Cristina Soler cristina.soler@acm.cat o bé 934 961 616 ext. 217
Com es pot fer lobbying des de l'administració local? Com els lobbyistes actuen com un grup de pressió davant l'administració local?
En tot procediment administratiu susceptible d’actuació dels lobbies en un moment o altre intervenen alts funcionaris, tècnics i experts que preparen els dossiers i avaluen les diverses opcions que aniran finalment al nivell de decisió política i/o tècnica.
Les administracions públiques són escenari de l’actuació de grups de pressió que intercedeixen a favor d’uns interessos o una opció concreta a l’hora de que aquelles institucions prenguin una decisió quant a una normativa o l’adjudicació d’un contracte.
Tot i la llegenda negra que sol envoltar l’expressió “lobby” o “grup de pressió”, associant-la en molts casos a la corrupció, la seva actuació és legítima i fins i tot necessària sempre que es dugui a terme des de la legalitat.
Hi ha grups tradicionalment actius -energia i sectors regulats, obra pública, comerç, mobilitat, conservacionistes, tabac, begudes alcohòliques, minories -ètniques, feminisme i LGTBI-, però amb motiu de la pandèmia han destacat també hosteleria, restauració i turisme, lleure nocturn, logística, etc.
Moltes d’aquestes activitats d’intermediació tenen com escenari les administracions locals i convé conèixer les tècniques de persuasió que fan servir. Cal ser, doncs, reactius.
Alhora, les mateixes corporacions locals poden ser agents proactius en la defensa d’una proposta davant d’altres organismes i exercir, per tant, de lobbistes.
El taller Tècniques de Lobbying ofereix, doncs, eines de coneixement en una doble via:
- Quins mètodes, estratègia i argumentari utilitzen els grups de pressió que es presenten davant les institucions de govern per intentar influir en les seves decisions.
- Com i amb quin mètode poden les administracions exercir de lobbistes en la defensa d’una proposta davant d’altres instàncies.
Un exercici de transparència
Tot i que la Unió Europea i els Estats Units compten amb registres d’aquests tipus, Espanya encara està pendent de regular l’actuació d’aquests grups.
Des de 2014, arran de la llei 19/2014 de Transparència, accés a la informació i bon govern, Catalunya té regulada l’actuació d’aquests grups, que s’han d’inscriure en el Registre de Grups d’Interès del Parlament de Catalunya. Hores d’ara hi ha inscrits 376 grups.
