Els ajuntaments ha estat en el darrer any a primera línia de foc en la batalla contra la crisi social, econòmica i sanitària de la covid-19. Són l’administració més petita i, alhora, la més propera al ciutadà i això ha suposat una gran quantitat de despesa extraordinària per donar resposta als devastadors efectes de la pandèmia, amb el conseqüent impacte a les arques públiques.
“Hem hagut d’aparcar-ho tot per atendre l’emergència”, assegura l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, que admet que l’impacte de la covid-19 ha deixat les finances municipals en una “situació límit”. De fet, Pineda de Mar ha hagut de prorrogar per primer cop el pressupost, malgrat el govern municipal gaudeix d’una majoria política còmoda per tirar endavant els comptes: “Hem de quadrar ingressos i despeses i no ho tenim tancat”, es lamenta.
A Pineda de Mar, el pla de xoc social i econòmic contra la pandèmia es va pressupostar en 4 MEUR, però a final d’any la despesa s’ha elevat fins als 5 MEUR. D’aquests, hi ha 2 MEUR en actuacions que ja estaven previstes i que no s’han pogut reprogramar, però la resta, uns 3 MEUR, han estat despeses extraordinàries a nivell fiscal econòmic i social.
L’impacte econòmic de la covid-19 també ha estat molt important per a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet, al Bages. En aquest cas, l’alcaldessa, Adriana Delgado, explica que el 2020 el consistori ha patit una retallada d’ingressos valorada en 300.000 euros que ha vingut donada, principalment, pel tancament en diferents etapes d’equipaments municipals, així com també per ocupacions a la via pública que no s’han pogut fer com ara algunes fires o el mercat municipal.
Adriana Delgado assegura que la gestió de la pandèmia ha resultat ser una “experiència molt bèstia”: “Som un equip de govern nou, sense experiència, i ens hem trobat davant d’una situació que no ens haguéssim imaginat mai que haguéssim hagut de gestionar”. L’alcaldessa relata que la crisi de la covid-19 ha afectat amb molta intensitat el dia a dia de l’Ajuntament, però destaca la capacitat de reacció que han tingut davant de la nova situació. “Ens hi hem hagut d’acostumar amb molta capacitat d’adaptació i aprenent dels errors”, remarca Delgado.
En aquest sentit, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha fet un estudi per xifrar tota aquesta despesa addicional al conjunt de Catalunya i poder reclamar al Govern un fons compensatori que reverteixi l’esforç del món local i possibiliti que la recuperació socioeconòmica arriba a tots els racons del país. Segons l’informe de l’ACM, els ajuntament han invertit, de mitjana, 67,87 euros extraordinaris per habitant des del 13 de març en despesa relacionada amb la crisi sanitària.
Serveis a les persones, educació, neteja i manteniment d’espais públics i promoció econòmica han estat les àrees on més esforços han destinat els consistoris catalans, que també han vist com disminuïen considerablement els ingressos a l’àrea d’hisenda per la caiguda de la recaptació. La suspensió de tributs i preus públics ha estat a l’ordre del dia i això ha afegit complexitat a la quadratura de les finances municipals.
En el cas de Pineda de Mar, les mesures fiscals han generat un impacte d’1,1 MEUR, sobretot per la condonació de preus públics no prestats –800.000 euros– o la subvenció d’impostos municipals –250.000 euros–. L’Ajuntament, però, també posa en valor altres petites actuacions pensades per intentar “solucionar la vida de les persones”, com la compra d’ordinadors portàtils durant el tercer trimestre del curs passat per eliminar la bretxa digital i facilitar l’educació telemàtica de tot l’alumnat.
“Vam veure que moltes famílies no tenien aquests mitjans i vam adquirir més de 500 ordinadors i ho vam fer a través de botigues del poble, per no perdre la visió local i intentar ajudar des de la proximitat. Crèiem que havíem de fer-ho d’aquesta manera”, es felicita l’alcalde. En aquesta acció, el consistori es va gastar uns 186.000 euros.
En l’àmbit social també hi ha partides més discretes però de gran impacte, com l’ampliació del Rebost Solidari i la compra d’aliments –53.000 euros–, la compra de mascaretes infantils –440 euros– o les ajudes directes a les famílies –136.000 euros–. En el cas d’empreses i autònoms, les ajudes directes ascendeixen a 47.000 euros i, a banda, s’han destinat també prop de 300.000 euros en accions per a la dinamització del comerç local.
Amb aquesta idea de mantenir actiu el teixit empresariat local, l’Ajuntament de Pineda de Mar va optar per reprogramar petites obres de millora urbanística. El pla de voreres, per exemple, s’ha concentrat tot en el 2020 i en catorze petites intervencions que el consistori ha adjudicat de manera directa a empreses del municipi. Per al 2021, assegura Xavier Amor, l’Ajuntament mantindrà la “línia d’emergència” per estar al costat de la ciutadania i el teixit productiu.
Per la seva banda, a Sant Vicenç de Castellet, amb 10.000 habitants, han aplicat un pla de xoc econòmic i social valorat en 210.000 euros. D’aquests, s’han destinat 60.000 euros en ajuts directes a La caiguda de la recaptació (47%) i les polítiques socials (20%) s‘emporten el gruix de la despesa extraordinària dels ajuntament durant la pandèmia autònoms i comerciants i 40.000 euros a microcrèdits sense interès per a les pimes del municipi. Una altra de les mesures inclosa al pla també ha estat el repartiment de vals de 60 euros per gastar al comerç local per a les persones a l’atur i per a les famílies vulnerables.
A més, el consistori bagenc també ha destinat partides importants a l’atenció psicològica durant el confinament, a la neteja i desinfecció, a la compra de material audiovisual per fer classes telemàtiques o a l’adquisició de material EPI. En aquest sentit, Adriana Delgado apunta que estan pendents d’elaborar un nou pla de xoc pel 2021 “un cop feta la liquidació del pressupost del 2020”. Tot i això, l’alcaldessa assegura que, de ben segur, el pla haurà de mantenir accions com les línies d’ajuts directes a comerços i autònoms, l’increment de beques o les ajudes socials a les famílies més vulnerables.
I és que els ens locals han estat, en la majoria de casos, els primers a atendre aquesta emergència social i econòmica, però són també a la cua pel que fa als recursos i a les competències necessàries per fer-hi front amb garanties. L’ACM reclama al Govern un total de 150 MEUR per compensar la despesa extraordinària del 2020 i 150 MEUR més per als plans de recuperació de 2021. De moment, el Govern s’ha compromès a destinar-hi 120 MEUR
Un 20% de la despesa en serveis a les persones
Del conjunt de la despesa extraordinària destinada pels ajuntaments a fer front a la pandèmia, prop d’un 20% s’ho emportà l’atenció i el servei a les persones (13,34 euros extra per habitant). A educació i la logística de l’inici de curs escolar s’hi ha destinat el 12% de la despesa (8,26 euros), a manteniment i neteja d’espais públics prop del 8% (5,28 euros) i a promoció econòmica el 13% (8,80 euros). L’impacte més gran en les finances públiques, però, ha estat a les àrees d’hisenda degut a la suspensió de tributs i preus públics, les hores extraordinàries de personal, les contractacions d’urgència o les caigudes en la recaptació d’altres impostos vinculats a l’aturada de l’activitat. En total, dels 67,87 euros extra per habitant, aquestes partides representen el 47% (32,18 euros per habitant).
Reportatge en col·laboració amb: Jordi Pujolar i Estefania Escolà (ACN)
