Cristina Soler: cristina.soler@acm.cat o bé 934 961 616
En moltes organitzacions són diverses les evidències que permeten dectectar la necessitat d’introduir millores en els espais cooperatius i comunicatius per la construcció col·lectiva de coneixement - ja siguin presencials, semipresencials o virtuals. En els processos de socialització del coneixement hi convé establir un cert equilibri entre les relacions estrictament formals i les informals i no formals que es donen tant dintre com fora de l’organització, per modificar, en el desenvolupament professional dels servidors públics, la dinàmica d'una mera actualització en una determinada àrea del coneixement i aportar-li el valor afegit de la construcció de nou coneixement. I, en paral·lel cal també potenciar les 5 C del treball en equip: coordinació, comunicació, confiança, compromís i, de cara al focus que ens ocupa, amb especial accent en la complementarietat (entesa com a coneixement especialitzat de cada professional).
El model de procés de creació del coneixement descriu el cicle de generació de coneixement a les organitzacions mitjançant quatre fases:
- SOCIALITZACIÓ
- EXTERNALITZACIÓ
- COMBINACIÓ
- INTERIORITZACIÓ
La finalitat d’aquesta proposta formativa rau en aportar estratègies per fer extensiu el coneixement en allò que és més essencial en la dinàmica d’una determinada àrea d’actuació (cada volta més interdisciplinàries, holístiques, inclusives...) per millorar, en el seu conjunt, els processos del conjunt de l’organització i no només del seu únic i exclusiu àmbit del coneixement. És a dir, intercanviar els coneixements per assegurar que les parts implicades copsin una millora en l’estat dels seus coneixements respectius entre l’abans i el després de la seva transferència pel fet d’haver-ho convertit en una pràctica sistemàtica i intencional.
