcions de coordinació que han d'assumir les persones que exerceixin la direcció del servei comú de tramitació i dels altres serveis comuns que hi pugui haver a l'Oficina judicial.
Tots els serveis comuns es configuren com a integrants d' una estructura instrumental al servei de la funció jurisdiccional i estaran dirigits per un lletrat o una lletrada de l'Administració de Justícia a qui se li atribueix la direcció tècnico-processal i coordinació dels lletrats que la integren.
Organització del servei públic de justícia a l’àmbit local
En síntesi, el desplegament de la llei comportarà la següent organització dels serveis de justícia als municipis:
- Municipis cap de partit judicial: Tribunal d’Instància amb la corresponent Oficina judicial.
- Municipis de més de 7000 habitants: Oficina de Justícia al Municipi amb personal integrat per funcionaris dels Cossos al servei de l'Administració de Justícia.
- Municipis integrats en una agrupació: l’Oficina de Justícia del municipi capçalera estarà dotada amb personal de l'Administració de Justícia que prestarà els seus serveis als altres municipis agrupats amb l’auxili del personal que designin els ajuntaments corresponents.
- Municipis de menys de 7000 habitants no agrupats: l’atenció serà prestada per la persona designada per l’ajuntament i l’Oficina judicial del Tribunal d’Instància del partit judicial corresponent assumirà les tasques de coordinació i suport així com l’execució de les actuacions reservades a funcionaris de l’Administració de Justícia.
Jutges de Pau
Tal com ja s’ha indicat, d’acord amb la nova llei els Jutjats de pau es transformaran en les Oficines de Justícia als Municipis, a les instal·lacions de les quals els jutges de pau disposaran de recursos i espais suficients. La direcció d’aquelles oficines no correspondrà als jutges de pau, ja que serà exercida pels
D’altra banda, l’article 22 de la llei modifica l’article 47 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil i incrementa les quanties màximes dels procediments de la competència dels jutges de pau: així, els correspon el coneixement, en primera instància, dels assumptes civils de quantia no superior a 150 euros, quan abans el límit era de 90 euros, i tindran capacitat d’actuar en conciliació civil per una quantia de fins a 10.000€, quan fins ara era d’un màxim de 6.000 euros. Així mateix se’ls atribueix la competència per conèixer els actes conciliació prèvia obligatòria dels delictes d’injúries o calúmnia del codi penal, establerts en l’article 804 de la llei d’enjudiciament criminal.
Cal assenyalar que con a conseqüència de la modificació introduïda els jutges perdran la competència per celebrar matrimonis, amb efectes a partir del 3 d’abril del 2025. Segons fonts vinculades al tràmit legislatiu, l’omissió d’aquella competència ha estat un error que s’intentarà resoldre al més aviat possible.
Títol II Mesures en matèria d’eficiència processal
El títol II de la llei conté un capítol dedicat a la regulació dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) en via no jurisdiccional, que comença amb unes disposicions generals relatives al seu concepte i caracterització i al seu àmbit d'aplicació, constituït pels assumptes civils i mercantils, inclosos els conflictes transfronterers, quedant-ne excloses les matèries concursal i laboral, en la normativa reguladora de les quals ja es preveuen instruments en què es materialitzen solucions pactades acomodades a la naturalesa i peculiaritats d'aquelles matèries i el procés penal, en el qual no regeix el principi dispositiu.
També es troben exclosos d’aquests mitjans adequats de solució de controvèrsies els assumptes de qualsevol naturalesa en els quals una de les parts sigui una entitat pertanyent al sector públic, a l'espera de la futura regulació d'aquestes mateixes MASC en l' àmbit administratiu i en l' ordre jurisdiccional contenciós administratiu, la qual cosa requereix d' un instrument legislatiu propi i diferenciat. L'interès general que subjau en la intervenció de totes les entitats del sector públic, així com el caràcter públic del finançament que en manté el funcionament, la submissió a l'estricte principi de legalitat per exigència de l'article 103 de la Constitució i l'autotutela declarativa i executiva dels actes administratius determinen la impossibilitat que els mitjans adequats de solució de controvèrsies rebin un tractament legislatiu assimilable al que es preveu per als assumptes civils i mercantils.
La llei enumera i regula entre els diferents mètodes de negociació prèvia a la via jurisdiccional la conciliació privada, destacant els requisits necessaris per a intervenir com a conciliador i les funcions de la persona conciliadora. També s’hi regulen conceptes com l'oferta vinculant confidencial i l'opinió d'expert independent com a mitjans adequats de solució de controvèrsies. Al costat dels nous mecanismes es potencia la mediació com a mitjà adequat de solució de controvèrsies en què dues o més parts intenten voluntàriament, a través d'un procediment estructurat, assolir per si mateixes un acord amb la intervenció de la persona mediadora. La mediació continua regulada en la Llei 5/2012, de 6 de juliol, en la qual es realitzen les modificacions puntuals necessàries.
Entre d’altres novetats, sorgeix la noció de l'abús del servei públic de Justícia, actitud incompatible de tot punt amb la seva sostenibilitat que s' erigeix com a excepció al principi general del principi de venciment objectiu en costes en sancionar aquelles parts que haguessin refusat injustificadament acudir a un mitjà adequat de solució de controvèrsies quan fos preceptiu.
En el capítol II del títol II de la llei s’introdueixen mesures d'agilitació processal en la Llei d'Enjudiciament Criminal, aprovada pel Reial decret de 14 de setembre de 1882; en la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa; en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil; a la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social; i en la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària.
La Llei d'Enjudiciament Criminal es modifica només en qüestions puntuals que permetin ordenar els procediments existents per fomentar-ne l’agilitació, fins que s'elabori i entri en vigor una nova Llei d' Enjudiciament Criminal.
En l'àmbit del procés contenciós administratiu s'aborda la modificació de la Llei 29/1998, del 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, amb novetats com ara la modificació de la regulació del procediment abreujat sense vista per exigir que la sol·licitud de vista per la part demandada es fonamenti en arguments que permetin a l'òrgan jurisdiccional apreciar la conveniència de la celebració d'aquest tràmit. Pel que fa a la fase de resolució, en l'àmbit del procediment abreujat s'introdueix la possibilitat que el jutge o la jutgessa pugui dictar sentència oral, si així ho estima procedent ateses les concretes circumstàncies del cas.
Pel que fa a l'ordre jurisdiccional civil, la nova llei modifica diversos aspectes de la Llei 1/2000, de 7 de gener, i així, pel que fa al judici verbal, s'introdueix la possibilitat que el jutge o la jutgessa, a la vista de les peticions en matèria de prova de les parts, pugui decidir que no hi ha lloc a la celebració de l'acte de la vista encara que les parts l'hagin demanat. Una altra de les novetats que s'articula en aquesta llei és la possibilitat que, en l'àmbit del judici verbal, els jutges puguin dictar sentències orals.
En matèria d'execució, s’introdueixen modificacions en la regulació de l'actual procés i la possibilitat de suspensió de l'execució per acudir a mediació o a un altre dels mitjans adequats de solució de controvèrsies. Pel que fa a la subhasta judicial electrònica, la norma realitza una reforma que n’afecta diferents aspectes amb la finalitat que sigui l’element nuclear del procés de realització del bé objecte del constrenyiment en el marc del qual la part executant i les altres persones interessades han de realitzar totes les seves ofertes.
Pel que fa a l'ordre jurisdiccional social, s'escomet una reforma de la Llei 36/2011, de 10 d'octubre, reguladora de la jurisdicció social per dotar de més agilitat la tramitació dels procediments. En coherència amb el disposat per als quatre ordres jurisdiccionals, s'incentiva l'oralitat de les sentències. També es pretén dotar la jurisdicció social de la màxima agilitació possible pel que fa als actes de conciliació davant el lletrat o la lletrada de l'Administració de Justícia. Es pretén que l'acte de conciliació se celebri a partir dels deu dies des de l'admissió de la demanda i amb una antelació mínima de trenta dies a la celebració de l'acte de la vista.
Amb aquesta reforma s'unifica l'abast i finalitat del recurs de cassació a totes les Sales del Tribunal Suprem, completant el tractament com a criteri d'admissió o inadmissió que ja regeix a les Sales Segona i Tercera que en l'última reforma legal es va estendre a la Sala Primera.
La part final de la Llei s'estructura en vuit disposicions addicionals, quinze disposicions transitòries, una disposició derogatòria i trenta-vuit disposicions finals.
La disposició transitòria primera regula la constitució dels Tribunals d'Instància i el règim transitori que se’n deriva. La constitució d’aquests òrgans s'estableix en diverses fases i, atès que es perllongarà en el temps, es determina la vigència del règim d'organització anterior a l'entrada en vigor d'aquesta llei als jutjats unipersonals fins a l'establiment dels Tribunals d'Instància i la seva transformació en les Seccions que els integren.
La disposició transitòria cinquena regula la implantació de l'Oficina judicial, determina la data màxima en què ha d' estar implantada als Tribunals d'Instància i n’estableix el règim supletori per al cas que, un cop arribada aquella data, els treballs de desenvolupament i implantació no haguessin finalitzat. Per a aquest supòsit es preveu la transformació de les plantilles de Jutjats en relacions de llocs de treball de l'Oficina judicial, integrant-se en serveis comuns de tramitació que assumiran funcions d'ordenació del procés i d'execució. Així mateix, es preveu el règim aplicable en el cas que ja existeixin relacions de llocs de treball aprovades.
La disposició transitòria novena ordena que les previsions d' aquesta llei siguin aplicables exclusivament als procediments incoats amb posterioritat a la seva entrada en vigor, si bé permet que en els procediments judicials ja en curs en el moment de l’entrada en vigor, les parts, de comú acord, puguin sotmetre's a qualssevol mitjans adequats de solució de controvèrsies i a més siguin aplicables les modificacions de les quatre lleis de procediment pel que fa al dictat de sentències orals.
La disposició final sisena modifica la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, determinant els lletrats de l'Administració de Justícia que seran Secretaris de la Junta Electoral Provincial i de la Junta Electoral de Zona. La disposició transitòria vuitena determina el règim transitori relatiu a aquest secretaris.
La disposició final vuitena, dividida en divuit apartats, afronta la reforma de la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de Demarcació i de Planta Judicial, per adaptar-la a la nova organització judicial, deixant sense contingut aquells articles que ja no resulten d'aplicació per haver-se esgotat la situació que regulen.
Finalment, la disposició final trenta-vuitena s'ocupa de l' entrada en vigor de la norma.
“Disposició final trenta-vuitena. Entrada en vigor.
1. Aquesta llei entrarà en vigor als tres mesos de la seva publicació al Butlletí oficial de l'Estat.
2. El títol I; la disposició addicional primera; les disposicions transitòries primera a vuitena, i la disposició final sisena d'aquesta llei entraran en vigor als vint dies de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat».
3. L'atribució de competències en matèria de violència sexual als Jutjats de Violència sobre la Dona, prevista en l'apartat vint-i-vuit de l'article 1, així com les modificacions de l'article 14 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, de l'apartat u de l'article vint de la 50/1981, de 30 de desembre, per la qual es regula l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, i de la lletra h) de l'article 2 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'Assistència Jurídica Gratuïta, entraran en vigor als nou mesos de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.”
Constitució dels tribunals d’instància a Catalunya:
El 14 de gener de 2025 el Govern de la Generalitat va aprovar a l’informe del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica que estableix les bases per al desplegament de la Llei Orgànica 1/2025 de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia al nostre país. D’acord amb aquest informe, i atès que cada partit judicial tindrà un tribunal d’instància, es preveu que a Catalunya se’n crearan 49, els quals es constituiran de forma esglaonada, en tres fases:
- La primera fase (juliol 2025) preveu transformar els jutjats de primera instància i instrucció i els jutjats VIDO en seccions civils i d’instrucció, i en seccions de violència sobre la dona, respectivament, en els partits judicials de 9 Puigcerdà, Ripoll, Solsona, Tremp, Vielha, Falset, Gandesa, Berga, Olot, la Seu d’Urgell, Balaguer, la Bisbal d’Empordà, Amposta, Sant Feliu de Guíxols, Esplugues de Llobregat, Cervera, Valls, Santa Coloma de Farners, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Igualada, Mollet del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Blanes, Vic, Martorell, Cerdanyola del Vallès, el Vendrell, Sant Feliu de Llobregat, Rubí i Gavà.
- En una segona fase (octubre 2025), es transformaran els jutjats de primera instància, els jutjats d’instrucció i els jutjats VIDO en seccions civils, seccions d’instrucció i seccions de violència sobre la dona, respectivament, als partits judicials de l’Hospitalet i Badalona.
- La tercera fase (desembre 2025) culminarà la transformació de la resta de jutjats dels partits judicials de Granollers, Terrassa, Arenys de Mar, Figueres, Vilanova i la Geltrú, Lleida, Reus, Sabadell, Mataró, Tortosa, Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona.
ENLLAÇOS
- Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia. ENLLAÇ.