La Llei Orgànica de reforma del Codi Penal ha introduït importants modificacions en el Codi Penal aprovat per la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre. Aquestes modificacions també afecten els delictes contra l’Administració Pública, regulats al Títol XIX del Codi Penal (arts. 404 a 445).
Les principals característiques d’aquesta reforma són les següents:
a) Augment generalitzat de les penes d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, així succeeix amb els delictes de prevaricació administrativa, infidelitat en la custòdia de documents i revelació de secrets, suborn, tràfic d’influències, apropiació indeguda i administració deslleial comesos per funcionari públic, fraus i exaccions il·legals, entre d’altres.
b) Pel que fa als delictes més greus respecte als quals ja es preveia la possible imposició d’una pena d’inhabilitació especial per a càrrec o ocupació pública, s’afegeix la imposició addicional (no alternativa) d’una pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu. D’aquesta manera s’impedeix que el condemnat pel delicte pugui optar a un càrrec electiu durant el temps de la condemna. Així s’ha fet en delictes com el suborn, la prevaricació de funcionari públic i en el tràfic d’influències.
c) Com a disposició comuna aplicable a tots els delictes contra l’Administració pública es preveu el càstig dels actes preparatoris (art. 445 CP). D’aquesta manera s’augmenta l’extensió d’allò considerat punible al marc del Títol XIX del Codi Penal.
Resum dels tipus delictius afectats per la reforma:
Delicte de prevaricació administrativa (art. 404)
Aquest delicte estava castigat amb pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de 7 a 10 anys. Amb la modificació la pena pel delicte passa a ser de 9 a 15 anys i s’afegeix la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu pel mateix temps (9 a 15 anys).
Delicte de nomenament il·legal (art. 405)
S’ha mantingut la pena de multa (de 3 a 8 mesos) però s’ha augmentat la pena de suspensió de càrrec públic que passa de ser de 6 mesos a 2 anys, a ser d’1 a 3 anys.
Delicte d’aprofitament per particular d’informació privilegiada (art. 418)
Per aquest delicte s’establien penes de presó o multa segons existís o no un dany greu per a la causa pública. S’hi ha afegit la pena consistent en la pèrdua de la possibilitat d’ obtenir subvencions o ajuts públics i del dret a gaudir dels beneficis o incentius fiscals o de la Seguretat Social, durant un període d’1 a 3 anys si no causa dany greu, i de 6 a 10 anys si en causa.
Delictes de suborn
- Suborn passiu (art. 419): S’ estableix una pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu de 9 a 12 anys, quan fins ara només es preveia la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de 7 a 12 anys.
- Suborn passiu (art. 420): S’estableix la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de 5 a 9 anys, quan fins ara només es preveia la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de 3 a 7 anys.
- Suborn actiu (art. 424): Al particular que comet el delicte, a més de les penes de presó i multa ja previstes, se li augmenta la pena d’inhabilitació per obtenir subvencions i ajuts públics, per contractar amb ens, organismes o entitats que formin part del sector públic i per gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la Seguretat Social,passant de la pena de 3 a 7 anys que es preveu actualment fins a una pena de 5 a 10 anys.
Delicte de tràfic d’influències (art. 428)
Al funcionari públic o autoritat que el cometi se li incrementa la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic (que abans era de 3 a 6 anys) de 5 a 9 anys i s’afegeix la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu pel mateix temps de 5 a 9 anys.
Al particular que influeixi en el funcionari públic (art. 429) se li afegeix, a més de les penes de presó i multa previstes, la prohibició de contractar amb el sector públic, així com la pèrdua de la possibilitat d’obtenir subvencions o ajuts públics i del dret a gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la seguretat social pel temps de 6 a 10 anys.
En el mateix sentit, l’article 430 del Codi Penal estableix que al funcionari que s’ofereixi a realitzar les conductes previstes en els dos articles anteriors se’l castigarà, a més, de la pena de presó actualment prevista, amb la d’inhabilitació especial per a càrrec o ocupació pública i per a l’exercici del sufragi passiu per temps d’1 a 4 anys.
Delictes de frau i exaccions il·legals
- Delicte de frau i exaccions il·legals (art. 436 i 437) Al particular que s’hagi concertat amb l’autoritat o funcionari públic se li imposarà la mateixa pena de presó que a aquests, així com la inhabilitació per obtenir subvencions i ajuts públiques, per contractar amb ens, organismes o entitats que formin part del sector públic i per gaudir de beneficis o incentius fiscals i de la seguretat social per un temps de 2 a 7 anys (fins ara era de 2 a 5 anys).
- En els supòsits de delicte d’estafa o frau de prestacions del Sistema de Seguretat Social comès per autoritat o funcionari públic (art. 438) s’imposarà, a més de les penes assenyalades per a aquests delictes, la inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic i per a l’exercici del dret de sufragi passiu per temps de 3 a 9 anys (fins ara no es preveia la inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu i la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic era de 2 a 6 anys).
Negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i dels abusos en l’exercici de les seves funcions
En el delicte de negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics (art. 439), s’augmenta la pena d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic, que fins ara era d’1 a 4 anys, passant a ser de 2 a 7 anys, i s’afegeix la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret de sufragi passiu pel mateix temps de 2 a 7 anys.
De la mateix manera s’augmenta la pena de suspensió del càrrec públic, que passa de ser d’1 a 3 anys a ser de 2 a 5 anys, a l’autoritat o funcionari públic que, fora dels casos admesos en les lleis o reglaments, realitzés, per si o per persona interposada, una activitat professional o d’assessorament permanent o accidental, sota la dependència o al servei d’entitats privades o de particulars, en assumptes en què intervingui o hagi intervingut per raó del seu càrrec (art. 441).
L’autoritat o funcionari públic que faci ús d’un secret del qual tingui coneixement per raó del seu càrrec o d’ofici, o d’una informació privilegiada, amb ànim d’ obtenir un benefici econòmic per si mateix o per a un tercer (art. 442), se li afegeix la pena d’inhabilitació especial del dret al sufragi passiu i s’augmenten les penes d’inhabilitació especial per ocupació o càrrec públic. Així quan es causi un dany greu per a la causa pública o per a un tercer la pena passa a ser de 7 a 10 anys a ser de 9 a 12 anys.
Delicte de finançament il·legal de partits (arts. 304 bis i 304 ter)
S’incorpora el delicte de finançament il·legal dels partits. La reforma introdueix un títol XIII bis, en el Llibre II, titulat “Dels delictes de finançament il•legal dels partits polítics” integrat per dos articles, 304 bis i 304 ter.
Es castiga a aquelles persones que acceptin i rebin, i també les que entreguin, donacions o aportacions destinades a un partit polític, federació, coalició o agrupació d’electors amb infracció d’allò disposat en la Llei Orgànica 8/2007 de 4 de juliol, sobre finançament de partits polítics il·legals.
S’estableix un esglaonament de penes en funció de la quantia d’allò acceptat, rebut o entregat, podent-se imposar penes de fins a quatre anys de presó i multa que pot arribar al quíntuple del valor d’allò donat o rebut, quan els fets revesteixin d’especial gravetat. També es preveu la responsabilitat penal de les persones jurídiques.
Així mateix seran perseguides penalment aquelles persones que participin en estructures o organitzacions, qualsevol que sigui la seva naturalesa, la finalitat de les quals sigui el finançament de partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electors (art. 304 ter).
A més, a través de la LO 7/2012, de 27 de desembre, que modifica el codi penal en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social, s’han incorporat els partits polítics i els sindicats al règim general de responsabilitat penal de les persones jurídiques (art. 31 bis CP).
Malversació pública
Delictes d’administració deslleial i apropiació indeguda comesos per funcionari públic (art. 432)
El nou tipus penal de malversació pública distingeix dues classes de conductes típiques, tot i que per fer-ho realitza remissions internes a altres preceptes del Codi Penal. Al primer apartat es castiguen els supòsits en què les autoritats o funcionaris públics cometin el delicte d’administració deslleial (regulat a l’art. 252 CP) sobre el patrimoni públic. La segona conducta típica de malversació consisteix en realitzar una apropiació indeguda (art. 253 CP) sobre el patrimoni públic.
El tipus subjectiu de totes les modalitats delictives previstes a l’art. 432 CP és dolós.
S’estableix un augment progressiu de penes de presó i inhabilitació especial per càrrec o ocupació pública i per a l’exercici del dret de sufragi passiu, en funció del fet que s’hagi causat un dany greu o entorpiment al servei públic, o pel valor del perjudici causat o dels béns o efectes apropiats.
Modalitat atenuada del delicte de malversació (Art. 433 CP)
La possibilitat d’aplicar un tipus atenuat de malversació ja estava regulada a l’anterior art. 432.3 CP i la quantitat de referència per a l’atenuació també havia de ser inferior a 4.000 euros. No obstant això, amb la reforma, s’introdueixen alguns canvis. A més de diferenciar entre el valor del perjudici causat i el valor dels béns o valors apropiats, les penes també es modifiquen. En primer lloc, la pena de presó serà d’un a dos anys (abans era de sis mesos a tres anys). La pena de multa s’augmenta a tres mesos i un dia a dotze mesos (sent anteriorment de superior a dos i fins a quatre mesos). Per últim desapareix la imposició de la pena de suspensió i, al seu lloc, la regulació actual preveu la pena d’inhabilitació especial per càrrec o ocupació pública i dret de sufragi passiu per temps d’un a cinc anys.
El delicte d’ocultació, simulació i falsejament dels comptes públics o de la informació econòmica (art. 433 bis CP)
Aquest article va ser introduït per la Llei Orgànica 7/2012, de 27 de desembre, per la qual es modifica la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal, en matèria de transparència i lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social.
Es tracta d’un delicte especial, que només el pot cometre qui reuneixi la condició d’autoritat o funcionari públic, és un tipus dolós i no se’n preveu la sanció per la modalitat imprudent.
La conducta típica d’aquest delicte consisteix en falsejar la comptabilitat d’una entitat pública, els documents que hagin de reflectir la seva situació econòmica o la informació que s’hi contingui de forma idònia per causar un perjudici econòmic a l’entitat pública. Però, segons la pròpia norma, han de ser supòsits que no entrin als previstos al delicte de falsedats documentals comeses per autoritat o funcionari públic en exercici de les seves funcions. La pena és inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps d’1 a 10 anys i multa de 12 a 24 mesos.
La conducta típica prevista al segon apartat d’aquest article consisteix en facilitar a tercers informació relativa a la situació econòmica de l’entitat pública o alguns dels documents o informacions comptables. Les penes son les mateixes que les previstes a l’apartat anterior.
En el seu apartat tercer s’estableix que, en els supòsits en què, realitzant algunes de les conductes típiques anteriors, s’arribi a causar un perjudici econòmic a l’entitat pública en qüestió, no només s’imposarà una pena d’inhabilitació especial més greu, sinó també la imposició d’una pena de presó d’un a quatre anys.
La reparació o col·laboració activa amb les autoritats (art. 434 CP)
Al nou article 434 CP es preveu la imposició de la pena inferior en un o dos graus pels supòsits en què el culpable d’algun dels delictes de malversació pública repari el perjudici causat o col·labori activament amb les autoritats. Aquest tipus penal es configura com una atenuant i és d’imposició obligatòria.
