Més del 60% de la superfície de Catalunya és forestal. Això obliga el món local a fer una gestió forestal preventiva per evitar incendis que cada cop són més virulents, més en el context de sequera actual. Per minimitzar el risc d’incendis, s’aposta pel foment de la pagesia, la revalorització de la fusta per a la construcció o com a font d’energia, o el valor paisatgístic dels boscos.
Xavier Jovés fa prop de 40 anys que és ADF. Actualment, el president del Secretariat de Federacions i Agrupacions de Defensa Forestal de Catalunya. . En tot aquest temps, ha vist com el canvi climàtic ha afectat directament els boscos del país. I, com a conseqüència, també els incendis, que cada cop són més violents. “Ara fa por anar a apagar foc”, explica, “abans sabies que el bosc estava més o menys net i podies controlar la situació”.
Això és conseqüència, assegura, de la “poca gestió forestal” que s’ha fet. “S’han fet pedaços i no s’ha arribat a tot arreu”, lamenta, situant la falta de recursos econòmics com el principal motiu. Jovés confia que el Govern tiri endavant un pla de prevenció d’incendis, tal com se’ls ha promès, i el veu com “un primer pas”. Té clar que, en el context actual, els incendis seran habituals. Per això, demana estar preparats, amb els boscos nets. “Ens hi hem d’acostumar, malauradament tindrem incendis sempre”, afegeix.
Davant d’aquesta situació, el president del Secretariat de les ADF considera que els ajuntaments tenen un paper clau en la gestió forestal i la prevenció d’incendis. Però avisa que encara hi hagi molts municipis que no tenen fetes les franges de protecció.
A Sant Climent de Llobregat (Baix Llobregat), la gestió forestal és una prioritat de l’Ajuntament per minimitzar el risc d’incendi. De fet, el 90% del seu terme municipal és zona boscosa i agrícola.
El seu alcalde, Isidre Sierra, és també responsable d’espai agrícola i forestal de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i bomber voluntari. Avisa que, tot i que soni a tòpic, és ben cert que “els incendis de l’estiu s’apaguen a l’hivern”, fet que obliga a treballar durant tot l’any per arribar amb els deures fets a l’època amb més risc d’incendi.
Sierra constata que, en un context d’escalfament global, els grans incendis cada cop seran més habituals i que caldrà esmerçar recursos per combatre’ls. Per això, és partidari d’implantar als municipis un cànon fiscal que ajudi a finançar les actuacions que s’han de dur a terme. “Tenir cura del nostre entorn ha de ser una prioritat i caldrà buscar recursos on calgui”, assenyala.
De la mà de la Diputació de Barcelona, una de les accions que l’Ajuntament de Sant Climent de Llobregat ha dut a terme aquest any són les estassades selectives en boscos propers al nucli urbà o a les urbanitzacions. L’objectiu és reduir la càrrega de foc en aquests espais retirant llenya i netejant el sotabosc. En un dels camps que s’ha desbrossat, situat a escassos 200 metres del centre de la vila, un centenar de veïns han estat els encarregats d’endur-se la llenya retirada a casa seva per fer-ne pèl·let. “Amb aquesta acció, a banda de netejar el bosc, també fomentem l’estalvi energètic”, assenyala el batlle.
Però més enllà de la gestió dels boscos, Sierra explica que des del consistori també s’està treballant per fomentar la pagesia, encara que no sigui a nivell professionals, per frenar l’abandonament de camps i recuperar el mosaic agrícola com a tallafoc natural. Per exemple, s’estan cedint terrenys als veïns que ho vulguin per plantar cirerers, el producte més emblemàtic del municipi. Per facilitar-los la feina, el consistori sol·licitarà a la Generalitat que es puguin modificar els usos dels terrenys forestals per tal que els pagesos puguin construir feixes o barraques per guardar les eines.
Amb el finançament de la Diputació de Barcelona també han impulsat un projecte de recollida natural d’aigua per omplir una bassa antiincendis al Camí Ral. L’actuació ha consistit en formigonar els contorns de la bassa per aprofitar l’aigua de la pluja. Aigua que, posteriorment, els bombers voluntaris del municipi portaran amb els camions a una segona bassa situada en un punt més elevat on els helicòpters poden utilitzar-la.
Des de la Diputació de Barcelona, el cap de l’Oficina de Prevenció d’Incendis i Desenvolupament Agrari, Jaume Minguell, coincideix en el diagnòstic que els incendis que han de venir seran més “virulents” i, per tant, “més fàcil” que afectin la població, sobretot perquè en els últims anys s’ha perdut una gran part de superfície agrària. A més, hi ha “més combustible” que fa 20 o 30 anys, cosa que pot causar més danys. I titlla de “complexa” la situació generada per l’actual sequera, que ja avança que no s’arreglarà amb les pluges de les últimes setmanes. 
És per aquest motiu que des de la Diputació de Barcelona aposten per la prevenció, amb l’objectiu d’estar preparats de cara a una possible emergència. “Despleguem tot aquell conjunt d’eines al servei dels ajuntaments que permeten als equips d’extinció ser més eficients i treballar per minimitzar les situacions de risc”, recorda. Per exemple, tenir els camins i accessos en bones condicions, comptar amb aigua suficient i en quantitat, o garantir el bon funcionament de les infraestructures necessàries.
La Diputació destina una partida per al manteniment de la xarxa viària bàsica de prevenció d’incendis i d’abastiment d’aigua per als punts d’extinció de gairebé 2,8 MEUR l’any, per a més de 270 municipis. Durant tot l’any, redacten els plans de prevenció de cada municipi, amb totes les actualitzacions i revisions corresponents per disposat d’un document tècnic de caràcter legal que estigui al dia i que pugui millorar les actuacions. Segons Minguell, però, una tasca molt important és la de la sensibilització, per tal que “a curt termini” la població pugui jugar un paper clau, sobretot pel que fa a l’autoprotecció: “Que la gent entengui que, si viu en certes zones de risc, ha de tenir coneixement de les mesures, però sense cap tipus d’alarmisme”. També, veu determinant que a mitjà termini es posin sobre la taula “més estratègies”, com el desplegament de zones de prevenció per frenar el creixement del combustible. I a llarg termini, un canvi dels models socio-econòmics que passin, per exemple, per buscar estratègies de mosaics agroforestals”.
Reportatge en col·laboració amb l'ACN: (E. Don / A. Escolà / A. Recolons)
