La Intel·ligència Artificial (IA) ja és una realitat en molts aspectes de les nostres vides. Aquest serà un dels reptes a que també haurà de fer front el món local. Per això, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha centrat la 8a edició de l’Escola de Governs Locals a aquest tema, amb l’objectiu de formar alcaldes i treballadors públics i debatre sobre com implementar la IA als seus consistoris.
Un dels experts que van participar a l’Escola de Governs Locals va ser Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració, Comissionat per la Barcelona School of Management-UPF. Segons ell, la IA servirà per desburocratitzar les administracions públiques, ja que hi ha una part d'aquesta burocràcia que es pot evitar a través de la gestió d'algoritmes i amb l'automatització de determinats processos administratius.
També considera que serà beneficiós en la prestació de serveis i polítiques públiques. "Tenim una situació en què cada cop tenim menys recursos i davant l'envelliment de la població -això creixerà d'una manera exponencial-, necessitem la tecnologia perquè ens doni més productivitat", destaca.
A tall d'exemple, Ramió considera que l'ús de la IA en l'àmbit de serveis socials i sanitari permetrà obtenir "millors resultats" amb "menys recursos". Així mateix, destaca que un altre dels avantatges de la IA serà que contribuirà a "limitar una mica més la corrupció", mitjançant sistemes intel·ligents de prevenció. "Hi ha elements d'alarma que ens permeten fiscalitzar aquelles situacions que es troben en una posició delicada o en una cruïlla”, argument l’expert.
Comparteix parer el director de la divisió de Govern i Administració de CIVICAI, Jordi Masias, que afirma que els beneficis de la IA "són múltiples". Posa l’exemple que aquesta tecnologia pot fer un resum d'una documentació que conté molta informació. "No vol dir que no haguem de llegir les coses, però sí que podem llegir-les ja amb un coneixement molt gran", assenyala.
Per ell, l'automatització de "certes parts" del procediment administratiu també és un avantatge de la IA. "Per exemple, ja hi ha ‘xatbots’ que són capaços de donar resposta, guiar el ciutadà en la tramitació electrònica o fins i tot aquestes eines es poden fer servir perquè les persones que atenen el ciutadà els puguin donar més informació, més correcta, més concisa", subratlla. En aquest sentit, apunta que la IA podria ajudar a l’hora de definir polítiques públiques, és a dir, “cap allà on hem de dirigir més esforços o dedicar els recursos limitats”.
La gestió de les dades derivades de la intel·ligència artificial és el "gran repte" al qual s'enfronten les administracions locals, segons Ramió. "Tindrem moltes dificultats en com alimentem aquests algoritmes; hem de tenir les dades dels nostres procediments ben sistematitzades, de qualitat, perquè només així es poden alimentar els algoritmes", assegura. De fet, per aquest expert és clau que els ens públics tinguin la capacitat per gestionar les seves pròpies dades.
"L'administració pública té moltes dades dels ciutadans i en té moltes d’internes, té una enorme Big Data. Aquest ha de depurar-les perquè siguin consistents i perquè puguin alimentar aquests algoritmes", assevera. Per això, considera essencial que es reguli, com és el cas de l'Ajuntament de Barcelona, el qual les empreses externalitzades han de facilitar totes les dades obtingudes dels ciutadans. "L’Ajuntament de Barcelona és un cas paradigmàtic, ja que en els plecs de condicions s'imposa que aquestes dades són de la seva propietat i s'han de transferir al consistori. Per tant, disposar d’aquestes dades és una qüestió simplement de regulació", indica.
Ramió també considera necessari que els ajuntaments comparteixin les dades, especialment aquelles que són "homogènies" i "semblants" per tal que les poblacions petites no quedin excloses d'aquesta tecnologia. "El que no podem fer és que els ajuntaments petits, que són el 85% al país, es quedin fora d'aquests algoritmes. Hem de buscar sistemes d'arquitectures variables i una mica d'enginy perquè entre tots aquests municipis comparteixin les dades i crear prou escala per poder alimentar cada un els seus algoritmes", defensa. De fet, apunta que l'ACM podria prestar aquest tipus de serveis i oferir aquests paquets de dades als municipis més menuts.
Els experts no s'atreveixen a fer pronòstics sobre l'evolució de la intel·ligència artificials durant la pròxima dècada. Amb tot, asseguren que la seva implantació a l'administració pública haurà avançat, tot i que possiblement de "forma asimètrica", segons Ramió. Ell opina que s'ha de canviar el model conceptual de com es conceben els ens públics i modernitzar-los. “La tecnologia per si mateixa no soluciona absolutament res si no canvies els marcs conceptuals i els de referència. I això costa molt a l'administració pública, hem de fer una reforma profunda”, argumenta. "D'aquí a un any, crec que la IA haurà superat totes les expectatives que els més optimistes d'aquest món puguin tenir, però no m’atreveixo a dir on serem d’aquí a deu anys", afegeix Masias.
La presidenta de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Meritxell Budó, destaca que les jornades de formació, com l'Escola de Governs Locals, permet als servidors públics compartir experiències i debatre com poden millorar els serveis oferts a la ciutadania. "És important aquesta formació continuada per millorar la teva feina, el teu dia a dia i la teva capacitació a l'hora de gestionar una ciutat, un municipi. Per tant, crec que un espai com aquest és important, és necessari, i per això hi confien els alcaldes i les alcaldesses d'aquest país", expressa Budó.
Les alcaldesses de Navarcles i Canyelles, Alba Pérez i Rosa Huguet, respectivament, comparteix que la trobada formativa és una oportunitat per aprendre, crear xarxa i actualitzar-se en qüestions com la de la intel·ligència artificial. Per la seva banda, Pérez explica que el seu municipi, de 6.000 habitants, té els recursos "limitats". "Sabem que la IA és costosa, per tant, el que estem fent és estudiar totes les vies amb la intenció de facilitar el dia a dia dels ciutadans i la comunicació amb ells. La veiem com una eina per obrir les portes de l'administració", diu.
Després d'assistir a les primeres sessions formatives, Huguet assegura que en el seu cas van pel bon camí a l’hora d’aplicar la IA, ja que han començat amb la digitalització de totes les àrees del consistori per tal de compartir la informació dels temes rellevants del municipi, que els és útil per confeccionar els pressupostos municipals. "Cal tenir coneixement i quines possibilitats tenim, i que tothom aprengui que, a l’administració pública, aquests sistemes no han de ser feixucs sinó que han de ser optimitzats perquè tothom tingui una manera de gestionar que sigui bona", tanca la batllessa.
