Amb una societat en què cada vegada hi ha més persones d’edat avançada, un dels reptes que tenen les administracions és com fer front a l’envelliment i com es garanteix la qualitat de vida. Per això, es treballa per la integració dels àmbits social i sanitari, creant un model conjunt que doni millor resposta a les necessitats d’aquestes persones. Els ajuntaments també hi tenen un paper. Recollim els casos de Palamós, Vic i Sant Boi de Llobregat.
L’índex de sobreenvelliment a Vic el 2023 es va situar un punt per sobre de la mitjana catalana i la xifra s’enfila en el cas de les dones. Un dels principals reptes que té Vic és gestionar l’atenció social i sanitària per a tot aquest gruix de persones, que cada dia creix, i que tenen més de 75 anys, viuen soles i bàsicament són dones.
Atendre aquestes persones d’una forma integrada, ja sigui des de la vessant social com des de la sanitària, és un tema “clau” per a la ciutat. Així ho diu la regidora de Benestar i Família, Núria Homs, que creu que els usuaris han de tenir professionals de “referència” que els acompanyin en tot el procés vital. “Hem d’aconseguir que no donin voltes pels sistemes, sinó que el sistema sigui el que s’adapta a la necessitat en cada moment de la vida”, apunta.
Aquest any, per primera vegada, Vic ha estat una de les ciutats escollides per treballar en aquesta línia amb la figura del gestor de cas. Es tracta d’un professional que té una visió general i que es converteix en el responsable de referència per a la persona atesa. També té la facultat d’activar els serveis que siguin necessaris.
El problema, però, arriba quan aquest professional topa amb la “fragmentació” de tots els serveis i recursos que ha d’activar, destaca Homs. De fet, apunta que aquest és un dels grans esculls que encara ha de superar la integració, com passa per exemple amb el pressupost. Per això, celebra la iniciativa del Govern de la Generalitat d’aprovar l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS): “Ara el debat està en com aterra l’agència i, sobretot, com es finança”.
La regidora qualifica “d’avenç important” l’anomenat visor Salut+Social, un espai informàtic on els professionals dels dos àmbits comparteixen dades que després els ajuden a prendre decisions. “Era una gran demanda que fins fa tres mesos no teníem, però ara és un pas de gegant”, valora.
A Palamós, l’alcalde Lluís Puig admet que la integració social i sanitària és un dels “reptes” per l’envelliment de la població, que pateix malalties cròniques i que requereix atenció constant. Per això, veu “necessari” que els dos àmbits s’unifiquin perquè tant els atesos com les seves famílies tinguin un únic referent a qui dirigir-se. L’alcalde demana més recursos i tenir una “estratègia comuna”, i adverteix que “la pota coixa” és l’atenció social. Per això, reclama més recursos a l’atenció domiciliària i que es creïn més places residencials.
Aquest municipi del Baix Empordà, a més, es troba amb la circumstància que és un atractiu per a persones que volen anar a viure-hi quan es jubilen. “I això fa que haguem de preveure que, en un futur, s’incrementaran les necessitats d’atenció a la dependència”, constata l’alcalde, que confia que la futura Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària sogui el pilar per impulsar aquest model conjunt, i que el Baix Empordà pugui entrar dins del sistema entre l’any vinent i el 2026.
Puig subratlla que sobretot cal impulsar la part d’atenció social perquè al seu municipi ja hi ha integració sanitària gràcies a la tasca feta pels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), que gestionen tant l’hospital com el centre Palamós Gent Gran. “Cobrim l’atenció primària, la intermèdia i l’especialitzada”, concreta la directora d’atenció a la dependència del SSIBE, Núria Comas.
Així, a més dels residents dels pacients que es deriven al Palamós Gent Gran, també es tenen en compte les necessitats a la llar. “En el cas de persones en edat avançada o pacients crònics, quan se’ls dona d’alta de l’hospital ja es contacta amb la primària perquè hi hagi suport a domicili”, diu Comas, que creu que això ja és un pas cap al nou model. “Però cal que aquesta integració social i sanitària sigui efectiva”, afegeix.
Qui ja treballa en una prova pilot per abordar de forma “global” la integració al municipi és Sant Boi de Llobregat. La regidora de Salut Pública i Comunitària, Salut González, creu que la coordinació entre els serveis socials i sanitaris és “necessària i imprescindible” davant el progressiu envelliment de la població i uns recursos públics “limitats” per fer-hi front. “Actualment no tenim circuïts establerts i cadascú va al seu aire. Això, a banda de ser poc eficient, també pot introduir desigualtats que no ens podem permetre”, assenyala.
González explica que cada dia és més habitual que persones grans que han estat ingressades a l’atenció intermitja, per exemple, per una caiguda, passin mesos i fins tot anys a llarg estada perquè, un cop recuperats, no poden tornar a casa seva perquè han perdut autonomia i no tenen recursos ni ningú que els pugui atendre. Això, que amb una coordinació efectiva dels diferents serveis es podria resoldre en un termini de temps raonable, de vegades “s’eternitza” col·lapsant els recursos disponibles.
A partir de l’experiència adquirida durant la pandèmia als centres residencials, la prova pilot de la que forma part Sant Boi de Llobregat ha consistit en la creació d’un grup de treball amb tots els agents implicats, des del Departament de Salut i l’Ajuntament als diferents proveïdors de salut locals. Han creat un decàleg de propostes que aniran aplicant progressivament.
Una de les que ja està en marxa és l’ampliació de dos a tres equips d’atenció domiciliària al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. L’altra, en la què es treballa actualment, és que el Servei d’Atenció Domicilària (SAD), que depèn directament de l’Ajuntament, incorpori professionals sanitaris per complementar l’atenció a persones amb una autonomia limitada o en situació de vulnerabilitat.
La feina del grup de treball també ha posat sobre la taula la necessitat de crear noves places residencials per a gent gran amb mòduls específics per a persones amb problemes de salut mental o discapacitat que no puguin accedir a residències convencionals.
Nova agència del Govern
A finals d’octubre, el Govern va aprovar el projecte de llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària (AGAISS). El seu objectiu és coordinar els departaments i actors que intervenen en l’atenció integrada social i sanitària, i prioritzar la cura i l’atenció a les persones en l’entorn domiciliari i comunitari per afavorir que puguin desenvolupar, durant el màxim de temps possible, el seu projecte de vida a casa. Un altre dels objectius és que les persones que es troben en centres residencials rebin atenció sanitària del sistema públic. La creació de l’agència té un pressupost d’uns 4 milions d’euros i de 3 milions anuals vinculats al desenvolupament de programes. Un cop aprovat per part de l’executiu, el projecte de llei es trasllada al Parlament per al seu debat i aprovació, amb l’objectiu de poder desplegar l’AGAISS el 2025.
