El passat 28 d’abril, es va viure una situació inèdita. Una apagada general va deixar tot Espanya sense llum en una apagada general que serà històrica. Aquesta és l’última de les grans emergències que també ha de gestionar, en primera instància, el món local. En la història recent, se n’han viscut d’altres, com el temporal Gloria o grans incendis forestals. Parlem amb tres municipis que han patit situacions com aquestes: L’Albi, Portbou i Palafolls.
L’Albi: el municipi gairebé duplica la població durant l’apagada
L'Albi, a les Garrigues, és un dels darrers municipis que ha hagut de fer front a una situació sobrevinguda. Va ser el dia de l'apagada elèctrica del 28 d'abril, quan un tren Avlo que feia el trajecte Madrid – Barcelona es va quedar aturat prop del municipi amb 590 passatgers a bord.
D'un moment per l'altre, el municipi de 760 habitants va gairebé duplicar la seva població. La seva alcaldessa, Anna Feliu, recorda que va ser un bomber que l'estava buscant pels carrers qui va alertar-la de l'incident, ja que els telèfons no tenien cobertura. De seguida, els veïns es van organitzar per anar al comboi a buscar els viatgers per portar-los al poble i el consistori va anar a les botigues a buscar beure i menjar i també va habilitar el poliesportiu perquè la gent pogués fer-hi nit.
L'emergència va demostrar la cara més amable i altruista dels veïns de l'Albi, però també va posar damunt la taula com, en situacions així, els ajuntaments s'han "d'espavilar" pel seu compte per la falta d'una resposta ràpida i eficaç per part d'administracions superiors i, en aquest cas, també per part de Renfe. "Ens van dir que portarien una antena mòbil, no va arribar, van dir que vindria un camió amb menjar al vespre i no va arribar fins a les 4 de la matinada i, en aquest temps, des de l'ajuntament ens vam haver d'espavilar", ha assenyalat Feliu.
Amb tot, la principal crítica que fa Feliu és la falta d'informació i resposta que va fer que els passatgers es quedessin al poble prop d'un dia sencer. Finalment, l'endemà de l'apagada dos autocars van recollir els passatgers que quedaven a l'Albi per dur-los a Barcelona. Molts, però, ja havien marxat pel seu compte amb taxis que van pagar de les seves butxaques.
Per evitar que es repeteixi una situació semblant, Feliu considera que caldria que els mitjans de transports, en aquest cas el ferroviari, disposessin d'un mitjà alternatiu de "guàrdia" que s'activés en casos d'emergència.
Portbou: un incendi que calcina 573 hectàrees
El divendres 4 d'agost del 2023 a la tarda es va declarar un incendi entre Portbou i Colera (Alt Empordà). Els Bombers el van aconseguir estabilitzar al cap de 24 hores, però es van haver de confinar les dues poblacions, desallotjar un centenar de persones i tallar tant les carreteres com la circulació de trens. A més, aquell dissabte Portbou es va despertar sense aigua ni llum, i amb una part del poble sense cobertura. Les flames van calcinar 573 hectàrees.
Una emergència difícil de gestionar que va enganxar l'alcalde portbouenc, Gael Rodríguez, pràcticament acabat d'investir. Tenia 19 anys i de fet, tan sols feia un mes i mig que s'havia convertit en el batlle més jove de l'Estat. "Quan es va declarar l'incendi, vaig pensar: 'Gael, ara has de demostrar que amb 19 anys pots, ho has de donar tot'", rememora en l'actualitat.
A dos quarts de cinc, quan es va declarar el foc, Rodríguez va trucar a la resta de regidors i van fer una reunió d'urgència. Van acordar que informarien contínuament tot el poble, i que només hi hauria un únic interlocutor -l'alcalde mateix- que coordinés el personal municipal i fos l'enllaç amb els cossos d'emergències. I es va habilitar el teatre municipal per acollir les persones que s'havien quedat atrapades al poble. Un dels moments més tensos va ser la matinada de divendres a dissabte, quan les flames es van apropar a l'estació de mercaderies, on hi havia trens carregats amb diferents materials.
Una de les principals dificultats de l'alcalde va ser desplaçar-se, cada dues hores, al centre de comandament que es va muntar a Llançà. "Era absurd, si l'incendi era entre Portbou i Colera, es podria haver ubicat aquí. La persona que conduïa i jo havíem d'arriscar les nostres vides per arribar-hi, perquè les flames tocaven la carretera", critica el batlle. Rodríguez també admet que es va discutir amb l'aleshores conseller, Joan Ignasi Elena, perquè que el govern espanyol tenia dos avions preparats per actuar. "Em va contestar: 'Ja som prou grans, no necessitem l'ajuda d'Espanya', mentre es cremava el poble, mentre no teníem aigua ni llum. Va ser una mica desagradable", lamenta.
Rodríguez assegura que l'incendi va ser una experiència que "mai" oblidarà, i n'extreu dues demandes per al futur. D'una banda, que cal que tots els alcaldes tinguin una xarxa de comunicacions per a emergències, en contacte directe amb els operadors privats que gestionen serveis bàsics. I, d'altra banda, demana que tots els nous batlles rebin un curs de gestió d'emergències.
Palafolls: Desbordats pel Gloria
La matinada del 22 de gener del 2020, el temporal Gloria va fer estralls a la desembocadura de la Tordera. L'alcalde de Palafolls, Francesc Alemany, ho té gravat a la memòria: "El pont del tren i el de la carretera que connecta amb Blanes van caure com si fossin de paper, l'espai agrari es va inundar i l'aigua va entrar a una part del poble, negant habitatges i negocis".
Els embats del Gloria es van anar succeint. Les pluges van inutilitzar els pous de la potabilitzadora, van provocar esllavissades en carrers i també van fer que l'Ajuntament estigués amb l'ai al cor per si l'aigua que hi havia al polígon acabava afectant indústries químiques i farmacèutiques.
"És senzill que una emergència d'aquesta magnitud que et sobrepassi; van ser dues nits que no vam tocar el llit i vam estar al peu del canó", explica Alemany. A més, Palafolls jugava amb dues "realitats paral·leles", perquè una part del poble estava "afectadíssima" i l'altra no. "Veure que hi havia persones que ho estaven perdent pràcticament tot et sotmetia a molta pressió", diu Alemany, que agraeix la feina ingent que aquells dies van fer molts voluntaris.
"Per molt que et repassis els plans d'emergències i els tinguis vigents, la realitat et passa per sobre", diu l'alcalde. Alemany va tenir clar que la prioritat eren les persones. "No podies fer res més que acompanyar-les i intentar que no fessin bogeries per intentar salvar allò que fos", recorda. Després, la feina passava per garantir les comunicacions en la mesura del possible.
Per solucionar les afectacions directes i intentar reprendre el dia a dia, el consistori va destinar-hi uns 130.000 euros. L'alcalde explica que es va sentir acompanyat pel Govern. "El delegat gairebé va dormir al despatx", recorda, i agraeix que Diputació i Generalitat activessin amb rapidesa ajudes a fons perdut.
Ara bé, l'alcalde admet que, si tornés un Gloria, la reacció inicial “seria més eficient", però que no s’han fet les accions que haurien de permetre reduir l’impacte d’un temporal d’aquesta magnitud. Lamenta que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no hagi reforçat les motes al tram baix de la Tordera. “Seguim estant exposats", diu. També constata que no s’han pres decisions sobre les activitats turístiques que s’ubiquen a la desembocadura del riu.
Alemany també explica que es van trobar "bastant sols" a l'hora de recuperar la plana agrícola, una feina que va costar “mesos”. No amaga, tampoc, que l'arribada de la pandèmia dos mesos després i el confinament van estroncar "i dificultar encara molt més les accions de recuperació a mitjà i llarg termini".
