El 6 de setembre, els centres educatius tornaran a obrir portes per afrontar un nou curs escolar. Un inici que s'avança a principis de setembre per segon any i que inclou novetats, com canvis en les beques per a menjadors i transport escolar. Juntament amb el Departament d'Educació, els ajuntaments també estan preparant-se per a l'inici de curs i reclamen més recursos a la Generalitat.
El curs escolar 2023-2024 començarà el 6 de setembre per l'educació obligatòria i el 12 per a la postobligatòria. Es consolida, així, l'avançament del calendari escolar que ja es va fer l'any passat, però, com a novetat les tardes de l'inici de curs no s'ompliran amb activitats de lleure, sinó que seran lectives. La secretària general d'Educació, Patrícia Gomà, ho atribueix a la demanda de les famílies per l'ajuda que suposa per a l'alumnat vulnerable.
El nou curs també consolidarà dues mesures més engegades l'any anterior: la gratuïtat d'infantil 2 (I2), que el departament finançarà als ajuntaments i als centres privats; i la reducció de ràtios per aula, que serà de 20 alumnes a I3 i I4.
Des de Molins de Rei, l'alcalde Xavier Paz assegura que la gratuïtat de l'I2 ha estat una mesura "molt positiva" per a les famílies però avisa que ha estat menys amable amb les finances locals, que s'han vist "tensionades" en diversos casos. Relata que, a Molins, abans les famílies pagaven 1.827 euros anuals per plaça, dividits en quotes mensuals. Ara, la Generalitat els concedeix 1.600 euros per infant. Tenint en compte que al municipi hi ha uns 140 alumnes d'I2, el consistori s'ha vist obligat a fer una aportació extra de més de 40.000 euros per cobrir la diferència.
"La mesura es va comunicar a la primavera per ser aplicada escassament quatre mesos després, sense cap mena de planificació ni cap acord de finançament amb els ens locals", lamenta Paz, que insta la nova consellera, Anna Simó, a buscar una resposta a aquest desajust entre el cost del servei i l'aportació de la Generalitat.
Entre les solucions que posa damunt la taula hi ha que es descarti fer un preu mitjà igual per a tots els municipis, ja que "cada servei té un cost diferent en funció de l'Ajuntament". Una altra possibilitat seria, segons Paz, mantenir els 1.600 euros per a tots els consistori i que després els ens locals tinguessin dret a una compensació si el cost de la plaça és superior als diners aportats inicialment per la Generalitat.
La gratuïtat del darrer curs a les llars d'infants ha fet incrementar substancialment la demanda a tots els curs, "tot i ser anys de menys natalitat". Paz apunta que a Molins de Rei han hagut d'augmentar ràtios i habilitar nous espais per donar sortida a aquest pic de demanda i reduir al mínim les famílies que queden fora del servei per falta de places. Uns sobrecostos que l'alcalde de Molins de Rei retreu al Govern que no hagi tingut en compte. També li recrimina que hagi "trencat l'equilibri" que existia amb les llars d'infants privades. Per això, també demana un acord amb el sector i els ajuntaments abans d'estendre la gratuïtat a l'I1 i l'I0.
El Departament d'Educació també continua l'aposta per obrir llars d'infants i llars que es vulguin integrar en escoles, especialment les rurals, així com la reobertura d'escoles rurals amb volums petits d'alumnes. Garantir l'accés a l'educació als municipis petits és clau a l'hora de fixar famílies al territori i evitar el despoblament.
Ho tenen clar al municipi garriguenc de l'Albi, on una setantena dels 760 habitants són alumnes de l'escola rural Els Aubis. "Teniu escola és, sens dubte, una manera que el poble pugui sobreviure i tirar endavant", afirma la seva alcaldessa, Anna Feliu. Ràtios més baixes, atenció més personalitzada i ambient familiar són alguns dels avantatges d'aquest model. A més, des del curs passat també integra la llar d'infants, fins llavors gestionada per l'Ajuntament.
L'alcaldessa, però, remarca que el consistori ha de fer "un esforç molt important" per mantenir en condicions l'edifici de l'escola, que és de titularitat municipal. Per això, demana a Educació que tingui "una sensibilitat especial per l'escola rural" i dotar de recursos econòmics els pobles perquè puguin "millorar i adaptar les aules" als nous temps.
L'escola de l'Albi forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) Riu Set, que també agrupa els centres de Vinaixa i Cervià de les Garrigues. Els tres centres comparteixen mestres especialistes i projecte educatiu, i programen excursions i activitats conjuntes.
Una altra de les novetats de cara al curs vinent, segons la secretària general d'Educació, és que hi haurà més de 50 milions destinats a ajuts per a beques menjador i transport escolar. A més, s'han canviat alguns llindars d'accés i més alumnat es beneficiarà dels ajuts. Per exemple, hi podran accedir alumnes amb un 33% o més de discapacitat, una casuística que fins ara no estava contemplada. També s'ha ampliat la delegació de competències en menjador i transport escolar, fins ara reservades als consells comarcals. En cas que un consell renunciï, la competència podrà ser exercida per un ajuntament. "Volem una col·laboració estreta amb els ajuntaments en aquest àmbit", ha dit.
Des del Consell Comarcal de la Garrotxa expliquen que la gestió del transport escolar és un element complex, per les particularitats de la comarca. El conflicte és aquell transport no obligatori per a infants que viuen en el mateix municipi, però en un nucli allunyat de l'escola. Un exemple són les localitats de Montagut i Oix, o a la Vall d'en Bas, on hi ha diversos nuclis separats entre si, però que depenen d'una mateixa escola. El gerent del Consell Comarcal de la Garrotxa, Sergi Martí, demana que es tingui en compte una reclamació "de fa anys" i que Educació posi recursos més enllà dels que ja aporten el mateix Consell i la Diputació de Girona.
Martí també demana que es defineixi millor quina relació contraure amb les Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA) en la gestió dels menjadors escolars. El Consell aposta ara mateix per dues opcions: o ocupar-se en exclusiva de la gestió dels menjadors o que ho faci l'AFA, però sense contractar una empresa. Això no agrada algunes AFA que volen gestionar el menjador però contractant els serveis d'una empresa, fet que obliga al Consell Comarcal signar un conveni per a una gestió que no tindrà, i que hi pugui haver una diferència de preus. Per això, Martí demana que, en cas que una AFA vulgui gestionar un menjador, ho puguin fer sense haver de signar un conveni amb el Consell Comarcal.
Aposta per l'FP i blindatge del català
El curs vinent també incorporarà un "gran increment i gruix" de places per a la Formació Professional (FP). A més, el Departament ha fet canvis en la preinscripció. Els alumnes que surten de 4t d'ESO, de 1r de Batxillerat o finalitzin l'escolarització d'adults tenen prioritat per a cursar un cicle de grau mitjà. L'objectiu d'Educació és combatre l'abandonament escolar prematur i que els alumnes tinguin un grup assignat. El Departament també destaca que el curs començarà amb una continuació del blindatge del català perquè no s'apliqui el 25% de castellà. El Tribunal Constitucional (TC) encara no ha dictat sentència sobre les normes impulsades pel Govern el curs passat i ja s'ha anunciat un decret per reforçar la seguretat jurídica als centres. "Continuarem amb un blindatge prou efectiu i contundent", ha dit Gomà.
