El turisme és un dels motors econòmics de Catalunya, al voltant del 12% del PIB català, però en els últims anys busca la forma de ser una activitat econòmica sostenible. Alguns municipis, com Lloret de Mar, ja fa anys que apliquen mesures per garantir el menor impacte possible dels visitants que reben anualment. Digitalització, carrers per a vianants, regs amb aigua regenerada o certificacions turístiques són algunes de les receptes que apliquen els municipis.
La Costa Brava i la Costa Daurada són dues de les grans destinacions turístiques a Catalunya. I Lloret de Mar (Selva) i Salou (Tarragonès), dos dels municipis amb més visitants, sobretot als mesos d'estiu, on les seves platges i carrers s'omplen de turistes.
Lloret de Mar és, de fet, la segona destinació amb més turistes de tot Catalunya, i ja fa anys que treballen per garantir la sostenibilitat turística per aconseguir el menor impacte possible al municipi dels visitants que reben. La gerent de Lloret Turisme, Elizabeth Keegan, assegura que la sostenibilitat és un "eix estratègic" per a ells.
A més de les platges, un dels grans atractius turístics del municipi són els jardins de Santa Clotilde. No és casual que fos una de les localitzacions escollides per l'equip de 'House of the Dragon', la precuela de l'exitosa 'Joc de trons', per rodar part de la trama. Cada any, els jardins de Santa Clotilde reben 120.000 visitants. És el segon equipament patrimonial amb més turistes a les comarques gironines, només per darrere del Teatre-Museu Dalí de Figueres.
Els jardins ocupen una extensió de gairebé nou hectàrees i, des del 2007, ja fa setze anys, l'Ajuntament de Lloret de Mar rega aquests jardins amb el 100% d'aigua regenerada. Ho fa a partir d'un circuit que surt de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) del municipi, de manera que Lloret de Mar dona un nou ús a l'aigua que s'hi tracta. Una vegada segueix tots els processos necessaris dins de la planta, l'aigua torna fins als jardins i es distribueix pels aspersors i fons ornamentals que hi ha. Cada any es gasten entre 3.500 i 4.000 hm3 d'aigua regenerada per a regar els jardins de Santa Clotilde i altres zones verdes que hi ha al municipi.
La gerent de Lloret Turisme recorda que el municipi ja fa anys que aposta per aconseguir el menor impacte possible del turisme. "No és una cosa nova ni una qüestió relativa a la sequera", remarca.
El municipi també ha participat en un projecte europeu anomenat Greentour, que ha servit per "descobrir l'impacte ambiental i la petjada de carboni" que tenen els visitants a la població. Greentour ha comparat aquest impacte amb la resta de socis que formaven part del projecte europeu. Hi participen, entre d'altres, la zona de les Rías Baixas de Galícia, Camino Lebaniego de Cantàbria, la ciutat portuguesa de Guimaraes o Massif du Sancy, als Alps francesos.
Segons Keegan, els resultats d'aquest projecte han ajudat a veure que Lloret de Mar "no està tan lluny de destinacions rurals" en emissions de diòxid de carboni relatives al turisme. "Estem en una franja baixa o mitjana", assegura.
Aquesta conscienciació pel medi ambient també es troba en els establiments, on alguns hotels també han optat per reutilitzar l'aigua. És el cas de l'hotel Samba, que utilitza les aigües grises per omplir les cisternes del vàter. És un sistema que aplica des del 1997 i que permet estalviar l'aigua equivalent a 80 piscines olímpiques.
A la Costa Daurada, Salou ha aplicat les seves pròpies receptes per aconseguir la sostenibilitat turística. En els últims anys, aquest municipi del Tarragonès ha avançat en transformar diversos carrers per a vienants gràcies a l'aprovació d'un pla de mobilitat que s'està desenvolupant per fases. Aquesta és una de les accions que més destaca el gerent del Patronat de Turisme de Salou, Marc Espasa, en matèria de turisme sostenible al municipi.
Espasa assenyala que l'objectiu és que "l'experiència" del visitant sigui "la més plàcida possible" i que puguin gaudir dels atractius turístics "de la manera més saludable". Per al gerent, l'entorn natural de les platges de Salou és "molt interessant" i això ajuda que aquest sistema de mobilitat sigui "atractiu". L'exemple més reeixit d'aquestes polítiques és la remodelació del carrer Carles Buïgas, "l'eix central de la zona turística", segons comenta el responsable del Patronat.
D'altra banda, a Salou també aposten per la digitalització dels continguts que s'ofereixen als visitants. Per exemple, amb plànols i materials "molt demandats" pels turistes. Aquest és un recurs que "pot estar a l'abast de la gent i es pot actualitzar en qualsevol moment".
El gerent del Patronat de Turisme de Salou també incideix en la sostenibilitat "social" amb una aposta per la desestacionalització del turisme. Així, en els últims anys Salou ha impulsat esdeveniments esportius que han contribuït a "crear una oferta turística atractiva durant tot l'any".
Una altra iniciativa per desestacionalitzar el turisme és 'Sabor Salou', un programa de cites gastronòmiques que se celebra al voltant de la Setmana Santa. En l'àmbit de la restauració, l'estrella Michelin aconseguida pel restaurant Deliranto, del xec Josep Moreno, ha ajudat a donar un impuls a tot el sector: "Ha estat un revulsiu per a tota l'oferta gastronòmica del municipi".
Lluny de la costa, esdevenir un "model turístic sostenible i regeneratiu" és l'objectiu principal transversal del nou Pla Estratègic de Turisme del Pirineu i les Terres de Lleida que ha impulsat el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida conjuntament amb el sector per al període 2023-2026. Aquest pla ha de ser el full de ruta del desenvolupament turístic del territori per als propers anys.
La principal actuació que el Patronat porta a terme dins del pla estratègic és la promoció de la certificació Biosphere Destination, un segell que basa la seva metodologia en el treball dels 17 objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. El certificat fa que les empreses "es comprometin amb la sostenibilitat" i les posiciona millor als buscadors de serveis. Això, de retruc, les beneficia comercialment, tal com destaca el cap de Promoció i Màrqueting del Patronat de Turisme, Juli Alegre.
Juntament amb l'Institut de Turisme Responsable, l'ens ha creat un web on les empreses turístiques reben informació i assessorament per assolir la certificació Biosphere de forma gratuïta. De moment, ja hi ha 200 empreses compromeses amb el projecte, 21 de les quals ja han obtingut el segell. "No anem a cercar un adhesiu, sinó que anem a l'arrel, a crear una dinàmica a tot el sector turístic per assolir el compromís amb l'Agenda 2030", remarca Alegre.
Una altra iniciativa inclosa al pla estratègic és la identificació de 45 iniciatives de turisme regeneratiu. Es tracta d'aquelles iniciatives on la petjada del turisme ajuda a millorar el territori. Són propostes públiques i privades que cerquen millorar el territori, les persones i el patrimoni a llarg termini. Alguns exemples són el programa 'Camina Pirineus', que recupera camins tradicions de l'Alt Urgell per a satisfer noves demandes vinculades al turisme, la salut o l'esport; o la iniciativa 'Salvatge', en la qual membres de l'ONG Trenca fan visites a una finca de Bovera, a les Garrigues, on també produeixen oli ecològic.
