El turisme és una via d'ingressos, però també pot ser una font de conflictes entre veïns i visitants, segons com es gestioni. Evitar les conseqüències del turisme de masses és l'objectiu de molts municipis i comarques amb iniciatives que aposten per un turisme més sostenible, descentralitzat i desestacionalitzat. L'aposta pel cicloturisme al Maresme o el turisme interior al Baix Camp en són dos exemples.
Per a l'Associació Catalana de Municipis (ACM) el turisme és una "font de riquesa econòmica i social" per al país, sempre i quan sigui "sostenible i respectuós amb l'entorn". Així ho ha constatat el responsable de Turisme de l'ACM i també alcalde de Cardona, Ferran Estruch, que ha apuntat que, abans de la pandèmia, el turisme representava un 12% del PIB i el 14% de l'ocupació: "Es tracta d'una font d'ingressos i de riquesa molt important per als nostres pobles i ciutats".
Estruch ha posat en relleu que, des de l'entitat, treballen a favor d'un sector turístic "sostenible" i que "fomenti la cohesió territorial". Sobre aquest darrer aspecte, considera que "tots els pobles i ciutats del país tenen potencial turístic i, per aquest motiu, han de tenir els mateixos drets i recursos per poder accedir a totes les oportunitats que hi hagi".
"És important que les grans marques i destinacions com Barcelona hi siguin i es potenciïn, però també és igual d'important que hi hagi equitat territorial i que totes les destinacions puguin accedir a recursos, com els fons europeus Next Generation", ha apuntat.
Estruch també és conscient que hi ha "aspectes negatius" del sector, com ara "el turisme de masses que pateixen alguns indrets". Considera que "aquest no és el turisme que necessita la societat, perquè no aporta valor afegit i crea conflictes entre els veïns i els visitants". Per això, defensa un turisme que tingui "un impacte positiu en les comunitats" i això creu que és possible si hi ha una "descentralització territorial i una desestacionalització" dels visitants.
Un dels exemples d'aquestes polítiques el trobem al Baix Camp interior, que es reivindica sota una marca turística creada fa gairebé quinze anys. La comarca vol donar a conèixer un entorn situat entremig de la Costa Daurada i tota la serra de Prades, que en molts casos passa desapercebut als ulls dels turistes. El principal objectiu és proposar una oferta que pugui promocionar tot el territori per igual, i no només els llocs més coneguts. "Volem projectar aquest territori que no es coneix massa i que alberga valors naturals, paisatgístics i de patrimoni cultural", explica la presidenta del Consell Comarcal del Baix Camp, Rosa Maria Abelló.
Des del Consell Comarcal es treballa amb el turisme actiu: rutes de senderisme i de cicloturisme. Actualment hi ha una xarxa de camins senyalitzada, de 250 quilòmetres, que enllaça tots els pobles de la comarca. Aquesta xarxa proposa fins a 21 rutes per fer a peu o en bicicleta. També s'està impulsant la senyalització de les rieres, amb la idea de connectar la costa amb l'interior i aprofitar el seu turisme, així com una ruta de miradors. També es vol impulsar una ruta cicloturística dels campanars.
En els darrers anys s'ha constatat un increment d'allotjaments rurals, empreses de guiatges i de la restauració. A poc a poc, pagesos i agricultors complementen la seva activitat amb el turisme. Per exemple, la granja Serra de Capafonts, que fa formatges, el celler del Mas Botó d'Alforja o el Mas de Santa Creu a Riudoms. A més, hi ha programes com Joves amb Talent o el Banc de Terres que donen suport a jovent amb ganes de dedicar-se a la terra. "Esdevenen un impuls i un complement perfecte per al sector turístic, ja que augmenten, diversifiquen i diferencien l'oferta del Baix Camp interior", diu Abelló.
El Consell Comarcal és a punt de presentar un projecte als Next Generation, amb un pla que engloba diferents accions, posant el focus en la sostenibilitat. S'inclou la creació de punts de recàrrega elèctrica de vehicles, pàrquings dissuasius i sistemes d'eficiència energètica en espais públics turístics. "Venim d'un sector turístic d'interior i muntanya poc desenvolupat i poc professionalitzat, al contrari que a la costa; això ha millorat", conclou la presidenta de l'ens.
Al Maresme la diversificació del turisme de sol i platja ha anat cremant etapes amb el pas del temps i ara convergeixen diferents interessos perquè la nova aposta a explotar sigui el cicloturisme. "Porta turistes d'alt poder adquisitiu i ajuda a articular el territori de manera sostenible", defensa el president del Consorci de Promoció Turística, Joaquim Arnó.
Aquesta estratègia turística marida amb les polítiques de mobilitat que fa anys que busquen concrecions. "La pacificació de la carretera N-II és un mantra que sempre havíem sentit però mai havia vingut. Ara ja és aquí", explica Arnó. L'N-II es transformarà el 2024, habilitant un gran carril bici de nord a sud de la comarca. L'estudi per al primer tram, entre Montgat i Mataró, ja està adjudicat, i en breu s'ha de licitar l'estudi per al tram fins a Malgrat de Mar. El canvi de configuració de la N-II és possible gràcies l'alliberament dels peatges de la C-32, que permet fer nous accessos a l'autopista i treure trànsit de l'antiga carretera per convertir-la en una nova "avinguda urbana".
Aquest nou carril bici es convertirà en el tram maresmenc de l'Eurovelo 8, la gran 'autopista' ciclable' de l'arc mediterrani que connecta Cadis amb Atenes. Des del Consorci de Promoció Turística esperen que el projecte acabi "irradiant activitat econòmica" arreu del territori. L'objectiu és tenir una xarxa viària que permeti circular amb bicicleta per fora de vies rodades. El Maresme ja compta amb un catàleg de més de 500 quilòmetres senyalitzats per connectar els municipis amb bicicleta. L'objectiu és seguir creixent i crear nous circuits circulars entre pobles, així com la "canalització ciclable" de la costa cap a l'interior.
Amb tot, cada vegada són més els establiments turístics del Maresme qualificats en cicloturisme, amb serveis específics per a ciclistes. La darrera pota de l'estratègia cicloturista de la comarca passa arran de mar. A banda del carril bici que "encaixa" amb l'Eurovelo per la N-II, es crearà un segon carril més "amable" per a ús familiar a partir de la connectivitat de tots els passejos marítims de la comarca.
"Hi ha una gran massa de ciclistes que practiquen esport i s'ha de poder canalitzar d'alguna manera", explica Arnó. Pel que fa a la connexió dels passeigs, però, el calendari d'execució no té encara calendari ni pressupost, com tampoc l'acord entre les diferents administracions que hi intervenen.
L'exemple de Cardona
Cardona és una població d'uns 4.600 habitants que compta amb diferents atractius turístics, com el Castell o les Mines de Sal. L'alcalde, Ferran Estruch, és conscient que el turisme és un sector important per a l'economia del poble, però té clar que "no ha de ser un monocultiu". Per a ell, el sector turístic al municipi "ha de ser sostenible i ha de tenir un impacte per a tota la ciutadania". Per això, explica que s'ha mirat de crear una oferta turística potent "amb criteris de sostenibilitat, innovació i digitalització". I veu clar que això s'ha de fer "de la mà del sector privat".
Reportatge en col·laboració amb l'ACN: (M. Martí / N. Torres / J. Pujolar)
