La Generalitat, l’ajuntament de Barcelona, les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l'Associaciació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis han escenificat avui un front comú en la lluita contra la pobresa energètica. Les administracions han consensuat una proposta de conveni perquè les empreses subministradores que encara no ho han fet s’adhereixin a la lluita contra la pobresa energètica. A més, han acordat un nou protocol d’actuació per evitar els talls en el subministrament.
Les administracions han formulat una proposta comú de conveni per oferir a aquelles subministradores de serveis bàsics que, a dia d’avui, encara no han arribat a cap acord de col·laboració amb la Generalitat per fer front a la pobresa energètica. La figura del conveni està inclosa en la Llei 24/2015 per tal de cercar vies de col·laboració i coresponsabilitat en la lluita contra la pobresa energètica i, a dia d’avui, 21 distribuïdores d’aigua –que abasteixen gairebé 6,5 milions de ciutadans- ja n’han subscrit un.
La proposta de conveni recull diferents compromisos per part de les subministradores. Per una banda, estableix que s’adreçaran als serveis socials municipals per sol·licitar el seu informe acreditatiu abans de procedir a qualsevol interrupció dels subministraments, i que també facilitaran als usuaris tota la informació relativa als seus drets.
Ha estat el president de l’ACM, Miquel Buch qui ha destacat que “la proximitat li dóna al món local un paper clau per lluitar contra l’exclusió social i la pobresa”. Així, un cop més, ha demanat que “món local i govern del país anem de la mà per aconseguir, gràcies a la força de la unitat, lluitar contra la pobresa energètica”.
Buch ha finalitzat la seva intervenció dient que ara ens falta una unitat més àmplia. Una unitat i un compromís que avui volem demanar; el de les empreses subministradores. “Des del món local animem (exigim) a les empreses subministradores de llum i gas a que s’adhereixin al conveni per responsabilitat i per lluitar conjuntament contra la pobresa energètica i els problemes que comporta”.
A més, el conveni contempla que les empreses subministradores de gas i electricitat col·laboraran amb les administracions a fer front a les despeses derivades de la pobresa energètica. En aquest sentit, i mitjançant mesures com l’aplicació de tarifes socials, la condonació del deute acumulat o aportacions econòmiques directes, les operadores hauran de cobrir com a mínim el 50% del cost de la pobresa energètica a Catalunya, inclosa la despesa que suposa per a les administracions la gestió de la pobresa energètica. També hauran de de promocionar el bo social i l’optimització de la potència contractada.
El conveni també preveu que les companyies subministradores adaptin el seu servei a les necessitats de les persones en situació de risc d’exclusió residencial, amb mesures com per exemple la realització d’auditories energètiques gratuïtes, el subministrament a l’usuari d’informació completa i entenedora sobre el seu consum i de les possibilitats i alternatives per millorar-lo, la creació d’una finestreta única per a tràmits com el canvi de potència i de contractació, problemes de manca subministrament o incidències de facturació.
Finalment, les operadores també es comprometen a facilitar als serveis socials municipals un llistat mensual de persones amb factures impagades i els talls de subministrament efectuats, de manera que es pugui disposar d’una visió global sobre la pobresa energètica a Catalunya.
Un protocol per augmentar la seguretat jurídica
Les administracions també han acordat un nou protocol, que fixa els criteris i procediments per aplicar la Llei 24/2015, i que pretén incrementar la seguretat jurídica en la protecció de les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. El protocol vigent, elaborat per l’Agència Catalana de Consum, va ser recorregut tant per la patronal elèctrica UNESA com per Endesa; a falta de sentència ferma, dues sales del tribunal contenciós administratiu s’han posicionat de manera diferent: mentre una va desestimar la suspensió cautelar de l’execució del protocol, l’altra va decidir invalidar-lo provisionalment. Davant d’aquesta discrepància, la Generalitat ha seguit aplicant el protocol per evitar interrupcions en els subministraments bàsics.
El nou protocol estableix que les companyies subministradores hauran d’informar, en tots els avisos o comunicacions referents a la manca de pagament del servei, dels drets relatius a la pobresa energètica que recull la normativa catalana. Abans de procedir a interrompre qualsevol subministrament, les operadores hauran de sol·licitar als serveis socials del municipi de l’afectat un informe que acrediti si la persona es troba o no en situació de risc d’exclusió residencial. Es considera que estan en situació de risc d’exclusió residencial les persones que viuen soles amb uns ingressos inferiors a 2 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC); les unitats de convivència (més d’una persona) amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IRSC; o aquelles persones amb discapacitat o gran dependència i ingressos inferiors a 3 vegades l’IRSC.
Les administracions hauran d’emetre en un termini màxim de 15 dies i enviar-lo a l’empresa sol·licitant. Si l’informe no s’emet en aquet termini, s’entén que la persona o unitat familiar afectada es troba efectivament en situació de risc d’exclusió residencial. Al mateix temps, hauran d’informar els afectats dels possibles ajuts existents per fer front a la pobresa energètica per tal de no generar-los un deute. Un cop complert aquest procediment, les subministradores hauran de mantenir el subministrament mentre duri aquesta situació de risc, i els serveis socials seran qui hauran d’advertir les operadores en cas que tinguin coneixement de canvis en la situació econòmica dels afectats.
El procediment definit pel nou document és més àgil que l’anterior, ja escurça els terminis per tramitar l’informe, elimina la necessitat de renovar-lo anualment i homogeneïtza la documentació necessària per elaborar-lo.
A més, el nou text també tipifica els talls indeguts, és a dir, quan les operadores tallin el subministrament a una persona o unitat familiar sense disposar de l’esmentat informe, i inclou un procediment a seguir quan se’n produeixin. En aquest cas, els afectats s’han d’adreçar als serveis socials bàsics, que seran qui contactarà amb les subministradores perquè restableixin el subministrament de forma immediata. També s’ha habilitat la bústia emergenciestallssubministraments@gencat.cat perquè serveis socials o entitats socials comuniquin a l’Agència Catalana de Consum situacions d’emergència relatives a talls indeguts. Tant els afectats com els serveis socials bàsics, les entitats del tercer sector, altres entitats socials i organitzacions de consumidors podran denunciar als òrgans competents qualsevol incompliment relacionat amb els talls indeguts.
Podeu llegir la proposta de conveni en aquest enllaç.
