Catalunya està immersa en una sequera d’extrema gravetat que interpel·la també a l’acció dels municipis. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja ha aprovat restriccions i n’ha anunciat d’altres, mentre els ajuntaments treballen amb mesures per reduir el consum d’aigua i, de retruc, evitar les sancions de la Generalitat. L’ACA reconeix un paper “clau” dels municipis, a qui demana un compromís “compartit”.
Des de començaments d’any, la Generalitat ha començat a aplicar restriccions per l’episodi de sequera que viu Catalunya. Són restriccions que afecten a usos agrícoles, industrials i lúdics. Del total de 630 municipis de les conques internes de Catalunya, que són les que gestiona la Generalitat, 293 ja estan en situació d’excepcionalitat, 37 en emergència, 82 en alerta i 202 en preemergència. Aquests últims corresponen al sistema Ter-Llobregat i i engloben prop de sis milions d’habitants que viuen a Barcelona, la seva àrea metropolitana i Girona.
El director de l’ACA, Samuel Reyes, assegura que el paper dels ajuntaments per fer front a aquesta situació és “clau” per controlar els consums que depenen de les seves xarxes. “Són els titulars del servei d’abastament, nosaltres fem seguiment a les indústries que tenen pous, però en les que depenen de la xarxa municipal és el mateix consistori qui ha de fer el seguiment”, adverteix. Durant el mes de desembre, l’ACA ha enviat més de cinquanta requeriments a diversos governs municipals per tal que demanin a les indústries que més aigua gasten que redueixin els consums.
L’entitat té oberts una trentena d’expedients sancionadors a ajuntaments que superen les dotacions establertes. Reyes, però, remarca que la seva voluntat és “assenyalar els municipis que estan fent esforços i que fan el millor que poden”. Reyes posa l’exemple de Begur, que té un expedient sancionador obert per valor de 54.000 euros per haver superat els consums d’aigua durant el passat setembre. “He estat allà; he mirat el sistema informàtic que tenen; tenen tota la xarxa digitalitzada, saben què es consumeix, on i qui consumeix. I saben i han detectat per què incompleixen”, explica, “estan treballant i han fet tot el possible”.
La sanció ha provocat un fort enuig a l’alcaldessa de Begur, Maite Selva, que la troba “injusta” i “desproporcionada”. L’Ajuntament ja ha presentat al·legacions davant l’ACA perquè defensa que el municipi està fent els deures. “Estem fent mil coses per frenar els consums. Jo no dic que ens premiïn, però és indignant que ens castiguin d’aquesta manera”, lamenta Selva.
Begur defensa que les mesures implementades han permès reduir el consum d’aigua. Si el desembre de l’any passat va arribar al pic de 576 litres per habitant i dia, els últims registres s’han situat per sota: 356 litres a l’agost, 356 al setembre i 409 a l’octubre. Per aconseguir abaixar el consum, i sobretot penalitzar aquells qui obrien l’aixeta sense pensar-s-hi, es van instal·lar comptadors intel·ligents a tots els habitatges i empreses. Monitoritzen quanta aigua gasta cadascú setmana a setmana. A partir d’aquí, van arribar els avisos i, després, les sancions.
L’Ajuntament ja ha interposat una setantena de multes a grans consumidors, que de moment s’han traduït en més de 20.000 euros. El gruix del problema no ha estat en les piscines, sinó que, en plena excepcionalitat, es resistien a tenir el jardí sec i obrien els aspersors. Hi ha casos flagrants. “Ens vam trobar amb consums d’habitatges que equivaldrien al que farien 150, 200 o fins i tot 300 persones”, explica l’alcaldessa. Les sancions s’acompanyen amb una clara amenaça: a aquells que persisteixin, se’ls instal·laran limitadors de cabal. En paral·lel, el municipi ha impulsat altres accions, com la reducció de pressió de la xarxa, la substitució de plantes de zones enjardinades per altres més resistents a la sequera, i l’aprovació al gener d’una ordenança d’estalvi d’aigua. També s’apujarà el darrer tram del rebut per encarir la factura a qui més gasta.
Des de l’ACA, Reyes admet que li agradaria no haver de posar cap sanció, “perquè voldria dir que tothom està fent els deures”. Però recorda que les sancions es van aprovar el març passat i que les primeres s’han aplicat amb els consums del setembre, després que s’enviessin diversos requeriments als grans consumidors.
Davant les crítiques per les multes, el director de l’ACA subratlla que la seva funció és “ajudar” els consistoris i recorda que l’entitat ha creat una unitat dedicada exclusivament a donar suport al món local. “La meva prioritat és que l’ACA no sigui aquella entitat llunyana que t’impedeix fer coses, sinó que t’ajuda, et construeix una depuradora, et dona línies de subvenció i t’assessora”, diu. Ara bé, avisa que “el compromís ha de ser compartit” i recorda que l’ACA ha repartit 200 milions d’euros en cinc anys: “Entre tots hem de col·laborar i els ciutadans hem d’ajudar els ajuntaments a complir”.
Vallirana és un altre municipi amb una situació singular. És l’únic de l’àrea metropolitana en situació d’emergència. Ho és a petició pròpia, perquè s’abasteix els seus 23.00 habitants únicament amb pous propis que s’omplen amb l’aigua de la pluja. Ara, les reserves estan sota mínims. “A finals dels 90 vam viure una situació complicada per falta d’aigua, però l’extrem de l’escenari actual és del tot insòlit”, explica l’alcaldessa, Eva Martínez.
Davant la falta de pluges, Martínez recorda que aquest estiu van decidir fer talls de subministrament durant la nit. Assegura que la mesura va funcionar per optimitzar l’aigua dels dipòsits. L’alcaldessa celebra que el veïnat ha pres “molta consciència” de les limitacions i apunta que el consum mitjà diari ara se situa per sota dels 200 litres per persona. Amb tot, considera que el consum de cada veí “encara podria ser menor”, i avisa que, si no arriben les pluges, aquest s’haurà d’ajustar encara més i no descarta haver de tornar a fer talls durant algunes hores. Mentrestant, l’Ajuntament està treballant en optimitzar el funcionament de la xarxa d’aigua local. Aquesta tardor, ha fet una “campanya intensiva” per revisar les canonades i començar a reparar diverses fuites detectades.
La solució a llarg termini, però, passa per la connexió a la xarxa de subministrament d’Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per no haver de dependre només de l’aigua de pluja. Martínez recorda que fa set anys que van formalitzar aquesta petició a l’ACA i assenyala que el municipi preveu destinar-hi 2 milions. La previsió era que l’ATLL tingués enllestit el projecte de connexió al novembre, però no ha estat així. El calendari marcava que a mitjans del 2026 s’acabarien les obres, però el retard del projecte dilatarà les previsions. L’alcaldessa demana agilitzar els tràmits perquè la connexió sigui una realitat al més aviat possible.
Emergència al gener al Ter-Llobregat
El Govern preveu que el sistema Ter-Llobregat entri en fase d’emergència al gener, quan les reserves dels embassaments baixin fins al 16%. L’executiu ja ha avançat mesures extraordinàries més enllà del que ja està previst al Pla de Sequera. Així, es reduiran els cabals als rius Llobregat, Ter i Muga, amb l’objectiu de disposar de més aigua als pantans. També s’ajornaran noves activitats ramaderes, industrials i turístiques que fan un ús intensiu d’aigua, com ara granges, hotels o càmpings. A més, els clubs esportius hauran de decidir quan tanquen les dutxes per poder regar la gespa o reomplir piscines. En canvi, sí que es permetrà regar l’arbrat municipal per evitar que aquest mori, així com el manteniment de piscines d’ús públic o esportiu, i camps de futbol.
Reportatge en col·laboració amb l'ACN: M. Vidal / A. Martí / G. Sànchez / X. Pi
