Una normativa europea ha introduït canvis en la taxa de residus a partir d’aquest any. A partir de l’abril, s’obliga tots els contribuents a cobrir el cost de la gestió de les escombraries. En les noves ordenances fiscals, els ajuntaments han aprofitat per fer canvis fiscals amb l’objectiu de caminar cap a una “taxa justa”, amb un import variable en funció del nivell de reciclatge de cadascú.
Les solucions que els municipis han implementat per millorar la recollida i tractament dels residus i per adaptar-se a la normativa europea són diverses. A Molins de Rei, per exemple, aquesta obligatorietat ha “tensionat” l’aprovació de les ordenances fiscals, però el seu alcalde, Xavi Paz, subscriu la necessitat de millorar la gestió d’aquest servei i d’avançar en el percentatge de reciclatge de la recollida selectiva.
En aquest municipi del Baix Llobregat, aquest any el rebut de la taxa de recollida d’escombraries incorpora una part variable de 35 euros. En funció dels usos de la deixalleria, es pot bonificar entre el 60 i el 100% d’aquest import. D’aquesta manera, es premia aquells qui més reciclin. Paz apunta que els darrers quatre anys el municipi ha anat fent un increment progressiu de la taxa per “acostar-se” a la normativa europea.
A Sant Maria de Palautordera, s’han incorporat contenidors intel·ligents que també tenen l’objectiu de beneficiar als veïns que més reciclin. Aquests contenidors funcionen amb una targeta personal que s’ha repartit a totes les famílies del municipi i que només s’obren quan correspon: el d’envasos i el de l’orgànica es pot obrir cada dia i queda registrat; el de paper i el de vidre també, però sense registre, i el de resta només es pot obrir els dimecres i els diumenges.
L’alcalde, Jordi Xena, explica que segueixen les directrius d’una llei estatal del 2022 i destaca que van invertir mig milió d’euros en la compra dels nous contenidors. L’octubre del 2024 van implementar el sistema de recollida a través de contenidors intel·ligents i tancats, que permet identificar de forma molt concreta les aportacions que fa cada família. Partint d’aquestes, s’estableix un criteri de taxa que premiarà aquells qui més reciclin.
Amb una mitjana de 250 euros per família, la taxa permet cobrir la totalitat del cost de recollida i tractament dels residus. “Des de l’octubre, hem passat de no arribar al 40% de reciclatge a estar per sobre del 70%, amb una clara tendència a l’alça”, apunta Xena. L’alcalde destaca que la població ha reaccionat en general de forma positiva al canvi, si bé al començament alguns veïns que encara no tenien la targeta identificadora deixaven la brossa a fora dels contenidors. Actualment, afegeix, les incidències són “mínimes” i “la ciutadania ho ha acceptat d’una forma molt correcta”. El sistema inclou bonificacions per al compostatge casolà del 20% de la taxa i, per a la utilització de la deixalleria, d’entre el 5% i el 20%.
En canvi, a Molins de Rei, la recollida selectiva té una gestió “singular”: els plàstics es recullen de forma conjunta amb el rebuig. Aquests residus arriben barrejats a la planta de triatge, on se separa el rebuig dels envasos per fer-ne aleshores el reciclatge. Aquest sistema que no té contenidors grocs és compartit amb Corbera de Llobregat, Torrelles de Llobregat, el Papiol i Castellbisbal. Es tracta d’un model implantat als anys 80 i que antigament també s’aplicava a altres municipis de l’entorn. Xavi Paz defensa que, “malgrat la sorpresa de la gent de fora”, el model “funciona molt bé” i ha permès que durant molts anys hi hagués un nivell de recollida selectiva superior a la mitjana de l’àrea metropolitana.
Actualment, a l’entorn metropolità el reciclatge mitjà de les diferents fraccions voreja el 40%, mentre que a Molins és uns deu punts superior. L’alcalde admet que la xifra es manté estancada durant els últims anys, motiu pel qual l’Ajuntament està preparant “campanyes i mesures” per fer un “salt qualitatiu” i que la recollida selectiva arriba a ser del 55%.
Paz defensa mantenir l’actual sistema, perquè els molinencs tenen interioritzat un tarannà “d’incentivar el residu mínim”. Per això, insta les administracions supramunicipals a ser “sensibles” i no tocar el sistema dels últims 40 anys. En cas que no fos possible, també demana que els costos de la transició no recaiguin en els ajuntaments, i avisa que el canvi no es podria fer de manera immediata.
L’Ajuntament de Benissanet també ha iniciat la implantació de la “taxa justa”, mentre espera poder desplegar el model ‘porta a porta’ i oferir nous incentius als veïns. Amb l’aprovació de les taxes per al 2025, el consistori ha plantejat un impost de les escombraries amb dues variables: una quantitat “fixa” i una altra de “variable” en funció dels habitants empadronats a cada habitatge.
Per aquest motiu, l’Ajuntament ha fet una “revisió del padró important”, però és el primer canvi que ha pogut fer cap al sistema de pagament per generació de taxa justa amb el model d’illes de contenidors al carrer que el municipi té actualment. En el cas de Benissanet, els contenidors de vorera no són tancats ni funcionen amb identificació per targeta. L’alcaldessa, Núria Morera, reconeix que no és el sistema més adequat per desplegar una estratègia d’incentius, però ha optat per començar amb aquesta nova taxa mixta mentre no despleguen el ‘porta a porta’.
“Si volem assolir l'objectiu del 65% de recollida selectiva el 2035, hem d’anar cap aquí, perquè el model de contenidor està exhaurit”, admet l’alcaldessa. Morera diu que el sistema de contenidors seria “el més eficient i barat” si tothom tirés els residus on toca, però “està demostradíssim que no funciona”.
Morera ha remarcat que el model d’incentius no està penat per reduir costos, perquè “gestionar els residus” sigui de la manera que sigui “no és barat” i els cànons augmenten cada any. En el cas de Benissanet, preveu que es quedin més o menys igual. “Ara estem pagant una factura molt elevada per la quantitat de rebuig que estem generant”, diu, però “després ho compensarem en hores de servei” dels operaris del ‘porta a porta’.
Benissanet forma part del Consorci de Residus de la Ribera d’Ebre, el Priorat i la Terra Alta. Dels consorciats, només aquest municipi i Tivissa no recullen encara la brossa ‘porta a porta’. L’alcaldessa preveu que amb els futurs cubells amb xips podran saber si l’habitatge està traient les fraccions “com toca”, s’apuntaran les incidències i amb aquesta traçabilitat podran plantejar-se “fer una taxa justa, més acurada, en funció del que fa cada habitatge”. “Qui no tingui ganes d’entrar al sistema, pagarà un màxim, i qui ho faci bé, tindrà incentius”, conclou Morera.
Més d’un 20% de taxa als municipis més grans
La taxa de recollida i tractament de la brossa ha pujat aquest any més d’un 20% al centenar de principals municipis catalans en comparació amb el 2024, enfilant-se als 170 euros de mitjana. Són dades de totes les capitals de comarca del país i de les ciutats de més de 20.000 habitants. Les casuístiques de cada municipi són molt dispars, ja que alguns han introduït la taxa per al 2025 per primera vegada, altres ja ho van fer l’any passat i enguany l’han congelat, o uns altres ja van fer la pujada significativa fa un any. Alguns consistoris han fet pujades moderades, però partint de rebuts ja elevats. En molts casos, el pagament de la taxa no és el mateix per a tota la ciutadania, sinó que depèn de múltiples factors.
