El nou mandat municipal va arrencar a mitjans de juny amb la constitució dels nous ajuntaments, sorgits de les eleccions del 28 de maig. Alguns alcaldes han renovat el càrrec i altres s'hi estrenen. N'hi ha, però, que ocupen el càrrec des de la recuperació de la democràcia, el 1979, com Josep Vilà a Fogars de la Selva i Pere Moradell a Torroella de Fluvià. També Ramon Trullols porta anys a l'alcaldia de Talavera, des del 1987. Tots tres ens expliquen els canvis que han viscut els ajuntaments en més de quatre dècades.
A Fogars de la Selva (Selva) i Torroella de Fluvià (Alt Empordà) no canvien d'alcalde des de 1979. Des de les primeres eleccions democràtiques fins ara, els alcaldes són Josep Vilà i Pere Moradell, respectivament. Ells han vist els canvis que, durant més de quatre dècades, han viscut els ajuntaments.
Vilà va guanyar les primeres eleccions municipals amb una llista independent i amb l'objectiu de crear "una identitat de poble". En aquell moment hi havia el temor que Fogars de la Selva s'acabés annexionant a un altre municipi per la manca d'habitants. Tot i que hi havia moltes urbanitzacions, la majoria eren segones residències i el 1979 només hi havia 250 veïns empadronats. Ara, en són 1.700.
L'alcalde es mostra satisfet d'haver treballat per aqueta consolidació del municipi i se sent orgullós d'haver recuperat serveis bàsics que havien desaparegut, com ara l'escola i el Centre d'Assistència Primària (CAP). A més, ara tenen un centre de dia i un museu, i han rebut una subvenció dels fons Next Generation per construir un geriàtric.
Vilà defensa la figura dels partits independents per no haver de sotmetre's a les dinàmiques dels partits nacionals. Recorda que, des del principi, van fer un pacte amb tots els membres de la llista perquè no anessin mai a cap altre partit i ell s'ha mantingut fidel a aquest compromís. De fet, confessa que al llarg de tots aquests anys d'alcalde l'han vingut a veure líders de totes les formacions per convèncer-lo de presentar-se sota les seves sigles. "Encara ara em venen a buscar", assegura somrient.
Durant més de quatre dècades, l'alcalde de Fogars de la Selva ha vist com als ajuntaments s'hi ha imposat una burocratització que considera excessiva. "Al principi, quan hi havia un problema te'l feies teu", recorda. Considera que hi havia un tracte "més directe i fàcil", i que ara tot queda a la mercè de protocols i circuits burocràtics: "Qualsevol tema et fa parar una gestió". Per això, Vilà demana celeritat a l'hora de demanar ajudes a altres administracions i també en les tramitacions de llicències que impedeixen avançar en la gestió municipal amb l'agilitat que hi havia abans.
Aquest és un diagnòstic compartit per l'alcalde de Torroella de Fluvià, Pere Moradell, que va arribar al càrrec el 1979 amb només 25 anys sota les sigles del PSC. Moradell admet que l'administració municipal ha canviat molt des d'aleshores. "Ha canviat tot tant que no s'assembla en res, és l'antítesi", assegura, "abans hi havia molta facilitat i ara tot són traves, informes i més informes i els expedients s'eternitzen".
Moradell entén que els controls són "necessaris" però haurien de ser "més àgils" perquè l'administració està cada cop més anquilosada i tot s'acaba enquistant". Per a ell, "ara és més difícil gestionar un ajuntament perquè tens molta responsabilitat però pots decidir moltes menys coses que abans". Explica que els alcaldes estan "més sotmesos" als tècnics i al secretari, i es fa "més de gestor". Admet, però, que a l'altra cara de la moneda hi ha el finançament: "El que ara és millor és que hi ha més diners i més ajudes".
Des del 1979 i de manera interrompuda, ha anat entomant la vara d'alcalde cada quatre anys. Quan se li pregunta si s'ho imaginava quan va entrar a l'Ajuntament ara fa 44 anys, assegura que no: "T'ho vas trobant i sempre hi ha coses a fer".
Moradell no creu que hi hagi una "clau de l'èxit" que li hagi permès revalidar l'alcaldia durant tot aquest temps, però té clar que s'hi han de posar ganes i estar al servei de la gent les 24 hores del dia. "Sempre estic disponible, em truquen a qualsevol hora i mai he preguntat per què", diu, "si truquen és perquè ho necessiten".
I aquesta disponibilitat és, d'alguna manera, recíproca perquè el municipi compta amb un grup de whatsapp amb unes 400 persones des d'on se'ls informa de tot el que és important, sigui l'hora que sigui. "Nosaltres encara fem política a l'antiga", explica, "potser ara estan més preparats, però potser estan més darrere d'un ordinador i la gent vol tractar amb la persona".
Després de 44 anys, Moradell assegura que encara li queda energia i no descarta tornar-se a presentar un altre cop d'aquí a 4 anys: "Estic millor ara que el 2019. D'aquí quatre anys, ja en parlarem".
Els casos de Torroella de Fluvià i Fogars de la Selva són cridaners perquè només han tingut un alcalde des de 1979, però hi ha altres municipis amb batlles històrics que encara estan actius. És el cas de Talavera (Segarra), on Ramon Trullols és alcalde des del 1987. Hi va arribar "de rebot". No tenia intenció de presentar-se a les eleccions, però diversos veïns el van acabar "engrescant". Poc es pensava que 36 anys després continuaria al capdavant del consistori amb la seva desena legislatura consecutiva amb majoria absoluta recent estrenada. 
Trullols s'enorgulleix especialment d'haver contribuït a la instal·lació d'un parc eòlic al terme fa dues dècades, i no es planteja plegar fins veure acabats, i en funcionament, els 27 nous molins que sumen tres projectes que s'estan tramitant actualment.
L'alcalde de Talavera també és taxatiu a l'hora de valorar els canvis que hi ha hagut en el funcionament dels ajuntaments durant aquests anys: "Ha canviat al 100%". I també assenyala que els ajuntaments han de fer cada vegada més burocràcia, fet que fa la gestió més rígida, però al mateix temps més transparent. Recorda, per exemple, com bona part del paviment que encara hi ha al poble el van posar anys enrere els mateixos veïns. Avui seria "impensable", ja que un projecte com aquest requereix una tramitació concreta.
A la vegada, Trullols lamenta que la burocratització creixent perjudica els municipis petits que no disposen de tants recursos econòmics ni de personal amb perfils tècnics com poden tenir les ciutats. Per ell, governar aquests municipis no es pot fer darrere d'una taula: "La gent que integrem la corporació cada dia trepitgem els carrers i parlem amb la gent, sabem com està el municipi i quines coses hi falten". Trullols també destaca el paper clau de la secretària municipal a l'hora de "facilitar" la gestió administrativa.
