L’accés a l’habitatge és un dels principals problemes de la ciutadania. Conscients d’aquesta problemàtica, els municipis busquem fórmules per pal·liar-la. Entre les seves receptes, la construcció de pisos públics, però també polítiques per fer aflorar els habitatges buits. Expliquem les iniciatives de tres municipis: Vic, Montcada i Reixac i Castelló d’Empúries.
Montcada i Reixac reconeix tenir un “problema molt greu” amb l’habitatge. Els de caràcter social que ofereix el municipi no responen a la demanda que registra l’Ajuntament, un fet que se suma a la proximitat amb la ciutat de Barcelona, que comporta un encariment dels preus del lloguer. “Ens agradaria poder construir més i posar en circulació pisos que sabem que estan tancats perquè es pugui cobrir almenys una gran part de la demanda que tenim”, explica la regidora d’Habitatge, Anabel Moreno.
En els darrers anys, a més se suma un greuge: terrenys que l’Ajuntament podria destinar a habitatge protegit estan ocupats per la maquinària i el material que s’utilitza per fer les obres del soterrament de les vies del tren. Moreno explica que aquesta circumstància els ha limitat “una mica”, però remarca que sí s’ha posat a disposició de la Generalitat alguns “terrenys petits” per formar part del projecte del Govern de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030. Dels que han pogut cedir, sumarien entre 60 i 80 en total.
Mentre això no passa, l’Ajuntament ultima la construcció de dues promocions de 32 i 40 habitatges públics al barri de Mas Rampiyo. Estan regulats per l’Agència Catalana de l’Habitatge i ja s’estan redactant a l’espera que la Generalitat els validi per a publicar les bases i que els interessats puguin presentar-se com a candidats.
Els requisits per accedir als pisos públics també són motiu de debat. A Montcada i Reixac, un dels que hi inclouran és tenir tres anys d’empadronament al municipi i diu que promocions com aquestes han de servir per retenir els joves, que a l’hora d’emancipar-se no troben res que es pugui ajustar a la seva butxaca.
A Vic, la regidora d’Habitatge, Núria Homs, es mostra crítica amb els barems d’accés a l’habitatge públic i opina que s’haurien d’ampliar. “Amb els plantejaments actuals, no estem donant sortida a la classe mitjana-baixa que treballa i fa esforços per tirar endavant. L’orientació que s’ha fet sempre de la protecció oficial ha sigut per a gent molt vulnerable i, en l'àmbit dels ajuts, sempre tot va a parar al mateix col·lectiu”, diu. Per Homs, aquest és “un tema pendent com a país”.
La capital d’Osona està centrant els esforços en matèria d’habitatge protegit en el lloguer. La regidora explica que el parc de lloguer a la ciutat consta d’uns 290 pisos. En els pròxims mesos, es formalitzarà la incorporació d’una vuitantena de pisos més provinents d’una promoció privada que finalment va acabar a càrrec de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
El darrer cens de pisos buits a Vic situava la xifra al voltant dels 2.000 habitatges. La idea del consistori és mobilitzar-ne tants com sigui possible per donar resposta a les 1.500 persones que estan en llista d’espera. Amb l’objectiu que molts propietaris puguin actualitzar els seus pisos per treure’ls al mercat de lloguer, enguany es destinarà 1 milió d’euros de fons propis de l’Ajuntament a la rehabilitació. Van obrir la convocatòria al març i la regidora assegura tenir moltes sol·licituds.
Pel que fa a l’habitatge nou, ara mateix no hi ha cap promoció en construcció. En el marc del projecte de 50.000 habitatges per al 2030 que va anunciar el Govern, l’Ajuntament posarà a disposició de la Generalitat quatre solars buits de la seva propietat. Homs calcula que s’hi podran arribar a construir entre 60 i 70 pisos, que se sumarien al parc d’habitatge públic de la ciutat.
Un dels trets característics de Vic és que disposa d’una oficina local d’habitatge, gestionada per tècnics municipals. Nascuda fa més de deu anys, és de les úniques de Catalunya. Una de les tasques principals és la gestió de la borsa de lloguer, tant dels inquilins com del contracte amb els més de 400 professionals. Segons la regidora, “tothom hi guanya”. Els inquilins tenen accés a pisos a preus baixos i el propietari té més seguretat davant d’impagaments, serveis de mediació o bonificacions en matèria d’IBI. Homs considera que el fet de tenir l’oficina local els ajuda a “pràcticament” no tenir ocupacions irregulars.
El cas de Castelló d’Empúries té la particularitat, respecte als altres dos municipis, de tenir un fort component turístic. Fa anys que hi ha problemes per accedir a habitatges, tant de lloguer com de compra, malgrat que al municipi hi ha poc més de 12.000 persones empadronades i hi ha construïts més de 16.000 habitatges. 11.700 són segones residències.
“No volem que la gent que vol venir a viure aquí no pugui fer-ho perquè no troba pis, per això vam veure clar que s’havia d’intervenir”, diu l’alcaldessa, Anna Massot. Per això, des de l’anterior legislatura, han engegat mesures per intentar fer aflorar 990 pisos buits. A banda d’aplicar un recàrrec en l’IBI als grans tenidors, l’Ajuntament ha impulsat una borsa de lloguer assequible oferint avantatges fiscals i garanties de cobrament als veïns que incloguin les seves propietats. Des que ho han posat en marxa, han rebut 230 sol·licituds de llogaters, però cap oferta d’habitatge. “Hi ha moltes reticències dels propietaris, sobretot hi ha molta por a que els llogaters no paguin o que després no marxin”, diu Massot.
Actualment, Castelló d’Empúries no té habitatge públic, només un pis per a emergències socials. Per revertir aquesta situació, l’Ajuntament va aprovar una modificació del POUM per fer pisos de protecció oficial en sectors en què hi ha previst construir. Per exemple, a l’Hort d’en Negre s’aixecaran 320 habitatges, dels quals una seixantena seran de protecció oficial i una trentena de protecció concertada. També estan tramitant la compra d’un terreny en un altre sector, on preveuen construir 33 habitatges de protecció oficial.
L’alcaldessa assenyala que els principals esculls que es troben són el finançament i, sobretot, la “lentitud” de les administracions. “Fa més de dos anys que vam iniciar els tràmits per adquirir aquesta parcel·la i encara no l’hem pogut comprar”.
Un dels objectius de les accions que emprenen els ajuntaments en aquesta matèria és evitar la fugida dels joves. Ho constata Montcada i Reixac, que alerta que el fenomen es repeteix en els municipis del voltant. “En els últims anys, el preu mitjà del lloguer ha pujat moltíssim i realment no es pot assumir”, constata Moreno, que afegeix que la situació també afecta a qualsevol veí que busca un canvi d’habitatge.
La regulació dels pisos turístics
Castelló d’Empúries va ser un dels primers municipis inclosos en el decret llei per regular els habitatges d’ús turístic. Al municipi, n’hi ha 3.645, però amb l’aplicació del decret, aquest número es reduiria a uns 1.200. El consistori està en converses amb la Generalitat per “trobar la manera de determinar quins s’acceptaran i quins no”, segons l’alcaldessa. Massot alerta que s’ha d’estudiar bé com es fa, perquè aquest és un municipi turístic amb moltes places de càmping i poques d’hotel. Per això, la majoria de turistes opten pels pisos turístics. “Primer hem de garantir el dret a l’habitatge, però sense negar la realitat del municipi”, diu l’alcaldessa, motiu pel qual “cal que hi hagi un percentatge d’ús turístic”.
