
El món rural reivindica el seu espai dins els òrgans de decisió del país per tal de buscar solucions a les problemàtiques que pateix i acabar amb la desconnexió latent que hi ha respecte a les àrees urbanes. Amb aquest objectiu s’està creant una nova eina que ajudi a afrontar els reptes econòmics, socials i ambientals que marquen el present i el futur d’aquesta part del territori.
L’Agenda Rural Catalana, que podria veure la llum al juny de 2021, neix amb una vocació totalment participativa tant entre els diversos agents del sector públic, entre ells l’Associació Catalana de Municipis (ACM), com les entitats empresarials, element clau en el desenvolupament local, a més del teixit social.
A Josa i Tuixén, un petit municipi de poc més de 100 habitants de la comarca de l’Alt Urgell, veuen l’Agenda com “una eina bàsica i molt important per tirar endavant projectes, ja sigui a nivell privat com públic”, segons comenta la seva alcaldessa, Marta Poch. L’entorn de la vall de la Vansa és per ella un dels punts forts d’aquesta zona, on, afegeix, la gent que hi viu i la que arriba vol quedar-s’hi. Per això el futur passa per mantenir els dos pilars de la seva economia: la ramaderia i el turisme, trobant un “motor” que uneixi tots dos sectors.
La connexió a Internet de banda ampla és un dels reptes que s’espera poder assolir aviat, però cal també que les persones que tenen interès a instal·lar-se en entorns com aquest puguin trobar un habitatge, explica l’alcaldessa de Josa i Tuixén. De fet, al municipi s’han posat en marxa iniciatives de repoblament i arrelament, però Poch considera que tot plegat ha d’anar de la mà d’una aposta clara de les administracions “per l’entorn rural i la seva gent”. Un compromís, diu, amb el qual es pretén buscar una “estabilitat econòmica”, veure’s “reflectits sobre el mapa” i aconseguir que es cregui que “el projecte és viable com a país”.
Precisament, l’Agenda Rural “neix de la necessitat que hi ha en els mateixos territoris rurals per poder opinar”, tal com detalla la gerent del Consorci Leader Alt Urgell – Cerdanya, Mireia Font. En aquest sentit, destaca que la proposta sorgeix precisament “des de baix”, des dels municipis, i amb la idea que sigui una eina de participació que aplegui a tots els actors i on s’exposin els problemes del “dia a dia” d’aquestes àrees i els avantatges que tenen aquests entorns. A més, es vol aprofitar el camí recorregut pels grups Leader, que des dels anys 80 contribueixen en la decisió de les polítiques locals de la mà de la col·laboració público-privada.
De fet, l’alcaldessa de Josa i Tuixén creu que cal veure la zona com un territori d’oportunitats. Així, destaca tant el llegat històric de les trementinaires –dones que es dedicaven a la distribució de plantes medicinals de la vall per tota Catalunyacom la producció de ‘sake’ que ara arriba a tot el món i s’elabora amb aigua del municipi. “Segurament és la guspira que pot fer funcionar un motor”, assegura Poch, que afegeix que aquesta beguda ha servit per donar a conèixer el poble i pot ser un exemple d’emprenedoria per a les persones que tinguin interès en establir-s’hi.
Per la seva banda, la gerent del Consorci Leader Alt Urgell – Cerdanya creu que la nova agenda servirà per poder comptar amb una eina que, de fet, ja existeix a les àrees urbanes i, evitar “quedar apartats”. En aquest sentit, cita la importància que van tenir iniciatives com la ‘Declaració de la Seu’ al 2018, impulsada per l’ARCA i que defensava un desenvolupament rural sostenible, integral i integrador. De fet, l’objectiu dels grups Leader és el de potenciar projectes de cooperació amb la voluntat de contribuir a la retenció de la població, afavorir la transició energètica i fer front a l’emergència climàtica.
Mentre, al conjunt de l’Estat i fruit de la col·laboració de diverses entitats locals com ara Teruel Existe o Soria Ya, entre d’altres, ha sorgit el moviment ‘España Vaciada’. Aquest document de l’any 2019 busca, mitjançant el consens de diversos agents, garantir el repoblament, la cohesió i l’equilibri territorial. A més, en l’àmbit europeu també s’està treballant en aquesta direcció. Al 2016, la ‘Declaració de Cork 2.0: Una vida millor al medi rural’ abordava deu punts clau per al futur de les zones rurals, tot destacant la importància de millorar la governança en el món rural per poder innovar en aquests territoris, preservar el medi ambient i gestionar millor els recursos naturals, entre d’altres.
És en aquest context que l’Agenda Rural Catalana pot ser ara clau per disposar d’un model consensuat entre tots els actors que faci canviar la visió que hi ha sobre aquests territoris. Tot plegat, a més, per seguir l’estratègia de desenvolupament rural a escala europea i complementar els objectius de l’Agenda 2030. D’aquesta manera, es vol, entre d’altres, promoure la transversalitat en la presa de decisions, garantir la producció agroalimentària per a una alimentació sostenible i millorar la qualitat de vida dels habitants de les zones rurals.
Per la seva banda, l’especificitat que tenen els petits municipis, aquells on la població no arriba als 500 habitants, és un altre element important que cal considerar per tal d’aconseguir que les seves realitats siguin tingudes en compte. És per aquest motiu que l’Associació de Micropobles treballa des de 2018 per aconseguir que s’aprovi un Estatut que els reguli. Cal tenir en compte que a Catalunya hi ha 320 micropobles i, entre tots ells, sumen una població de 80.000 habitants. Això representa un 1,2% de la població catalana, tot i que cal destacar que els seus termes ocupen un 35% de la superfície del país.
L’ACM i l’Associació de Micropobles són dues de les entitats que també participen en l’elaboració de l’Agenda Urbana de Catalunya, més centrada en el desenvolupament de les ciutats i els punts on s’hi concentra molta població. Per aquest motiu, consideren que cal complementar els seus plantejaments amb els dels entorns rurals i, fins i tot, impulsar accions conjuntes que beneficiïn totes dues realitats. De fet, cal tenir en compte que les àrees urbanes necessiten dels diferents recursos que hi ha als pobles i, en sentit contrari, els petits municipis viuen dels serveis, el turisme i el potencial econòmic que hi ha a les ciutats.
La sostenibilitat és un dels principals nexes en comú que basen els principis de totes dues agendes. En el cas de la urbana, es vol incidir en aspectes com ara la inclusió, la cohesió, la diversitat o la igualtat entre persones. També s’abunda en l’aposta per la transformació del model energètic i en l’ús de les noves tecnologies com a models de desenvolupament productiu i econòmic. Tot plegat, buscant també un model de governança compartida i sent conscients que el seu àmbit d’actuació no pot restringir-se només a les principals conurbacions del país, sinó que ha de tenir en compte la configuració global del territori que les envolta.
L‘agenda podria ser una realitat a mitjans de 2021
L’Agenda, que podria ser una realitat a mitjans de 2021, s’està confeccionant per encàrrec de la Comissió Interdepartamental del Despoblament Rural, depenent del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L’equip que està elaborant la proposta per a redactar l’Agenda Rural està format per representants de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM)), l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).
Es vol que l’Agenda es faci a partir de propostes del propi territori i que incorpori també aquelles polítiques que ja està fent el Govern de la Generalitat. En tot aquest procés, segons explica la gerent del Consorci Leader Alt Urgell – Cerdanya, Mireia Font, es duran a terme diverses enquestes per integrar la visió de diferents agents del sector públic, entitats empresarials i societat civil.
L’objectiu és que surtin diverses propostes concretes i que aquestes s’integrin en una llista de mesures, seguint el model que s’ha fet servir en l’agenda rural francesa. De fet, el país veí compta amb aquesta eina des de l’any 2019, la qual integra al voltant d’unes 200 accions específiques que han de servir per contribuir al desenvolupament del món rural. A casa nostra, el que es pretén és ajudar a fer front a diferents problemàtiques que afecten a molts punts del territori com són el despoblament de l’entorn rural o la pèrdua de competitivitat de les empreses
Reportatge en col·laboració amb: ACN (Albert Lijarcio)