IniciFormació › Reenfoquem el dret públic català. Curs Un ...

Reenfoquem el dret públic català. Curs Un dret públic català per al segle XXI, 3a edició (formació semipresencial)

Data curs
12 febrer de 2025 a 25 juny de 2025
Contacte de formació

Eva Batayé (eva.bataye@acm.cat o bé al telèfon 934961616 ext.107) 

INICI DIMECRES 19 DE FEBRER 

Deien els clàssics que on hi ha societat, hi ha dret. I en aquest sentit, el dret ha estat, juntament amb la llengua, un dels elements definitoris de la societat catalana. Aquesta vinculació s’havia vist històricament reflectida en el desenvolupament d’un sistema institucional i jurídic propi que es va mantenir entre els més avançats d’Europa fins al col·lapse de 1714. Des de llavors, i malgrat no disposar d’un ordenament jurídic propi, aquesta vinculació dels catalans al dret s’ha mantingut fins a arribar als nostres dies com a senyal d’identitat. Tanmateix, aquesta evolució ha estat desigual si es comparen el dret privat i el dret públic. Mentre que en el dret privat s’han pogut mantenir i fins i tot, actualitzar les normes i institucions pròpies, en canvi, el dret públic es va anar veient progressivament anorreat a partir del decret de Nova Planta i solament s’ha pogut recuperar a partir de 1977, com a part del dret autonòmic espanyol.

Tot i això, el dret públic continua ben present en els debats més transcendentals que encara la societat catalana del segle XXI: el dret a fer ús de la llengua catalana i el seu reflex en l’ensenyament, el sistema de finançament i la seva repercussió sobre la pressió fiscal que pateixen els catalans, l’aspiració a una societat inclusiva i els principis d’igualtat i no-discriminació, l’eficàcia de l’Administració, la solució dels conflictes entre administració i ciutadania, l’organització territorial del país i per sobre de tot, l’abast i els límits del caràcter nacional de Catalunya en les seves relacions amb l’Estat espanyol, la Unió Europea i el conjunt de la comunitat internacional, són temes recurrents en els mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Per tot això resulta especialment pertinent fer una reflexió sobre el dret públic català en el segle XXI. Allò que és i allò que podria ser. I en aquest sentit proposem fer una anàlisi de l’ordenament juridicopúblic aplicable a Catalunya prenent com a referència els antecedents històrics, d’una banda, i el dret comparat, de l’altra. Aquest enfocament obre una perspectiva en l’estudi del dret públic de Catalunya que va molt més enllà de la mera descripció del sistema institucional autonòmic per analitzar el dret públic de Catalunya com un tot, amb totes les potencialitats que ofereix per a respondre als interessos i les aspiracions de la ciutadania catalana.

 

PROGRAMA

Tema I

1. D’on venim i on volem arribar, quan parlem d’esperit del Dret Públic Català?

1.2 Què és i que entenem per dret públic?

1.3 Hi ha un Dret Públic Català?

1.4 Dret Públic Català i aplicació a Catalunya del dret públic espanyol.

1.5 L’empremta del droit administratif. És inevitable? Possibles alternatives en la creació d’un dret públic propi.

 Tema II (1a part)

2. Esperit i essència del Dret Públic Català

2.1 Principis bàsics del Dret Públic Català.

2.2 Les institucions del Dret Públic Català

2.3 El retiment de comptes

2.4 L’Equitat

 Tema II (2a part)

2.5 Paral·lelismes de les institucions del Dret Públic Català amb el d’altres drets passats i presents (una mena de dret comparat atem­poral): el Rule of law

2.6 El Rule of law  és un model d’èxit o de fracàs?

2.7 Continuïtat i en l'evolució del dret públic català

L'impacte del dret espanyol, de la Unió Europea i del dret internacional en conjunt.
Institucions històriques i dret comparat com a motor de canvi.

2.8 Recurs a les  institucions històriques i el dret comparat

2.9 Impacte del dret espanyol, el de la UE i el conjunt del Dret Internacional

 Tema III

 3.1 La llei, el poder, la justícia i el dret en les constitucions catalanes i els seus comentaristes (Mieres, Ferrer, Xammar, Fontanella i altres). Context històric europeu i lectura actual.

3.2  Els autors i la seva obra.

3.3 Francesc Eiximenis, Francesc Maspons i Anglasell, i Victor Ferro i Pomà.

3.4 Exemples pràctics d’institucions del Dret Públic Català avui dia.

3.5 La protecció dels drets : similituds i diferències entre el règim ca­talà històric i l’actual sistema de protecció . Antecedents en el dret històric català del Síndic de Greuges i del Tribunal Constitucional. Comparació amb les institucions actuals

 Tema IV

4.1 Pensadors catalans en les utopies sobre la construcció d’una comunitat universal: Llull i Eiximenis.

4.2 La recepció a Catalunya de les idees en boga a Europa en el segle XIX: Fraternitat universal i pacifisme.

4.3 El principi d’autodeterminació i la influència de la Societat de Nacions.

4.4 Els juristes catalans i el procés d’integració europea.

4.5 L’acció exterior de la Generalitat de Catalunya. Contingut actual i oportunitats.

4.6  Estudi de casos de participació de la Generalitat de Catalunya i els ens locals catalans a nivell internacional i europeu

 Tema V (1a part)

5. La reivindicació confederal en la configuració de l’Estat: entre el record de la Corona d’Aragó i l’Espanya plurinacional

5.1 La pèrdua de llibertats el 1714 com a discurs: els intents de recuperació de la sobirania.

5.2 Les propostes d’estructuració de l’Estat espanyol des de Catalunya: Federació o confederació.

5.3 La construcció de l’autonomia: de la Mancomunitat a la Generalitat de Catalunya.

5.4 L’Estat autonòmic a Catalunya: entre l’experiència federal i la descentralització regional.

 Tema VI

6. L’organització territorial de Catalunya.

6.1 Les característiques pròpies del règim local de Catalunya. El seu origen històric.

6.2 La interacció del règim local de Catalunya amb el règim local espanyol.

6.3 Influència ideològica versus poder efectiu.

6.4 La Catalunya-Ciutat: La creació d’un dret urbanístic propi de Catalunya.

6.5 Possibilitats d’impulsar una organització territorial adaptada a les necessitats de la societat catalana.

 Tema VII

7. L’ esperit del dret públic català en la modernització de l’administració

7.1 Els principis de bona administració en les obres de Francesc Eiximenis i el concepte actual de bon govern.

7.2 La formació de professionals de l’Administració com a resposta a la corrupció i el clientelisme: l’experiència de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i els seus precedents.

7.3 Un model de gestió pública d’origen català? Els consorcis, la col·laboració publico-privada i els seus precedents a la Catalunya medieval i moderna.

7.4 Un dret públic català de la modernització de l’administració?

Tema VII (2a part)

7.5 Tècnica interpretativa i tècnica normativa

7.6 Tendència a l’autoregulació i a la hiperregulació

7.7 Llenguatge planer

DESTINATARIS

• Juristes i lletrats de les administracions públiques catalanes
 • Professionals dels ens locals interessats en el Dret públic 
•  Alumni de la UAB
 

PROFESSORAT
  • Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional, Departament de Ciència Política i de Dret Públic, UAB
  • Dra. Maria Mut Bosque, professora agregada de dret internacional i dret europeu, UIC
  • Dr. Ferran Armengol Ferrer, professor associat de Dret Internacional Públic i Relacions internacionals, UB
  • Dr. Joan Anton Font Monclús, secretari general, Ajuntament de Tarragona i professor associat de dret administratiu, URV
  • Dr. Isidre Llucià Sabarich, Ex Secretari d’administració Local, professor associat, UAB Dr. Ricard Brotat Jubert, professor associat de Dret Constitucional, UAB
  • Dr. Xavier Forcadell Esteller, professor associat de dret administratiu, Departament de Dret Públic, URV
DADES D'INTERÈS

Import: Gratuït. Subvencionat per l’ACM

Direcció acadèmica:

  • Dr. Isidre Llucià i Sabarich, doctor en dret, ex secretari d’administració Local
  • Dr. Joan Lluís Pérez Francesch, catedràtic de Dret Constitucional, UAB

Coordinació tècnica:

  • Dr. Isidre Llucià i Sabarich, doctor en dret, ex secretari d’administració Local
  • Sr. Francesc Iglesies i Riumalló, cap de l’àrea de formació, programes i publicacions, ACM
  • Sra. Eva Batayé Mármol, tècnica de formació, programes i publicacions de l'ACM

Període lectiu: 

• 1a sessió,12 de febrer: Inauguració, presentació del curs i conferència inaugural (Presencial  a la UAB)

• 2a sessió, 19 de febrer: Tema 1 (online)

• 3a sessió, 26 de febrer: tema 2 (1a part) (online)

• 4a sessió, 12 de març: tema 2 (2a part) (online)

• 5a sessió, 26 de març: tema 3 (online)

• 6a sessió, 2 d’abril: exercici de control i taula rodona (online)

7a sessió, 9 d’abril: tema 4 (online)

• 8a sessió, 30 d’abril: tema 5  (online)

• 9a sessió, 7 de maig: tema 6  (online)

• 10a sessió, 21 de maig: tema 7 (1a part) (online)

• 11a sessió, 4 de juny: tema 7 (2a part) (online)

• 12a sessió, 25 de juny: Presentació treballs finals, acte de cloenda i entrega de certificats (Presencial a l'ACM)

Horari: De 16.00 a 18.30 h

Format: Semipresencial (10 sessions online i 2 presencials)

Lloc de realització de les sessions presencials:

  •  UAB, Sala de Graus, Facultat de Dret, Campus Bellaterra,  (dia 12 de febrer) 

  • Seu de l'ACM, carrer Valencia, 231, planta baixa de Barcelona (dia 25 de juny)

Per a més informació:

INSCRIPCIÓ