Promoure l’ocupació amb una mirada femenina i territorial. És el que es que es fa des d’ajuntaments, ja sigui des del mateix consistori o bé a través de mancomunitats, agències o empreses municipals creades específicament per impulsar activitat econòmica, i fer-ho també amb perspectiva de gènere. T’expliquem algunes iniciatives de Girona, les Terres de l’Ebre, Lleida, Santa Coloma de Gramenet i la Garrotxa.
Marta Madrenas és alcaldessa de Girona des del 2016. Reivindica que, des d’un càrrec com el que ocupa, cal exercir el feminisme “dia a dia” i fer-lo “visible”. A la capital del Gironès, l’atur ha anat a la baixa en els darrers mesos, però el 54% de les persones que busquen feina són dones. Per això, Madrenas remarca que estan buscant “totes les fórmules possibles” perquè “en ocupació hi hagi paritat”.
Una de les iniciatives pioneres impulsades per l’Ajuntament de Girona va ser l’aprovació al juny d’un permís menstrual per a les treballadores del consistori. Disposen de 8 hores al mes, que poden agafar-se si pateixen dolors o estan indisposades qual els vingui la menstruació, i que s’han de recuperar en un termini màxim de tres mesos. D’ençà de l’estiu passat, hi ha hagut tres treballadores que han sol·licitat acollir-s’hi.
“Em molestava molt que hi hagués persones reticents, o que van dir que potser no seria una bona mesura, pensant que les dones se n’aprofitarien”, diu Madrenas, que qualifica aquestes actituds de “clarament masclistes”. “Em sembla una política molt fàcil, sense cost econòmic i que millora la vida de les treballadores”, valora.
Fomentar l’ocupació en clau femenina és també un dels eixos que guia les polítiques que impulsa el govern de Madrenas. Un objectiu que té concreció en diferents projectes. A través de la Taula de Reactivació Econòmica, s’han detectat dos sectors amb necessitats imperioses de personal: el d’instal·lació de plaques fotovoltaiques i el transport de mercaderies. “Als cursos que s’impulsaran des del servei d’ocupació centrats en aquests perfils, s’han reservat el 50% de places a dones”, avança Madrenas.
A més, l’Ajuntament de Girona també té un programa per millorar les condicions laborals i el benestar de les cuidadores. “Són feines que majoritàriament fan dones i que no tenen una situació d’especial protecció”, diu l’alcaldessa. A través dels ajuts Girona Actua, que subvencionen la contractació, Madrenas explica que s’ha introduït una nova clàusula perquè, en cas que dues empreses rebin la mateixa puntuació, la balança es decanti a favor de la que tingui més dones en plantilla.
Ja amb visió de futur, l’Ajuntament treballa de bracet amb la Universitat de Girona (UdG) per impulsar les vocacions tecnològiques entre les dones. “A la Politècnica, la seva presència en algunes enginyeries no arriba ni al 25%; i això vol dir que , més endavant, en algunes professions hi seran parcialment excloses”, avisa.
A Lleida, un dels organismes que treballa per promoure la inserció laboral de les dones és l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO), que fa 35 anys que gestiona cursos de formació. En gestionen entre 20 i 25 cada any, i inclouen cursos de soldadura, pintura, administració, sanitat, vendes o disseny web.
Per impulsar la formació i la contractació de dones, des de l’IMO fa 9 anys que gestionen un dispositiu d’inserció laboral adreçat específicament a dones, en què ofereixen suport prelaboral com ara cursos d’idiomes per a dones nouvingudes o cursos d’iniciació a les TIC. A través d’aquest dispositiu, atenen unes 200 dones l’any.
La responsable de programes d’ocupació de l’IMO, Marina Guivernau, destaca que sempre intenten que les dones participin a tots els cursos, però reconeix que no sempre és fàcil. És el cas del curs de soldadura, en el qual aquest any tots els alumnes són homes. Cada vegada, però, hi ha més dones interessades en formacions que abans només omplien homes, com ara el de disseny web. Altres cursos, en canvi, atrauen més dones que homes, com el d’auxiliar de residències.
Des del 2017, l’IMO també gestiona la contractació de dones a l’Ajuntament de Lleida. Han passat de cinc contractes el primer any a 16 aquest any. Són contractes destinats a diferents regidories, fent tasques administratives o de consergeria. “Algunes d’elles feia anys que no treballaven; ara veuen que són capaces de fer-ho i se senten empoderades”, explica Guivernau.
L’IMO també impulsa, des del 2020, un projecte específic per als pobles del Baix Segre que van resultats afectats pel confinament perimetral a causa de la pandèmia. L’objectiu és millorar les condicions laborals de les persones que es van quedar a l’atur o afectades pels ERTO. Aquest projecte ja ha aconseguit contractes per a 62 persones en diferents empreses. També s’han contractat 38 persones per treballar en 7 municipis del Baix Segre durant la campanya de la fruita, atenent temporers o oferint-los suport i informació.
DinàmiG és l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa, un consorci que va néixer l’any 2016 amb l’objectiu de potenciar l’activitat econòmica de la comarca. En l’àmbit de l’ocupació, atenen cada any unes 900 persones, 600 de les quals s’acullen a programes d’orientació. Una bona part de les persones que atenen són dones i, tot i que tenen alguns programes específics, la realitat de la comarca els obliga des de fa temps a adaptar-se a les demandes des d’una perspectiva de gènere.
“Nosaltres atenem al voltant d’un 60% de dones i cada cop ens trobem amb un perfil més gran de dones migrades, sobretot africanes, tot i que també n’arriben de l’Amèrica del Sud”, explica la coordinadora de l’àrea d’ocupació de DinàmiG, Mariona Mañà. “Són dones que sovint tenen un equipatge i una història que va molt més enllà de les dificultats que tenen per trobar una feina”, explica. Per això, fan un “treball en xarxa” i amb una visió de 360 graus per acompanyar-les.
En la majoria dels casos, són perfils amb baixa formació, problemes d’idiomes i poca experiència laboral els que acudeixen a DinàmiG “buscant feina”. Segons les dades del desembre del 2021, a la comarca hi havia gairebé 2.000 aturats, més de la meitat dels quals dones.
Tot i que el nivell d’inserció laboral de les persones que participen en els programes és alta, Manà admet que sovint les dones amb aquests perfils opten a feines poc qualificades associades a cures i la neteja. “Tasques poc reconegudes i menys remunerades”, afegeix la gerent de DinàmiG, Ariadna Villegas.
Per això, potencien el treball “en xarxa” amb entitats del territori, promouen accions per facilitar la conciliació familiar per permetre que puguin participar en activitats i es fan sessions per treballar competències i “emp oderar-les”.
Mañà remarca que sovint són dones que estan “molt invisibilitzades”. “Intentem que vegin que hi ha altres àrees” on poden trobar feina, “que no tot són les cures”, explica. Per exemple, l’any passat van promoure un taller amb una actriu professional. “L’objectiu: treballar que es deixessin anar, que sortissin de la caixa que les fa cada cop més petites”. Tot i això, admet que encara “hi ha molt de camí per fer”.
Un altre cas és el de la Susana Chamorro, economista especialitzada en desenvolupament econòmic local. Chamorro acumula més de 20 anys d’experiència en el sector i actualment treballa a Grameimpuls, una empresa municipal de Santa Coloma de Gramenet orientada a la promoció econòmica, on és coordinadora d’Empresa i Emprenedoria.
Un dels programes de més èxit de l’empresa és ‘Emprenedona’, un projecte per impulsar la creació i consolidació de negocis liderats per dones del territori. “Intentem acompanyar les dones emprenedores i empresàries des d’un triple objectiu”, diu Chamorro. En aquesta línia, explica que en el programa treballen, d’una banda, les competències tècniques de les participants –és a dir, els seus coneixements de màrqueting i finances-; també les anomenades ‘habilitats toves’, com ara el lideratge, la cooperació o la comunicació; i els aspectes més personals, que poden fer de “barrera” a l’hora d’emprendre. “Les dones a l’hora de dur a terme un negoci tenim de tot: sostres de vidre, terres enganxosos... i en aquest cas el que intentem és acompanyar-les per fer més i millors empreses”, detalla Chamorro.
La primera edició del projecte es va fer durant el 2021 i va comptar amb 40 participants. Aquest abril començarà la segona i s’allargarà fins al desembre. El projecte l’impulsen conjuntament els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs.
“És important visibilitzar les dones en general en el món de l’empresa”, opina Chamorro. En aquest sentit, lamenta que els càrrecs de responsabilitat estiguin “plens” d’homes. “Les dones som el 50% de la població i és imprescindible canviar els nostres referents. Quan fem xerrades de cultura emprenedora no hem de posar sempre les mateixes fotos”, diu Chamorro. “Per què ha de sortir Bill Gates i no Rosa Clará, per posar un exemple?” es pregunta.
Així mateix, assegura que, després de tot, percep que les dones són “molt prudents, escolten més i són més proclius a acompanyar-se”. De fet, Chamorro detalla que el perfil de client que s’adreçava a Grameimpuls era majoritàriament femení i per això van apostar per fer un programa adreçat especialment a les dones. Considera que el programa treballa per la “igualtat d’oportunitats” entre homes i dones a l’hora de crear una empresa. “Hem anat evolucionant, encara que no tant com ens hauria agradat. Les dones som la meitat de la població i volem la nostra meitat”, conclou.
Amb l’objectiu de diversificar l’activitat econòmica del territori, la Mancomunitat d’Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT) va néixer l’any 1995 per planificar el desenvolupament local d’aquesta zona. L’ens treballa en la redacció del pla estratègic per al període 2020-2030. “El pla estratègic cerca el desenvolupament local des de baix, busquem una activitat econòmica que s’arreli al territori i promogui una ocupació de qualitat que es pugui mantenir en el temps”, afirma la coordinadora del MIDIT, Izaskun Cendegui.
En un territori històricament vinculat a l’energia nuclear, els responsables del MIDIT treballen per diversificar l’activitat econòmica des de la promoció turística, l’impuls de les noves tecnologies, de la logística o l’agricultura. Un dels seus grans projectes és el centre de prototeràpia, que es vol ubicar a la central nuclear de Vandellòs. La iniciativa vol reconvertir les antigues instal·lacions en un espai per tractar el càncer amb protons. Els seus impulsors preveuen una inversió de més de 134 milions d’euros i un estalvi mínim de 34,4 milions perquè no caldria desmantellar la central, previst per al 2028.
Amb tot, el projecte encara no té el vistiplau de l’Estat ni de la Generalitat. “És un projecte pioner, que dona molt valor afegit al territori i permet un canvi de visió, ja que no seríem només una zona que produeix energia nuclear, sinó un territori que cura i aposta pel tractament del càncer i per la recerca”, destaca Cendegui, que confia que la iniciativa sigui ben aviat una realitat. En les últimes setmanes s’han accelerat les trobades amb els governs català i espanyol.
Pel que fa a la promoció turística, el MIDIT treballa en la redacció d’un pla de sostenibilitat i en l’impuls de la marca pròpia Terres de Mestral. “Hem fet una aposta per definir un model de desenvolupament turístic centrat en el mar i la muntanya; tenim la sort de comptar amb uns paisatges i espais que afavoreixen l’activitat a l’aire lliure”, afegeix la responsable del MIDIT.
Reportatge en col·laboració amb: M. Asmarat / L. Cortés /X. Pi / M. Rovira/ G. Tubert (ACN)
DESCARREGA EL MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE LES DONES AQUÍ
