El règim jurídic dels contractes del sector públic en la Llei 9/2017, de 8 de novembre, 2ona ed

L’activitat contractual de l’Administració ha adquirit una rellevància i projecció jurídica i econòmica que no tenia en el passat, gràcies sens dubte a la creixent influència de l’externalització de tot tipus de serveis i activitats administratives –una tendència, per altra banda, avui sota sospita– , que ha permès encomanar a  empreses privades la gestió d’activitats que no es limiten a la clàssica construcció d’obra pública o de prestació de serveis, sinó que s’estenen a altres camps tradicionalment copats per la pròpia Administració (auditories, consultoria, vigilància i seguretat…). La contractació administrativa, però, funciona amb uns ritmes i exigències diferents de la contractació privada, atès els objectius d’interès general que persegueix. Per això mateix, tot i tractar-se de negocis bilaterals on l’Administració és una de les parts, aquesta es reserva una sèrie de facultats o prerrogatives que li permeten de modificar o resoldre el contracte quan concorrin raons d’interès públic.

La regulació de la contractació administrativa, com a figura jurídica diferent de la contractació privada, es troba fortament condicionada pel Dret de la Unió Europea, mercès a diverses directives que persegueixen garantir la publicitat i la lliure concurrència empresarial en els procediments d’adjudicació de contractes del sector públic i d’entitats privades en matèria de serveis generals (entre d’altres, les Directives 2014/23/UE, 2014/24/UE i 2014/25/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014; la Directiva 89/665/CEE, sobre procediments de recurs en matèria d’adjudicació de contractes públics; la Directiva  2014/55/UE, de 16 d’abril, sobre facturació electrònica, etc.). Les exigències de la normativa comunitària han forçat els ordenaments jurídics dels Estats membres a adaptar reiteradament el dret intern de la contractació pública. A Espanya, la darrera d’aquestes modificacions ha portat a l’aprovació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, que ha entrat en vigor el 9 de març de 2018 i que estableix l’àmbit material i subjectiu d’aplicació, a la vegada que concreta i defineix els contractes que se subjecten a la seva regulació.

Tot i ser, en essència, una norma continuista amb la regulació anterior, la nova Llei ha introduït canvis substancials en la matèria, centrats bàsicament en el règim jurídic general dels contractes, així com, més específicament, en la configuració legal de la contractació de serveis i de la concessió de serveis, mentre que els contractes d’obres, subministraments i de concessió d’obra pública mantenen pràcticament la regulació vigent fins ara. Podem destacar, entre altres especialitats, la supressió del contracte de gestió de serveis públics –de tal manera que la tradicional distinció entre les modalitats de gestió dels serveis públics es vehicula mitjançant la concessió de serveis o el contracte de serveis, en funció de si el risc operacional de la gestió  es transfereix al contractista o no– així com del contracte de col·laboració públic-privada; la regulació més restrictiva del mitjà propi de l’Administració; la desaparició dels supòsits de negociació amb o sense publicitat per raó de la quantia; la racionalització de al contractació menor; l’ampliació de l’objecte del recurs especial en matèria de contractació; la simplificació dels procediments d’adjudicació i la creació de nous procediments (associació per la innovació); el reforçament del règim de transparència, accés a la informació i bon govern, amb nova normativa en matèria de lluita contra la corrupció i prevenció de conflicte d’interessos, etc.

En el marc de la normativa aplicable, aquest curs pretén apropar la regulació de la contractació als treballadors públics de les administracions locals, mitjançant l’anàlisi –teòric i també a través de casos pràctics–, de les seves figures i instruments essencials, per tal de proporcionar un coneixement general de la matèria.