IniciActualitat › La proposta de pressupost a llarg termini de...

La proposta de pressupost a llarg termini de la UE centralitza més els fons regionals

17 juliol de 2025

La Comissió Europea ha proposat un pressupost per la UE de 1.816 bilions d’euros per al període 2028-2034. Això suposaria elevar la despesa total fins a l’1,26 % de la renda nacional bruta de la UE, en comparació amb l’1,13 % del període actual.

La proposta —que marca l’inici d’unes negociacions que s’allargaran durant dos anys— es fonamenta en dos grans paradigmes: d’una banda, redirigir el finançament cap a noves prioritats com la competitivitat i la defensa (en detriment de la política regional i de la Política Agrícola Comuna, que actualment representen dos terços del pressupost europeu); i, de l’altra, simplificar i centralitzar la gestió dels fons en mans dels governs estatals, passant dels prop de 500 programes operatius actuals a 27 plans estatals en què es definirien les prioritats de despesa i inversió segons determinats paràmetres.

Aquest plantejament reforça el poder dels governs estatals en detriment de regions i municipis. Alhora permetrà a Brussel·les exercir un control i una condicionalitat més directes sobre com es gasten aquests recursos.

Pel que fa a la política de cohesió, en lloc de mantenir-se com una política amb entitat pròpia dins del nou marc pressupostari, aquesta s’integra en els anomenats “Plans de Partenariat Nacionals i Regionals”, inspirats en els plans de recuperació i resiliència dels fons Next Generation. Els governs estatals seran els responsables de dissenyar aquests plans i negociar-los amb la Comissió Europea. Aquests inclouran els fons FEDER, la PAC, els Fons Social i altres programes estructurals amb un impacte rellevant per al món local. La dotació total per als 27 plans estatals ascendeix a 865.000 milions d’euros. D’aquests, 300.000 milions es reservaran per a la Política Agrícola Comuna (PAC), cosa que suposa una retallada del 20 % respecte als fons actuals.

Hi haurà una quantitat mínima obligatòria per a les regions de la UE menys desenvolupades, així com una clàusula de salvaguarda que garantirà que, en conjunt, aquestes rebin com a mínim el mateix finançament que amb l’actual marc pressupostari.

Altres novetats destacades de la proposta:

  • Es crea un Fons Europeu per a la Competitivitat amb 451.000 milions d’euros per impulsar tecnologies estratègiques en els àmbits de la transició verda i digital, salut, bioeconomia, defensa i espai.
  • Es proposa destinar 131.000 milions d’euros a defensa, cinc vegades més que la xifra actual.
  • Els fons destinats a les tecnologies digitals es multiplicaran per cinc.
  • El programa de recerca Horitzó Europa gairebé es duplicarà, passant dels 95.000 als 175.000 milions d’euros.
  • Es triplicaran els fons relacionats amb la gestió de les migracions i el control de les fronteres externes de la UE.
  • El programa insígnia de mobilitat estudiantil, Erasmus+, creixerà un 50 %, superant els 40.000 milions d’euros.
  • Es crea un nou programa, “AgoraEU”, dotat amb 8.600 milions d’euros, que donarà suport a la cultura, els mitjans de comunicació i les organitzacions de la societat civil.

Per la part dels ingressos, la Comissió proposa tres nous impostos sobre residus electrònics, grans empreses i productes del tabac. L’objectiu és generar entre 25.000 i 30.000 milions d’euros anuals per contribuir al retorn del deute conjunt emès per finançar la recuperació post-Covid.

Més informació. ENLLAÇ.