Seminari sobre l'impacte de les noves migracions i estat del benestar

El fenomen dels Menors Estrangers No Acompanyats (MENA) està present en diferents països europeus i nord-americans. És una problemàtica que exigeix una mirada àmplia des de diferents nivells (polític, institucional, professional ...) i duferents àmbits (social, econòmic, de gènere, cultural, ...). Els factors de risc i situacions d’exclusió que viuen aquests menors i joves contradiuen sovint els principis de la Convenció dels Drets de la Infància. 

En el transcurs dels darrers 20 anys aquest fenomen ha augmentat exponencialment. Catalunya és dels territoris amb major incidència. L’espectacular augment en l’arribada d’aquests menors el 2017 i 2018 ha reobert el debat sobre com ha de ser l’acollida i la integració amb garanties d’aquest col·lectiu. El fràgil equilibri entre protecció i control de fluxos migratoris evidencia les greus dificultats de les Administracions per fer front a aquest fenomen. L’increment d’arribades ha provocat una saturació i sobre-demanda en el circuit d’atenció a la infància i l’adolescència, el qual necessita professionals degudament formats i coneixedors del fenomen dels MENA. Porfessionals per atendre’ls adequadament i per implementar els recursos més idonis per aconseguir la integració a casa nostra d’aquests adolescents i joves . Menors que van decidir emprendre la migració com l'opció  per millorar les seves vides i la dels seus familiars

La recepció dels menors no acompanyats és un dels principals reptes als quals s’enfronten els països de la UE a causa de la complexitat del problema. A més de l’impacte físic del viatge, cal afegir l’experiència de la detenció. Aquesta pot causar un trauma físic i psicològic que pot tenir un gran impacte en el benestar a llarg termini. 

A més cal preveure els motius de l'èxode segons es tracti de nens o de nenes, ja que les causes poden ser diferents perquè les necessitats entre sexes son diferents. Les nenes poden tenir altres motius per migrar i hem d'incloure els motius de gènere com una de les caraterístiques bàsiques del nosre programa d'acollida i acompanyament als menors no acompanyats. a més, les nenes i les joves adolescents han pogut patir abusos o assetjaments sexuals al llarg de les rutes migratòries, per tant hem de poder donar resposta concreta a les possibles violències viscudes i un assessorament diferenciat segon es tractin de nens o nenes.

L'administració, a més d'assumir el repte de la recepció, ha d'elaborar una estratègia d’integració a mig i llarg termini i d’inclusió social. L’accés a l’educació, l’allotjament, l’assistència sanitària i el suport psicosocial són clau per promoure una bona integració. 

Diagnòstic del menors sense referents adults (MENA):

• Aquest no és pas un fenomen nou, però el que realment impacta en aquest moments és el volum d’arribada d’aquests joves menors.
• Cal posar en valor el sistema de Protecció que tenim a Catalunya, ara bé, cal redimensionar els recursos del mateix. Ara bé, hem de ser conscient que el nostre sistema de protecció ja fa temps que està demanant una redimensió

Tenim evidència de la manca de recursos per afrontar l’acollida i l’emancipació d’aquests joves per afrontar les següents dificultats: 

• Dificultats de llengua d’aquests joves que dificulta la relació
• Aprenentatge de la llengua
• Dificultats en l’aplicació de la llei d’estrangeria i en adquirir la documentació d’aquests joves
• I en tot això li hem de sumar la situació social i econòmica actual:
• Un alt índex d’atur juvenil
• Manca d’habitatge 
• Precarietat laboral, sobretot en joves

Tipologia de joves menors no acompanyats: 

• Joves sense documentació
• En edat pròxima a la majoria d’edat
• Manca de comprensió de l’idioma del país de recepció
• Situació jurídica complicada

Les mesures actuals comporten:

• Una saturació dels equipaments disponibles, la qual cosa comporta que no es pot atendre correctament als joves menors i en conseqüència provoca una desmotivació dels mateixos joves
• Ens els centres de protecció de menors , actualment hi tenim uns (300 joves) que ja ha acomplert la majoria d’edat. La valoració de l’edat és un procés lent i això també contribueix a que aquests romanguin més temps en els centres