Catalunya està treballant en un Estatut de Municipals Rurals. Una llei que té com a objectiu disposar d'un marc normatiu amb rang de llei que reguli un estatut específic per als municipis rurals que s'adeqüi a les seves peculiaritats i doni resposta a les seves demandes i necessitats. Segons l'ACM, ha de ser la "primera pedra" per reconèixer la seva singularitat.
Que l'Estatut de Municipis Rurals desperta interès al món local és innegable. El seu objectiu és garantir l'adequada prestació de serveis bàsics en els municipis rurals en condicions d'igualtat respecte la resta de municipis catalans. També busca la igualtat d'oportunitats per a la seva població, i prendre mesures per evitar el despoblament i fixar la població.
El redactat de l'avantprojecte s'ha treballat durant més d'un any i mig, amb la participació de l'ACM, però també d'altres entitats, com la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), l'Associació de Micropobles -que ha impulsat trobades amb diversos alcaldes- i la plataforma Eina de Repoblament Rural. El 16 de gener es va acabar el termini per presentar al·legacions i la previsió és que el Govern aprovi l'avantprojecte al març, i que durant aquest 2024 comenci la tramitació parlamentària.
La presidenta del Fòrum de Petits Municipis de l'ACM i alcaldessa de Senan (Conca de Barberà), Carme Ferrer, qualifica la llei de "capdavantera", ja que "cap país ha legislat el món rural amb un estatut tan ambiciós". Segons Ferrer, es tracta de fer "una discriminació positiva cap a aquells pobles que tenen menys recursos tècnics i econòmics". Al seu parer, les lleis "no poden ser iguals" per a les grans ciutats i per als municipis rurals, ja que tenen "realitats diferents".
Amb la nova llei, confia que els municipis de menys de 2.000 habitants s'omplin de vida: "Tenim el territori abandonat". Ferrer recorda que "el 70% del territori el gestiona un 2 o un 3% de la població", ja que "la resta viu a les grans ciutats", i confia que així canviï amb l'aprovació de l'Estatut de Municipis Rurals.
"La idea és que la gent pugui desenvolupar els seus projectes de vida als pobles petits amb igualtat de condicions que les persones que viuen a la gran ciutat", afegeix Ferrer. A més, remarca que en cap cas es parla de lluitar contra el despoblament, sinó de treballar pel repoblament rural.
Un altre dels objectius de l'Estatut és "desburocratitzar" els municipis rurals i facilitar els tràmits administratius. "Ens passem el dia fent expedients i enviant informació, en lloc de fer coses per al nostre poble", lamenta. En aquest sentit, el nou marc normatiu ha de permetre "ruralitzar les polítiques".
Però més enllà de la realitat dels municipis rurals, hi ha també la de la comarca on pertanyen. Part de les més de 30 aportacions que l'ACM ha fet a l'avantprojecte van, precisament, en la línia de demanar que es tingui en compte el paper dels Consells Comarcals. No només gestionant serveis de manera mancomunada, sinó també ajudant-los a reduir càrrega administrativa, com ara redactant ordenances tipus.
"Per això, demanem més finançament per a aquells consells que formin part del món rural", explica la presidenta del Fòrum Comarcal de l'ACM, Sònia Gràcia. Remarca que el dia a dia d'un municipi de 2.000 habitants "pot ser igual de complicat" que un de 5.000, "però els recursos de què disposen un i altre són molt diferents".
Per donar estabilitat al model, l'Associació ha demanat incloure el finançament dels Consells Comarcals dins del redactat de l'Estatut de Municipis Rurals. I també obrir el ventall a l'hora de concretar què s'entén per comarca rural, fent més permeables els criteris més enllà dels indicadors de població.
"Si tots els municipis d'una comarca es consideren rurals menys la seva capital o algun altre, perquè superen el llindar dels 2.000 habitants, no té sentit que no ho siguin tots", subratlla l'ACM, que demana que es tingui en compte aquesta especificitat. En concret, Ferrer demana ampliar el nombre de municipis que es podrien beneficiar de la llei però que tenen més de 2.000 habitants.
"L'objectiu de l'Estatut és que els municipis rurals tinguin ajuda, però si no ens arriba finançament, això no es podrà complir", adverteix Gràcia. Per això, i deixant clar que l'estructura actual del finançament està "obsoleta", des de l'ACM agraeixen que l'avantprojecte de llei diferenciï els municipis rurals a través d'una assignació complementària del Fons de Cooperació Local, però també reclamen que els fons d'inversió específic -que la Generalitat ha de concretar via pressupostos- "s'asseguri i no es quedi en una declaració d'intencions".
Gràcia avisa que l'aprovació de l'Estatut de Municipis Rurals serà un primer pas, però no el punt final: "És positiu que comencem a tenir una llei per afavorir els municipis rurals; és un pas favorable, que hem de continuar treballant".
L'exemple de Falset
Falset és la capital del Priorat i únic municipi de la comarca que supera els 2.000 habitants. És un dels casos en què l'ACM demana que es tingui en compte aquesta especificitat. "No és lògic que la capital del Priorat, en el context en què es troba, es quedi fora de l'Estatut de Municipis Rurals", reivindica Ferrer, que alerta que aquesta situació es repeteix en altres capitals de comarca. Per això, demana trobar un mecanisme perquè aquests municipis, "que són rurals de veritat", també puguin ser-hi encara que superin els 2.000 habitants. L'ACM també demana que s'atengui la realitat d'aquells consells comarcals que, tot i no ser considerats rurals, sí que han d'atendre municipis del seu territori que ho són, com passa en comarques com el Baix Camp, el Tarragonès, el Gironès o el Vallès.
Reportatge realitzat en col·laboració amb l'ACN
