
Aquest divendres ha mort a l'edat de 84 anys Juli Sanclimens, exalcalde de Manresa i expresident de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques entre el 1987 i 1995. L'ACM expressa el més sentit condol a la família de l'expresident i a una persona amb un esperit municipalista i de servei a la ciutadania, que fins i tot després de l'etapa política va estar molt involucrada amb l'entitat i el municipalisme.
A l'ACM es va convertir en el quart president que tenia l'entitat municipalista des de la seva creació el 1981, després de Ramon Montanyà, Arcadi Calzada i Josep Azuara. La 5a Assemblea celebrada el 17 d'octubre de 1987 a Lleida va aprovar la seva elecció. Va ser ratificat el 1991 en la 7a Assemblea celebrada el 26 d'octubre al Palau de la Diputació de Tarragona. Sota el seu mandat es va insistir en dotar de majors competències els nous consells comarcals i revisar el finançament de les hisendes locals respecte als petits municipis. Precisament, el 1993 l'ACM va crear el Fòrum Comarcal, que agrupa tots els consells comarcals catalans per posar en comú problemàtiques i establir estratègies comuns per millorar serveis als municipis i a la ciutadania. També es va començar a imprimir el Directori d'Institucions, una publicació que anualment edita l'ACM per agrupar la base de dades d'ajuntaments i ens públics.Juli Sanclimens va ser substituït el 1995 per Pere Macias a la presidència de l'ACM.
Sanclimens va néixer el 1935 i, a banda de l'alcaldia de Manresa, també va ser el primer president del Consell Comarcal del Bages, quan arran de la Llei d'Organització comarcal de Catalunya van ser creats el 1987. Entre 1990 i 1995, durant la presidència a l'ACM, també fou membre de la Junta de Govern Local de Catalunya, del Patronat Català Pro Europa i del Comitè de Presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa.
També va ser diputat al Parlament de Catalunya entre 1984 i 1995 i va estar molt vinculat a la vida associativa i esportiva de Manresa, a través del Manresa Esportiu Bàsquet com a jugador i vicepresident, i l'Orfeó Manresà, del qual va ser president entre 1967 i 1971, entre d'altres.