El 5 de setembre, més aviat que mai, els alumnes van començar a tornar a l'escola per iniciar el curs 2022-2023. Un nou cicle on torna la normalitat a les aules després dels anys de pandèmnia, i que comença amb nous reptes per als municipis i també amb velles reivindicacions. Per exemple, que el transport escolar sigui gratuït per als alumnes d'un nucli que forma part d'un mateix municipi.
Desmantellar les aules de mascaretes i grups bombolla era una necessitat arreu de Catalunya després que els infants hagin viscut durant dos cursos la rigidesa d'unes normes que en altres àmbits de la societat s'havien anat relaxant amb més celeritat. L'alcaldessa de Vic i presidenta de la comissió d'Educació de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Anna Erra, destaca que les restriccions "condicionaven molt" la vida a l'escola en tots sentits, també en l'econòmic pels consistoris. Tanmateix, Erra creu que la pandèmia ha estat una "oportunitat" per introduir canvis positius als centres, com la reducció de grups o una atenció més individualitzada.
Erra també veu la desconvocatòria de les vagues dels mestres i professors prevista pel setembre com un actiu, ja que "beneficia tothom". "Després d'un any tan convuls, en què l'escola va ser massa protagonista, ara convenia començar un curs tranquil amb els equips dedicats totalment als projectes de les escoles", diu l'alcaldessa de Vic.
Malgrat que l'avançament de l'inici del curs va crear forta polèmica, Erra ho valora positivament, ja que tot i que s'ha hagut de "córrer una mica", en general els consistoris han tingut les escoles a punt i s'ha començat amb "normalitat". La jornada intensiva del mes de setembre també ha portat de corcoll algunes escoles per trobar monitors, sobretot concertades, però Erra sosté que en general tots els desajustos s'han pogut resoldre. No pensa igual l'alcaldessa de Castellbell i el Vilar, Montserrat Badia, que creu que l'avançament escolar ha estat una iniciativa "precipitada" i diu que ha estat "difícil" trobar monitors capacitats per a les tardes. Erra demana més suport a la Generalitat per poder adequar les aules a les noves temperatures que porta el canvi climàtic. "És una qüestió que l'haurem d'afrontar tots", diu.
Un altre dels grans reptes dels municipis és la gestió de grups de joves que s'han "despenjat" del sistema educatiu abans d'acabar l'etapa obligatòria i que en alguns casos també provoquen conflictivitat social. Per Erra, donar una resposta a aquests joves és essencial per millorar la convivència, intentar rescatar-los cap al sistema educatiu i oferir-los una sortida més adequada a través de programes de formació inicial o lligada a les necessitats de les empreses que busquen mà d'obra. En aquesta línia, i sota el lideratge de l'agència Creacció, aquest curs començarà a caminar l'Escola de Segones Oportunitats d'Osona, amb seus a Vic i Manlleu.
Aquest curs es caracteritza pel desplegament del decret d'admissions a tot Catalunya amb l'objectiu de lluitar contra la segregació de l'alumnat. Amb un percentatge d'immigració del 29%, Vic fa anys que va decidir implantar l'anomenat model Vic d'educació, que consistia en un repartiment equitatiu dels nouvinguts. Segons Erra, aquesta idea ja està superada a la ciutat i ara el que cal és reforçar els projectes educatius de les escoles. "No mirar tant l'origen, sinó la força educativa dels projectes conjunts entre totes les escoles", afegeix. L'alcaldessa també creu que gràcies al nou decret es corregirà una reivindicació història a la ciutat sobre les aportacions que fins ara rebien les concertades pels alumnes, ja que s'iguala el cost de la plaça.
El curs, doncs, comença amb novetats i amb nous reptes, però també amb velles reivindicacions per part dels municipis. Un decret estatal dels anys setanta estableix que només tindran gratuïtat del transport escolar els alumnes que s'han de desplaçar a un altre municipi per anar a classe. Això deixa fora de la gratuïtat els alumnes de nuclis de població aïllats que van a centres del mateix municipi.
És el cas de Tremp, que té el terme municipal més gran de Catalunya, amb la ciutat i 29 nuclis de població. Alguns d'ells es troben a una hora en cotxe de Tremp i no superen els 50 habitants. Un dels nuclis, Espluga Serra, compta amb una escola rural, que l'alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases, vol mantenir oberta "al preu que sigui" per evitar el despoblament de la zona. Per Cases, és un "greuge" que alumnes que viuen en aquests nuclis s'hagin de pagar el transport, i adverteix que si no es canvia la norma "molts pobles es despoblaran" perquè moltes famílies optaran per viure fora del municipi, on gaudiran de menjador i transport escolar gratuït. Per ella, aquesta ha de ser una eina per lluitar contra el despoblament.
Castellbell i el Vilar, amb 21 nuclis de població repartits en 28 quilòmetres quadrats, es troba en la mateixa situació. L'escola està al nucli principal i els veïns que viuen fora no tenen dret al transport escolar gratuït, mentre n'hi ha de municipis del costat que van a la mateixa escola amb el transport gratuït, tot i estar més a prop. L'alcaldessa alerta que el consistori "ha d'assumir gran part del cost i cada cop l'esforç és més gran". Per això, també demana una revisió del decret.
L'alcaldessa de Tremp també creu que s'ha d'abordar el transport per als alumnes que cursen ensenyament no obligatori, com el batxillerat o els cicles formatius. Els consells comarcals no tenen l'obligació de prestar el servei i, en aquest sentit, demana una solució per evitar el despoblament de pobles petits. Per Cases, un jove que marxa a fer una FP fora del Pallars, difícilment torna. L'alcaldessa explica que s'està treballant per disposar d'un transport públic que connecti totes les capitals de comarca de l'Alt Pirineu. En paral·lel, veu bé la creació d'una borsa de professorat única per a les comarques de l'Alt Pirineu i Aran per garantir l'arrelament dels professors al territori.
Les alcaldesses subratllen el pes que donen a l'educació en els seus pressupostos. Amb menys de 4.000 habitants, Castellbell i el Vilar hi destina el 40% de l'erari públic. Per exemple, només en l'escola bressol hi destina 300.000 euros l'any. Badia lamenta la falta de recursos financers i defensa un "paper actiu" de l'Ajuntament en l'ensenyament. Per ella, "cal posar l'educació a l'epicentre del debat polític". La capital d'Osona ha destinat el 2022 un 7,9% del total del pressupost, amb l'aposta per les escoles bressol entre les prioritats.
Un altre repte és la lluita contra l'abandonament i el fracàs escolar. "No podem crear ciutadans de primera o segona en funció de si viuen en un poble petit o gran. Hem de fer possible que qualsevol jove tingui els mateixos recursos educatius independentment d'on visqui", avisa l'alcaldessa de Castellbell i el Vilar.
La gratuïtat del P2
Una de les novetats del curs és la gratuïtat del P2 a les escoles bressol. Erra veu bé l'aposta per obrir l'accés dels més petits a l'escolarització, però assenyala que des de l'ACM es vol vetllar perquè hi hagi una transició cap a la "universalitat", ja que mentre que en alguns municipis es van trobar que la demanda havia estat superior a l'oferta, potser hi havia places sense cobrir en altres escoles bressol d'iniciativa social. "Els ajuntaments no tenim temps de fer obres ni de fer noves escoles bressol que potser després no podrem mantenir", assegura. Per això, ja estan en converses amb Educació perquè no es "perjudiqui" les concertades abans d'avançar cap a la gratuïtat del P1. L'alcaldessa de Castellbell i el Vilar celebra la mesura al P2, però la considera "mínima i incomplerta", ja que hauria d'anar acompanyada de "mesures pedagògiques" i més finançament.
