Els municipis veuen en els fons europeus Next Generation un repte per a la rehabilitació d'habitatges, amb l'objectiu de fer-los més sostenibles, i generar noves promocions d'habitatge social destinades al lloguer. Ajuntaments com els de Mataró, Terrassa o Igualada ja treballen en aquesta oportunitat juntament amb altres iniciatives per fer front a la crisi de l'habitatge.
L'investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Albert Sales, recorda que les conseqüències de la crisi de l'habitatge s'han mantingut en el temps des del 2008. Inicialment, més centrada en les hipoteques. Ara, però, impacta directament en una gran part de llogaters, que viuen en una situació de "fragilitat econòmica". "Actualment, la gent s'adreça als serveis socials a la recerca d'una mena de flotador que els ajudi a pagar les despeses de l'habitatge, o bé que els aporti directament una solució habitacional", constata.
La situació s'entén a tot Catalunya, però es fa notar especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana, on els preus "es disparen més". Entre els més afectats, famílies amb una dona sola a càrrec dels fills, persones migrades en situació laboral precària, o joves que es veuen abocats a viure a cases de familiars o tornar a casa dels pares de forma imprevista. Sales, a més, lamenta que "l'especulació en habitatge és sempre rendible" i que la pandèmia ha accelerat els processos de polarització de rendes, impactant especialment en aquelles persones que ja es trobaven prèviament en situacions complicades.
Tot i que Sales recorda que qui disposa de les principals capacitats per afrontar la crisi de l'habitatge són l'Estat i la Generalitat, els municipis també treballen per aportar solucions. És el cas de Mataró, que ha impulsat aquesta legislatura el Servei d'Habitatge amb els objectius d'ampliar el parc públic d'habitatge, mobilitzar els habitatges buits, fomentar la rehabilitació i lluitar contra l'emergència habitacional. La regidora d'Habitatge, Sarai Martínez, aposta per destinar-hi "el màxim de recursos" per garantir aquest dret fonamental.
Mataró vol mobilitzar al final de mandat uns 200 habitatges, comptant els que estan construint en sòl públic, els aconseguits per tanteig i retracte o els cedits per grans tenidors. La regidora reconeix que és una xifra "modesta" perquè a la ciutat hi ha un miler de famílies esperant un habitatge social. "Si assolim aquesta xifra podrem estar contents, perquè deixarem una primera pedra per garantir la igualtat d'oportunitats", assegura.
La regidora explica que un altre dels reptes a assolir és fomentar la rehabilitació d'habitatges. A través dels Next Generation, l'objectiu és frenar la degradació de molts barris de la ciutat on, si no s'hi actua ràpidament, s'hi pot accentuar la pobresa i la desigualtat. Tot i reconèixer que els diners provinents d'Europa són una oportunitat, recorda que caldrà fer molta pedagogia entre els propietaris: "Caldrà intervenció pública. Com li dius a una família que no arriba a final de mes que posant una façana tèrmica millorarà la seva vida?".
Per la seva part, l'Ajuntament de Terrassa ha centrat part de la seva proposta vinculada als Next Generation a facilitar accions en la millora de l'eficiència energètica dels habitatges i en l'accés a un habitatge a un preu apte per a tothom amb la creació de noves promocions d'habitatge. La ciutat ha estrenat al juny una oficina per fomentar la rehabilitació per fer-los energèticament més viables. "A la ciutat podem arribar a tenir una aportació de 5 milions d'euros de fons Next Generation que aniran adreçats directament a la ciutadania", detalla la regidora d'Habitatge, Lluïsa Melgares.
Terrassa disposa de 1.200 habitatges públics, una xifra que la regidora reconeix que és molt baixa per la demanda existent. Per això, s'està treballant en un paquet de solars per treure'ls a concurs públic i poder-hi edificar immobles de lloguer a preus assequibles, també gràcies a l'aportació de fons europeus.
"Tenim clar que podríem generar uns 500 habitatges nous, alguns en col·laboració pública amb la Generalitat i d'altres pública-privada", diu Melgares, adreçats especialment a joves i gent gran. La regidora veu injustificat que hi hagi habitatges en mans de grans tenidors que estiguin desocupats i reclama que els pisos de la Sareb siguin públics.
A Igualada, aquesta legislatura el consistori ha unificat en una mateixa regidora els departaments d'Acció Social i Habitatge, amb l'objectiu de donar-hi una mirada social. El consistori va obrir a finals del 2021 un procés participatiu per redactar un Pla Local d'Habitatge amb la vista posada en els propers sis anys. El document està pràcticament acabat i pendent d'aprovació. La regidora d'Acció Social, Infància i Habitatge, Carme Riera, veu en els Next Generation una oportunitat que assegura que no es deixaran perdre.
Riera destaca l'aposta de l'Ajuntament per la rehabilitació de pisos buits destinats a lloguer assequible. Enguany hi ha destinat 500.000 euros, 100.000 més que el 2021, per impulsar una línia de subvencions. Es tracta d'habitatges buits que no tenen cap ús i que durant cinc anys estaran a la borsa de lloguer assequible de l'Ajuntament. El consistori també ha impulsat ajudes per a la rehabilitació de façanes, amb una inversió en els darrers anys de 238.000 euros que han permès recuperar-ne 129, sobretot del nucli antic. A més, la cessió gratuïta de terrenys a l'Incasòl ha permès la promoció d'una seixantena de nous pisos de protecció oficial.
Una altra proposta innovadora que explica la regidora és la de la masoveria urbana, que té com a objectiu rehabilitar edificis en desús amb l'atorgament d'una subvenció a canvi que sigui un masover –un jove de menys de 35 anys- qui accedeixi a l'habitatge i faci petites rehabilitacions. Per aquest 2022 ja s'han posat en funcionament dos habitatges amb aquesta fórmula.
L'investigador de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona espera que els Next Generation "tinguin un impacte" rellevant, però avisa que la maquinària administrativa topa amb les emergències, i que cal evitar "caure en errors del passat". Per això, reclama que el parc d'habitatge públic estigui en mans de les administracions públiques i no "en un mercat protegit, que dura un temps limitat".
"Tot el que tingui a veure amb l'exclusió de l'habitatge s'ha d'abordar amb extrema urgència, perquè té un impacte en les vides de les persones", rebla. Per l'investigador, la prioritat passa per afrontar les causes estructurals.
Un projecte de Mataró premiat a nivell europeu
A Mataró, el projecte estrella en matèria d'habitatge és 'Lloguem!', que té l'objectiu de transformar el mercat de lloguer d'habitatge proposant una relació justa i beneficiosa per a tothom. Ofereix als propietaris garanties de cobrament i facilitats en la reforma i gestió de l'habitatge, i als llogaters accés a un habitatge assequible i amb valors socials i solidaris. El projecte, premiat a nivell europeu, subvenciona amb 18.000 euros la reforma de l'habitatge i ofereix garanties de cobrament a canvi d'un preu del lloguer un 20% per sota del mercat. Un dels aspectes innovadors és que s'ha creat una cooperativa on els llogaters passen a ser captadors de nous habitatges. L'objectiu és que, quan el projecte deixi de dependre de l'Ajuntament a finals d'any, pugui ser gestionat per la cooperativa. 'Lloguem!' ha posat al mercat de lloguer més de 50 habitatges en els últims 3 anys.
Reportatge en col·laboració amb l'ACN: (E. Don / A. Segura / A. Recolons / M. Martí)
