Seminari d'actualització. Consells comarcals al dia. Protecció de dades

De conformitat amb el marc estatutari, la comarca és una entitat local territorial dotada d’autonomia i de personalitat jurídica pròpia i configura, juntament amb el municipi i la vegueria, l’organització territorial de Catalunya (art. 83 EC de 2006). El seus antecedents més recents els podem trobar en la divisió territorial implementada l’any 1936 a resultes dels treballs efectuats per la Comissió dirigida per Pau Vila, tot i malauradament aquesta iniciativa va tenir una existència breu. Cal dir, però, que aquest intent de comarcalització no partia de la seva consideració com a entitat de naturalesa local sinó com a divisió administrativa del serveis perifèrics de la Generalitat Republicana. Hem d’esperar a l’aprovació de l’EC de 1979 per dotar a la comarca d’un caràcter local

Com a òrgans d’administració i govern de la comarca, ja institucionalitzada com a entitat local de segon grau i completat el procés de vertebració comarcal del país, els consells comarcals duen a terme un conjunt important de competències, plenament vinculades a una finalitat potenciadora de la capacitat de gestió dels municipis, especialment dels més petits. Sobre la base del principi de descentralització, el Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de l'organització comarcal de Catalunya els reconeix atribucions en diferents àmbits materials. Així, correspon a la comarca l’exercici de competències en matèria de cooperació, assessorament i coordinació dels ajuntaments, així com les que els siguin atribuïdes per lleis sectorials i les que puguin delegar la resta d’entitats locals, obligatòries i no obligatòries, i el Govern de la Generalitat (art. 25.1). Els correspon, per tant, vetllar perquè els municipis que integren el seu àmbit territorial prestin els serveis i executin les activitats de la seva competència i, si es dóna el cas, garantir subsidiàriament la prestació dels serveis municipals obligatoris en els municipis que, per raó de llur població, no estan obligats a prestar-los.

Són precisament aquestes tasques d’assistència tècnica, jurídica i econòmica i de cooperació en la realització d’obres, serveis i activitats les que donen més visibilitat i valorització a la comarca des de la perspectiva municipal. Tanmateix, també han estat en l’origen dels intents de replantejar l’espectre competencial i relacional comarca-província en el marc d’un debat sobre l’oportunitat i eficiència de mantenir dos nivells locals de segon grau, debat que resta permanentment obert, igual que succeeix amb la definició del sistema d'elecció dels consells comarcals (actualment, indirecta amb un sistema de provisió d’escons que té en compte la representativitat política dels ajuntaments agrupats en la comarca i la de la població global).

Pel que fa a l'organització interna del govern de la comarca, aquest ha patit canvis significatius d'ençà de l'aprovació de la primigènia Llei 6/1987, del 4 d'abril, de l’organització comarcal de Catalunya, amb l’afegitó al ple i al president com a òrgans bàsics de la comarca, d’una vicepresidència, una gerència –amb funcions executives, amb separació neta de les funcions polítiques de les de gestió–, i un consell d’alcaldes –òrgan essencial que, inicialment, tenia un caràcter merament facultatiu, i que desenvolupa funcions d'assessorament, informe i proposta sobre qüestions d'interès per a la comarca que afecten especialment els municipis–.

Aquest seminari d’actualització pretén dotar els consells comarcals dels mecanismes necessaris perquè puguin exercir llurs competències d'una manera àgil, eficaç i participativa en un context d’adaptació permanent a les demandes de la societat actual. En aquest sentit, el seminari d’actualització es formula amb l’objectiu que els participants puguin assolir un conjunt de competències que els permetin:

• Desenvolupar idees i propostes originals (creativitat)
• Resoldre problemes en l’esfera competencial comarcal de manera efectiva
• Aplicar coneixements i habilitats en entorns i contextos multidisciplinaris
• Actuar amb esperit crític i responsable
• Considerar l’ètica i la integritat intel·lectual com a valors de la pràctica professional del personal al servei de l’administració comarcal
• Aprendre a aprendre i ser conscient del valor del propi coneixement i del seu impacte a la comunitat local (autoestima professional)
• Disponibilitat a la participació compromesa en la vida social
• Lideratge
• Treballar en equip
• Gestionar equips
• Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes (assertivitat)
• Aprendre a planificar i organitzar
• Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants (flexibilitat als canvis normatius)
• Promoure una actitud orientada a la motivació per la qualitat de les polítiques públiques
• Sensibilitat per l’entorn i el medi ambient amb l’elaboració de polítiques sostenibles
• Gestionar el propi temps per al desenvolupament acadèmic i professional