La Generalitat i les entitats municipalistes han subscrit un acord marc per un contracte-programa per reforçar els serveis socials durant els pròxims 4 anys. Seran 1.408 milions d’euros entre el 2022 i el 2025, amb 320 milions el primer any. Després de dues pròrrogues, l’acord donarà estabilitat a aquests serveis arreu. En parlem amb Barcelona, la Garrotxa i l’Alt Urgell.
L’acord dona continuïtat al contracte-programa 2016-2019, que es va haver de prorrogar fins al 2021 per la pandèmia, i l’han signat el Departament de Drets Socials, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
La Generalitat finançarà, en línies generals, el 66% del cost dels professionals dels equips bàsics de serveis socials i els programes que es desenvolupin. Els ens locals hi aportaran l’altre 34%, si bé hi ha serveis que el Govern finançarà al 100%, com els equips d’atenció a la infància o les instal·lacions juvenils. A més, el nou acord preveu dues noves actuacions: la lluita contra el sensellarisme i el servei de teleassistència. Tot plegat, en un moment en què la crisi derivada de la pandèmia, amb treballadors en ERTO i famílies que han vist minvar els seus ingressos, ha fet augmentar la demanda de serveis socials bàsics.
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, Laura Pérez, veu el contracte-programa signat com una eina “importantíssima” per al municipalisme. Pérez destaca que durant la pandèmia s’ha hagut de treballar amb una eina “caducada” que no donava resposta a les necessitats de la crisi social de la capital catalana. Per això, celebra l’acord, que permet a la ciutat consolidar els equips d’atenció social. “Aquest contracte suposa una consolidació dels equips professionals, un fet molt necessari”, assegura.
En el cas de Barcelona, les grans línies d’actuació on és més necessari el reforç de pressupost de la Generalitat és l’atenció bàsica que es fa des dels centres de serveis socials, però també el servei d’atenció domiciliària, un dels punts “més conflictius” de la negociació per als municipals.
A l’Ajuntament de Barcelona, apunta Pérez, és el segon contracte més important. Per això, veu la proposta que es va tancar al desembre “insuficient” i expressa la voluntat de continuar parlant amb la Generalitat.
Com a àmbits prioritaris que hauria d’atendre el contracte-programa, Pérez assenyala els ajuts que es donen a les famílies des dels centres de serveis socials i també el sensellarisme. La tinenta d’alcaldia espera que la Generalitat pugui fer un esforç per “acompanyar amb la inversió”.
Pérez també veu positiu que es reconegui la figura del psicòleg social, figura que ja existia a la capital però que ara podrà arribar a altres municipis. És el cas de la Garrotxa, que podrà incorporar aquest nou perfil professional. “Són un element clau a l’hora d’entomar tots els impactes de la covid-19”, explica la directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, Teia Fàbrega.
El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, nascut ja fa 25 anys, atén les necessitats de tota la comarca. L’any passat, el seu pressupost va ser de 10,4 milions d’euros, dels quals més de la meitat va aportar-los la Generalitat i 2,9 milions d’aquets van arribar via contracte-programa. Té 98 professionals, dels quals 79 estan contractats a través de l’acord marc.
Fàbrega celebra que el nou acord permetrà reforçar els serveis destinats a fomentar l’autonomia de la gent gran. L’atenció domiciliària és un “servei estrella” a la Garrotxa, una comarca amb una població envellida, on un de cada cinc habitants té més de 65 anys i el 4,3%, més de 85. Ara, diu Fàbrega, el contracte-programa ajudarà a “millorar la qualitat” de l’atenció a les situacions de dependència al domicili, perquè el preu hora del servei estava “totalment desfasat” i ara s’incrementa. Dels 16,25 euros passa als 19, i el compromís és que l’any 2025 s’arribi als 21 euros.
Però el nou contracte-programa també permetrà a la Garrotxa acabar de desplegar els programes destinats a infants i adolescents vulnerables, així com la intervenció amb les famílies.
El reforçaran els professionals del centre diürn que atenen la franja d’edat dels 4 als 16 anys, que passaran de 2 a 4, i es posarà en marxa un servei itinerant d’atenció a les famílies als diferents pobles de la comarca. També podran prestar més atenció al sensellarisme. Una realitat, admet Fàbrega, que a la comarca “ha anat a més amb la pandèmia”.
Des de l’Alt Urgell també qualifiquen de “gran avenç” el nou acord. La coordinadora dels Serveis Socials de la comarca, Dolors Farràs, creu que aportarà “grans millores” en serveis socials bàsics com l’ajuda a domicili, la teleassistència, els equips bàsics d’atenció social i els serveis d’intervenció socioeducativa. I ho farà en un moment en què els professionals s’han vist “molt saturats” amb el volum d’entrevistes que han de fer per l’augment de demanda que ha generat la pandèmia.
Farràs valora especialment que l’acord inclogui la supervisió dels equips arreu, de manera que les comarques amb menys població també comptin amb un recurs per tenir cura dels professionals. “Estem per atendre i acompanyar les persones que es troben en situació d’especial vulnerabilitat i, com millor estigui l’equip, ho tindrà més fàcil per fer la feina”, argumenta.
La coordinadora de Serveis Socials de l’Alt Urgell creu que el contracte-programa és un “bon començament” per aconseguir que els professionals de l’àmbit social estiguin “empoderats” per ajudar a les persones a superar les seves situacions i fer que les unitats familiars siguin “el més autònomes possibles”. En aquest sentit, aposta per anar alliberar-los de tasques administratives per potenciar l’atenció directa.
Pel que fa als indicadors que determinen les ràtios de professionals a cada territori, Farràs sosté que, a més dels nombre d’habitants, d’aturats i nouvinguts, també cal tenir en compte la dispersió i l’envelliment de la població. A l’Alt Urgell, els desplaçament poden arribar a ser d’un a hora i això influeix en l’atenció directa o a domicili.
Reportatge en col·laboració amb: B. Blay / A. Lijarcio / X. Pi (ACN)
