Un dels quatre eixos del pla de mandat de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) fixat fins al 2027 passa per la internacionalització. Per complir amb aquest eix, a finals de gener la nova direcció de l'ACM va fer el seu primer viatge a Brussel·les, on es va reunir amb diferents eurodiputats i associacions municipalistes d'altres països. "La UE ens escoltarà si venim i hi som", afirma Meritxell Budó.
L'eix de la internacionalització del pla de mandat 2023-2027 de l'ACM pretén potenciar el paper dels municipis catalans a nivell global, afavorint la seva projecció exterior, la seva cooperació amb altres ciutats i regions, la seva integració en xarxes i organismes internacionals, i la seva contribució als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides. L'entitat busca també facilitar la participació dels municipis a projectes i programes europeus i internacionals, així com a missions i trobades d'intercanvi d'experiències i bones pràctiques.
L'ACM també vol facilitar l'accés a la informació, assessorament, formació i finançament necessaris perquè els municipis puguin desenvolupar projectes i iniciatives de cooperació internacional amb altres territoris i actors. I treballarà per promoure la visibilitat i el reconeixement dels municipis catalans a l'exterior mitjançant l'organització de missions, trobades, esdeveniments i campanyes de comunicació.
Una de les prioritats d'aquest eix són les relacions amb la Unió Europea (UE). Per aquest motiu, una delegació de l'ACM, encapçalada per la seva presidenta, Meritxell Budó, va fer un viatge al cor d'Europa, a Brussel·les, el 29 i 30 de gener. És el primer viatge a la capital belga des del canvi de mandat. Una visita que va servir per "identificar actors" i fer els passos inicials per a la constitució d'un instrument operatiu que ampliï la projecció dels consistoris.
Durant els dos dies, la delegació de l'ACM es va reunir amb diferents eurodiputats i associacions municipalistes d'altres països per "aprendre i compartir des d'una mirada local". En concert, la comitiva de l'entitat es va reunir amb les organitzacions de municipis COSLA (Escòcia), l'Associació de Municipalitats Austríaques i l'Associació Flamenca de Governs Locals WSG.
També es va trobar amb el secretari general del Consell de les Municipalitats i Regions Europees (CEMR), Fabrizio Rossi; el director de la coalició paneuropea de pobles i regions Platforma, Boris Tonhauser, i la directora de Política i Impacte del CEMR, Federica Bordelot. Durant el viatge, també es van reunir amb els eurodiputats Diana Riba (ERC), Toni Comín (Junts) i Laura Ballarín (PSC), i el delegat del Govern de la Generalitat a la UE, Ignasi Centelles.
Aquest viatge és el primer que ha fet Budó com a presidenta de l'entitat, després que fos escollida el setembre de l'any passat. A banda d'ella, en el desplaçament també hi van participar el secretari general adjunt de l'ACM, Sergi Penedès, i la responsable tècnica de Projecció Exterior, Mireia Huerta.
"El que volíem des de l'ACM era establir contacte amb els agents amb qui podem treballar, buscar sinergies i complicitats", explica Budó, que afegeix que "la veu del municipalisme s'ha de poder escoltar en els llocs on es prenen les decisions que afecten directament les nostres ciutats".
La presidenta de l'entitat apunta a una "falta de cultura" per fer que les institucions comunitàries escoltin la veu del municipalisme, i deixa clar: "La Unió Europea ens escoltarà si venim i hi som". Per això, l'objectiu del viatge era que els ajuntaments guanyin "incidència" en la presa de decisions.
"A Brussel·les es prenen decisions que afecten directament la gestió de les nostres ciutats; abans que prenguin aquesta decisió, potser hem de ser nosaltres els que hem de venir i fer aquesta acció política perquè en la presa de decisions es tingui en compte la veu del municipalisme català", apunta la presidenta de l'ACM. "I Brussel·les ens escoltarà si hi som i venim a que ens escoltin", insisteix.
Dins de l'objectiu d'internacionalització, una de les mesures previstes al pla de mandat és la de crear una oficina internacional, un instrument operatiu per dur a terme la projecció dels municipis. Es vol que tingui una estructura àgil i flexible i que s'encarregui de gestionar i coordinar les activitats d'internacionalització de l'ACM i dels municipis associats.
Entre les seves funcions, hi haurà la d'establir i mantenir relacions amb les institucions, organitzacions i xarxes internacionals rellevants per al municipalisme català; representar i defensar els interessos i demandes dels municipis davant d'organismes internacionals, sobretot davant de la UE; informar i assessorar els consistoris sobre oportunitats, programes i recursos disponibles per a la internacionalització; donar-los suport en el disseny, execució i avaluació de projectes i iniciatives de cooperació internacional; fomentar l'intercanvi d'experiències, coneixements i bones pràctiques entre els municipis catalans i altres territoris i actors internacionals; organitzar i participar en activitats de formació, sensibilització i difusió sobre temes internacionals, i elaborar i difondre estudis, informes i publicacions sobre la realitat i els reptes dels municipis en el context global.
Durant el seu viatge a Brussel·les, Budó no ha volgut avançar si la creació d'aquesta eina passa per instal·lar una oficina física a la capital europea. "No sabem si això vol dir que hem de tenir una seu o que hem de venir més sovint", explica, "ho hem de calibrar, però està clar que hem de ser-ho més sovint".
