El Govern de la Generalitat crea un fons extraordinari per augmentar un 20% el finançament dels consells comarcals aquest 2025. L'acord es va concretar en la reunió del passat 22 de maig que els representants de l'ACM i del Fòrum Comarcal de l'ACM van tenir amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el secretari de Govern Local i Relacions amb l'Aran, Xavier Amor. Però faltava la concreció i proposta en ferm del Govern que va fer públic aquest dimarts.
Així, el Departament de la Presidència ha pactat amb les entitats municipalistes una aportació de 22,7 milions per als consells, l’AMB, els ajuntaments, el Conselh Generau d’Aran i les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), que surten del tercer suplement de crèdit. Es tracta de 22,7 milions addicionals als 146,33 destinats al Fons de Cooperació Local, i la previsió de l’executiu és que el món local rebi aquests diners extraordinaris entre l’octubre i el novembre. Les entitats municipalistes valoren la mesura com un “primer pas”, tot i que reclamen un finançament “estructural”.
Del total de 22,7 milions, 9,3 es destinaran als consells comarcals, que veuran incrementat en un 20% l’aportació que van rebre del Fons de Cooperació Local l’any 2023, l’últim amb pressupostos aprovats. També es beneficiaran d’aquest augment del 20% l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), ja que el Barcelonès no té consell comarcal, i el Conselh Generau d’Aran.
El fons extraordinari també inclou 13,4 milions per als ajuntaments. Els municipis de fins a 500 habitants rebran un augment del 20%; els d’entre 501 i 2.000, del 15%; i els de més de 2.000 habitants, un 10%. A més, també s’han inclòs les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), que rebran un augment del 5%, 21.000 euros en total.
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha recordat que hi havia “dèficits històrics acumulats al llarg del temps” sobre el finançament local, i ha valorat que el fons extraordinari de 22,7 milions ha estat “molt ben rebut” pel món municipalista. Tot i això, ha admès ser conscient que la mesura “encara no és suficient” i que cal “seguir caminant”. La voluntat del Govern és consolidar aquesta aportació en els pressupostos del 2026, de manera que ja sigui una partida que formi part del Fons de Cooperació Local. Les aportacions d’aquest fons serveixen per al funcionament ordinari de les institucions locals.
Segons ha explicat a l’ACN el secretari de Govern Local i de Relacions amb l’Aran, Xavier Amor, aquesta aportació extraordinària no està condicionada, de manera que el món local la podrà destinar al que consideri. Amor ha destacat que, aquest any, el món local ha rebut el Fons de Cooperació Local al juny, abans que el 2024, que es va pagar al desembre. Ara, la previsió de l’executiu és fer el pagament d’aquest fons extraordinari a la tardor, entre octubre i novembre.
L’ACM demana un finançament estructural
Des de l'ACM es valora positivament el pas fet pel Govern, tot i que no és suficient per donar una resposta “estructural” al finançament dels consells comarcals. En declaracions a l’ACN, la presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, ha reconegut “l’esforç” fet pel Govern, que hagi “escoltat” les seves demandes i que hi hagi hagut un “diàleg”, però remarca que, per ara, aquesta és una mesura per al 2025 que “en cap cas es consolida per a anys posteriors”. Budó també ha remarcat que “no hi ha una modificació estructural del finançament local”. “Soc conscient, i també ho és el Govern, que això no és suficient per resoldre el problema del finançament ni dels consells comarcals ni dels ajuntaments”, ha assegurat. La presidenta de l’ACM ha remarcat que els treballs que han fet possible aquests acords van “néixer” al Fòrum Comarcal d’aquesta entitat, únic òrgan que agrupa els 40 consells comarcals catalans i el Conselh Generau d'Aran. Una delegació de l’ACM es va reunir el passat 22 de maig amb el Govern per parlar sobre el finançament d’aquestes institucions supramunicipals.
Des de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) també veuen l'acord per a aquesta aportació extraordinària com un "primer pas" cap a una millora "estructural" del finançament dels ens comarcals. El president de l'FMC i alcalde de Mataró, David Bote, ha assegurat que aquest 20% addicional s'hauria de "consolidar" el 2026 i seguir augmentant els pròxims anys.
Un estudi sobre les transferències de Serveis Socials
A més del fons extraordinari, el Govern també ha decidit fer un estudi sobre les transferències que reben els consells comarcals en matèria de Serveis Socials. L’objectiu és analitzar si el contracte de programa social s’ha d’actualitzar en cas que no s’ajusti bé al servei que han de donar els consells comarcals. Amb aquest estudi, l’executiu vol posar la mirada més a llarg termini per trobar solucions estructurals a l’actual finançament, i ha decidit prioritzar l’estudi sobre aquests serveis després de les converses amb les entitats municipalistes. Per la seva banda, Budó defensa que “s’ha de valorar la realitat de cada consell comarcal, perquè són molt asimètrics”.
“No demanem més recursos dels que ens toquen”
Des dels consells comarcals, tres dels seus presidents també valoren com un “bon començament” l’aportació extraordinària, tot i que avisen que “no és suficient”. Es tracta de tres presidents d'ens comarcals que van participar en la reunió de l’ACM amb el Govern el passat 22 de maig. La presidenta del Consell Comarcal del Gironès i del Fòrum Comarcal de l’ACM, Sònia Gràcia, assegura que amb aquest 20% no n’hi ha “prou”, tot i valorar positivament la mesura. “Cada any haurem d’anar treballant per tenir al Fons de Cooperació Local un percentatge més elevat i que ens assegurin que les competències que tenim delegades tinguin un 100% de finançament”, ha dit.
Per la seva banda, el president del Consell Comarcal del Maresme, Francesc Alemany, ha recordat que les aportacions econòmiques a través del Fons de Cooperació Local “han evolucionat pràcticament pla” en les darreres dècades, tot i que els consells han assumit “moltíssimes més competències”. Davant d’aquesta situació, Alemany demana “regularitzar” aquesta aportació per poder quadrar els comptes. “Hem identificat que aquesta aportació hauria de ser com a mínim del doble que rebem actualment”, ha assegurat, passant de 45 a 90 milions d’euros al conjunt de Catalunya. Tot i que creure que la injecció de diners extraordinària es queda curta, admet que serà la més important que s’haurà fet mai per part de la Generalitat. Alemany creu que el Govern ha de ser conscient que aquestes administracions són “part intrínseca” de la Generalitat.
I el president del Consell Comarcal del Vallès Oriental, Emili Cordero, remarca que només demanen el que els correspon per les competències que tenen: “No demanem més recursos dels que ens toquen, simplement que es cobreixin les despeses que comporten tots els serveis que tenim delegats de la Generalitat, ni més ni menys”. Pel que fa a l’estudi sobre les transferències en Serveis Socials, Cordero ha remarcat que aquests són els que causen la part més important de dèficit als consells.
