S'acosta l'estiu i, com en els últims anys, el món local es prepara per aplicar mesures per combatre les altes temperatures, com ara garantir refugis climàtics a la població. Aquest estiu, però, s'haurà de fer en plena emergència per sequera i amb algunes restriccions en marxa. Parlem amb els ajuntaments de Sant Cebrià de Vallalta, Terrassa i Peralada per saber què estan preparant.
En el cas de Terrassa, el consistori està estudiant de quina manera pot incrementar fins a una vintena el número de refugis, i que estiguin repartits per tots els districtes. "Estem revisant el mapa de refugis climàtics tenint en compte la novetat d'aquest any, que no podrem fer servir ni fonts ni sortidors d'aigua", explica l'alcalde, Jordi Ballart.
Amb aquesta restricció, s'està estudiant com adaptar espais i augmentar el nombre d'interiors. A les biblioteques, ja s'hi pot estar durant les hores de més calor i servir-se d'aigua fresca de manera gratuïta, però una comissió tècnica està analitzant com sumar-hi altres espais, com ara centres cívics o edificis de la UPC. Ballart concreta que també s'està estudiant "posar tendals en certs carrers", amb l'objectiu que n'hi hagi a prop de cada ciutadà.
Un dels refugis climàtics més habituals són les piscines, però aquest estiu toparan amb la sequera. Ballart demana a la Generalitat que reconsideri la necessitat d'obrir-les de cara a l'estiu. "No pot ser que als clubs privats amb piscines per a federats, els seus socis hi puguin anar pagant", alerta, mentre molts nens en situació vulnerable no tinguin les piscines públiques obertes.
Des de Peralada, el seu alcalde, Miquel Brugat, també està a l'expectativa de si el Govern permet que la piscina municipal sigui considerada com a refugi climàtic. "No s'entendria que aquí no es fes i sí en pobles de costa que tenen la platja a prop", remarca. Recorda, a més, que la "tipologia" especial de Peralada fa que "no tothom tingui facilitats per moure's per poder desplaçar-se a la platja".
Ara mateix, el municipi preveu mantenir aquest estiu els mateixos espais que ja tenien l'any passat com a refugi climàtic. Es tracta dels dos centres cívics i el Casal de Gent Gran. L'any passat ja van ampliar horaris i van oferir entrada gratuïta a la piscina. A més, Brugat es planteja obrir les fonts públiques, que ara tenen tancades, durant les onades de calor.
Peralada és un municipi que compta amb diverses urbanitzacions, com és el cas també de Sant Cebrià de Vallalta. En aquest petit municipi del Maresme, el 65% dels habitants viu en urbanitzacions o casos i masies disperses, moltes d'elles amb piscina. L'Ajuntament no les té censades, però calcula que n'hi ha més d'un miler. L'actual sequera prohibeix reomplir-les, però la capacitat de fiscalització del consistori és limitada i, a més, moltes d'elles es mantenen plenes tot l'any.
La ubicació d'aquestes cases en zones boscoses també afavoreix la creació natural de refugis climàtics a l'aire lliure, però el govern municipal no renuncia igualment a impulsar mesures per afavorir espais de "confort" i "socialització". "Només un 35% de la població viu al nucli i això provoca que costi que la gent es trobi i faci poble", explica l'alcalde, Albert Pla.
Durant els mesos més calorosos de l'any, l'Ajuntament obre per al conjunt de la població el casal d'avis i la sala polivalent, que compten amb aire condicionat. Segons l'alcalde, no són espais molt concorreguts, perquè la gent prefereix fer vida al carrer. Per això, ja l'any passat es van inaugurar uns jocs d'aigua a la zona esportiva. A causa de la sequera, però, es van haver de tancar a les dues setmanes d'estrenar-se. Perquè no torni a passar aquest estiu, es preveu instal·lar un sistema de reaprofitament d'aigua entre l'abril i el maig.
En aquesta mateixa zona, també s'ha projectat una gran zona d'ombra, amb nous punts d'aigua, un nou arbrat per generar més espais agradables o la instal·lació de pèrgoles. El consistori ha demanat una subvenció al Govern, ja que només pot aportar amb recursos propis el 35% del cost de l'obra, que puja a un total de 317.000 euros.
Tot i que els ajuntaments són una de les potes fonamentals per aplicar mesures per front a la sequera, el 81% dels consistoris, però, afirmen no estar en disposició d'afrontar les mesures de situació d'emergència. És una dada que s'extreu d'una enquesta feta durant el febrer per l'Associació Catalana de Municipis (ACM) a 37 municipis catalans. El 76% dels municipis consideren que tenen informació suficient per afrontar les mesures del Pla de sequera, però només el 16% admet tenir els recursos econòmics, informatius o coercitius per afrontar les mesures contra la sequera.
L'alcalde de Terrassa és crític amb el paper de la Generalitat, a qui assegura haver trobat a faltar a l'hora de fer costat als ajuntaments i escoltar els seus plantejaments i propostes. "Trobem a faltar planificació, inversió i escolta activa al món municipal", conclou, una situació amb què es van trobar, assegura, en els primers compassos per gestionar la sequera.
La meitat d'ajuntaments no pot garantir el límit de 200 litres
Segons l'enquesta elaborada per l'ACM, el 98% dels ajuntaments tenen aprovat o en tràmit un pla de sequera o una ordenança municipal per afrontar la situació. La meitat, però, considera que no està en condicions per complir a curt termini i de manera continuada la limitació de 200 litres per habitant i dia. A més, el 89% no veu just establir un límit màxim igual per a tots els municipis sense tenir en compte l'estat de la xarxa, la tipologia d'usuaris i l'esforç que està fent cada municipi, i un 30% ha rebut un avís o una sanció per l'incompliment dels límits màxims d'abastament. A més, el 86% ha sol·licitat alguna subvenció per actuar sobre la xarxa municipal, ja sigui per fer front a obres, a millores d'eficiència o per a digitalització.
