El 51% dels municipis catalans tenen menys de 1.000 habitants. Concentren el 2,56% de tota la població catalana i tenen una elevada taxa de despoblament. Per combatre aquest desequilibri poblacional, l’ACM ha impulsat, a través de la Fundació Transparència i Bon Govern, el ‘Projecte d’Arrelament al Territori’. S’han seleccionat tres projectes pilot que es faran a Rocafort de Queralt, la Cellera de Ter i el Pallars Jussà.
Rocafort de Queralt és un petit poble de 211 habitants, al centre de la Conca de Barberà. Rebrà 30.000 euros per tirar endavant la rehabilitació de dos edificis en desús per fer-hi una desena d’habitatges nous.
L’antic consultori mèdic i l’espai polivalent que temps enrere havia servit de sala de cinema, a escassos quaranta metres de distància entre sí, porten tres anys i escaig buits. Ara l’Ajuntament, que ja en té la propietat, els hi podrà donar un nou ús amb l’objectiu de combatre el dèficit d’habitatge i el despoblament progressiu que afecta i preocupa a tota la comarca.
“Aquest projecte ha de servir per fixar jovent al poble i també noves famílies que vulguin participar d’aquest magnífic entorn que tenim, amb una qualitat de vida immillorable, i és un projecte que sense els recursos necessaris no podria fer-se realitat”, afirma l’alcalde Marc Roca.
Al consultori vell, es preveu una rehabilitació integral de l’immoble per tal que a la planta baixa s’hi instal·lin entitats locals, mentre al pis superior s’hi habilitaran cinc pisos de lloguer per a joves que vulguin independitzar-se i seguir vivint al poble. Serà una comunitat d’habitatges independents agrupada en un espai compartit. Hi haurà espais comuns, com ara bugaderia o espai de coworking. “Volem que les entitats i els joves que visquin als apartaments es puguin socialitzar”, diu l’alcalde.
Aquest edifici, amb una façana d’estètica rústica, es conserva en molt bon estat, a diferència del local que anys enrere havia servit de sala de projecció de pel·lícules al poble i d’oficines de la cooperativa. D’aquesta finca tapiada només en resten les parets i una persiana abaixada. En aquest solar urbanitzable de 250 m2 es planteja construir un immoble, on s’hi faran entre quatre i sis habitatges pensats per atraure noves famílies amb nens. Està previst que també puguin ser usuàries dels espais comuns de l’antic consultori. Ho gestionarà una cooperativa d’habitatges. “Volem que sigui un focus dinamitzador i actuï d’imant al poble”, conclou l’alcalde.
També la Cellera de Ter, a la Selva, busca combatre el despoblament a partir d’un projecte d’habitatges pel qual rebrà 20.000 euros per part de l’ACM. Després de la compra de dos edificis, l’Ajuntament preveu reformar els immobles i oferir-los a joves i també gent gran en el marc d’una cooperativa d’habitatges. L’avantatge que oferirà aquesta cooperativa és que “els pisos sortiran més bé de preu perquè no hi ha una empresa al darrera que hi busqui benefici”, ha explicat l’alcalde, Xavier Boïgues.
Els joves podran gestionar els edificis de forma consensuada. Decidiran quines quotes paguen i són necessàries per mantenir els edificis. Ara, el consistori està estudiant quins espais es converteixen en zones comunitàries i a què es poden destinar. De moment, l’Ajuntament preveu tenir uns sis habitatges que formin part de la cooperativa, tot i que no descarta sumar-hi nous pisos que vagi comprant en un futur.
L’Ajuntament ha detectat que hi ha 112 habitatges en què els veïns tenen més de 65 anys i viuen sols. Boïgues creu que la cooperativa també podria ser una alternativa per aquesta gent, ja que tindrien un immoble més petit i podrien viure en comunitat. Al seu torn, podrien posar l’actual domicili de lloguer i ampliar l’oferta de la Cellera de Ter.
Part de l’energia que consumiran aquests pisos de la cooperativa vindrà d’unes plaques solars que l’Ajuntament ha instal·lat al terrat de la nau on hi ha la brigada municipal. El consistori vol crear una comunitat local d’energia i ajudar a reduir “la factura de la llum i la petjada energètica” dels veïns. A més de donar energia als veïns, l’Ajuntament també utilitzarà part de l’energia produïda amb les plaques per abastir equipaments com l’escola o el camp de futbol.
Més transversal és el projecte del Consell Comarcal del Pallars Jussà ‘Oportunitat per a les persones, impuls al territori’, que rebrà 20.000 euros per part de l’ACM. Té tres àmbits de treball: la creació d’un assistent personal; potenciar el turisme saludable i accessible, i la incorporació de clàusules socials en la contractació pública.
La figura de l’assistent personal vol “afavorir que les persones que ho desitgin puguin continuar vivint a casa seva”, segons el president del Consell Comarcal, Josep Maria Mullol. Es tracta d’un acompanyament respectuós que “contribueix al manteniment de les persones als seus pobles, sense necessitat d’acudir a les poblacions més grans”. L’assistent personal ajuda a les persones que ho necessitin en les tasques diàries.
El projecte també busca generar oportunitats d’ocupació per a persones amb discapacitat i en risc d’exclusió social. Per aconseguir-ho s’activaran estratègies de contractació pública “responsable i inclusiva” per part dels ajuntaments.
També es farà una campanya de conscienciació per posar en valor els recursos de la comarca, i poder generar llocs de treball; dissenyar un protocol de benvinguda a persones interessades a venir a viure al Pallars Jussà; i una fira virtual de promoció del territori. Aquesta fira pretén captar l’atenció de les persones susceptibles d’establir-se a la comarca revertint els efectes de la covid-19 per a convertir-los en oportunitats.
Frenar la progressiva pèrdua d‘habitants
Els tres projectes seleccionats tenen en comú que es desenvolupant en zones amb una tendència constant de pèrdua de població. Rocafort de Queralt tenia l’any 2009 280 veïns, però 10 anys després en van caure a 225. A la Cellera de Ter, que té gairebé 2.000 habitants, han perdut un 15% de la població en els últims deu anys. I el Pallars Jussà, tot i ser una de les comarques més extenses de Catalunya, té poc més de 13.000 habitants, disseminats i concentrats en pocs nuclis. Des de fa anys que de manera progressiva perd habitants. La població està força envellida, amb un 25% de persones majors de 65 anys, i juntament amb les Garrigues, està al capdavant de les comarques lleidatanes en índex d’envelliment.
Reportatge en col·laboració amb l'ACN: (N. Torres, M. Lluvich i A. Freixas)
Podeu visualitzar els vídeos de cada projecte guanyador:
