Segueix-nos
L’acció exterior dels governs locals
La consolidació d’un nou actor polític en l’agenda internacional
programa_def3.pdf Fa temps que el camp d’acció dels governs locals ha desbordat l’àmbit estatal per traspassar fronteres. La participació de les entitats locals en les instàncies europees i altres organismes internacionals és una realitat generalitzada que es fa palesa en l’existència de nombrosos mecanismes de cooperació i coordinació que garanteixen llur presència en el nivell supraestatal i els permeten manifestar-se com una sola veu en els assumptes que afecten els seus interessos. Aquest escenari en el que el poder local passa de ser un simple espectador a un veritable actor polític té tota la seva lògica si és té en compte que la major part de la normativa dictada per la UE ha de ser aplicada en l’àmbit local, l’àmbit de decisió més proper al ciutadà i, per tant, el més idoni per implementar polítiques focalitzades a assegurar la cohesió social i econòmica (principi de subsidiarietat).
L’activitat exterior dels governs locals s’articula a través d’un ventall de manifestacions diverses, ja siguin de caràcter organitzatiu, com ara la integració en organismes institucionals de consulta o representació o, més activament, l’agrupació voluntària de municipis i altres ens locals amb la finalitat de desenvolupar projectes i actuacions de caràcter sectorial, ja sigui mitjançant actuacions puntuals menys representatives, com ara la gestió de subvencions. En qualsevol cas, aquestes relacions internacionals suposen un actiu important ja que els permet excel·lir en la gestió de les seves competències mitjançant l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques en polítiques locals, la millora de la competitivitat i l’impuls del desenvolupament econòmic i la innovació tecnològica, així com enfortir la seva posició institucional com a subjectes actius en la presa de decisions a escala internacional, bo i actuant com un veritable lobby en defensa dels seus interessos particulars, no necessàriament coincidents amb els de les administracions estatal i autonòmica.
Aquest curs pretén analitzar el paper dels municipis a nivell internacional, i més particularment en la UE, així com la seva participació en els mecanismes de presa de decisions, la implicació local en la promoció d’actuacions provinents d’aquest àmbit d’actuació i les estratègies de desenvolupament que es duen a terme en diferents sectors d’activitat aprofitant les sinèrgies i potencialitats existents en el territori.
- Comprendre el caràcter unitari de l’ordenament jurídic en la seva vessant de dret intern i de dret europeu i internacional.
- Argumentar i fonamentar l’aplicació de la normativa europea.
- Treballar en àmbits multidisciplinaris i interdisciplinaris.
- Conèixer la composició i competències dels organismes de participació local a nivell internacional.
- Analitzar les polítiques i instruments europeus amb impacte local que permetin afrontar els nous reptes globals a les agendes municipals.
- Fomentar les relacions transfrontereres amb altres municipis.
- Aprofitar les potencialitats del territori en projectes d’escala internacional.
- Promoure el desenvolupament econòmic local.
- Fomentar la projecció internacional dels municipis i altres entitats locals.
- Millorar la implicació dels governs locals en la presa de decisions supraestatals.
- Millorar la capacitat dels ens locals per impulsar polítiques d’internacionalització.
- Avaluar l'impacte de l'acció internacional dels governs locals en el terme municipal.
Primera sessió: 13 d’abril de 2018
Inauguració
La Unió Europea i altres organismes internacionals: el marc institucional
Naturalesa jurídica de la UE. El respecte a la identitat nacional dels Estats membres. El principi d’equilibri institucional. El Consell Europeu. El Consell de la Unió. La Comissió: principis rectors i competències. El Parlament Europeu. El Tribunal de Justícia de la UE: la jurisprudència relativa a les entitats locals.
- Dra. Montserrat Pi Llorens, professora titular de dret internacional públic, UAB
Segona sessió: 14 d’abril de 2018
Les fonts de l’ordenament jurídic europeu i internacional
Les fonts de l’ordenament jurídic. El dret derivat: reglaments, directives i decisions. Els actes no obligatoris. Les relacions entre el dret europeu i els drets interns dels estats membres. Els tractats i convenis internacionals.
- Dra. Esther Zapater Duque, professora titular de dret internacional públic i degana de la Facultat de Dret, UAB
Tercera sessió: 11 de maig de 2018
L’assistència i suport als governs locals en el marc internacional
La governança multinivell en un Estat compost. La relació entre l’administració local i les administracions estatal i autonòmica: la necessitat de coordinar les competències a nivell intern. La competència en matèria d’afers exteriors a Catalunya. Els instruments i mecanismes que el Govern català posa a disposició dels ens locals per a dinamitzar la seva internacionalització (Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europa, Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, Euroregió, Quatre Motors per a Europa). El suport en matèria d’acció exterior i cooperació al desenvolupament per part d’entitats locals supramunicipals: el paper de l’ACM.
-Dra. Susanna Borràs Pentinat, professora agregada de dret internacional públic, URV
Quarta sessió: 12 de maig de 2018
Els instruments de coordinació, cooperació i participació dels governs locals en l’espai internacional
La defensa dels interessos locals: el paper dels governs locals com a lobby. El Comitè de les Regions. El Congrés de Poders Locals i Regionals d’Europa i la Carta Europea d’Autonomia Local. Les agrupacions europees i internacionals de cooperació territorial. Els convenis de cooperació transfronterera: el Conveni marc europeu de cooperació transfronterera de 21 de maig de 1980 i els tractats internacionals bilaterals i multilaterals. Les xarxes de ciutats: la xarxa de Governs i Ciutats Locals Units (CGLU), el Consell de Municipis i Regions d’Europa (CCRE – CEMR), Eurocities, MEDCities la Xarxa Europea Marc Llatí, Metròpolis, ORU Fogar. La Plataforma de Seguiment de l’Estratègia Europa 2020. Agenda 2030. Agendes globals. ODS.
-Dra. Susanna Borràs Pentinat, professora agregada de dret internacional públic, URV
Cinquena sessió: 25 de maig de 2018
La sostenibilitat mediambiental i energètica i la lluita contra el canvi climàtic
“City Diplomacy” i formació de Soft Law transnacional: la “proximitat” com a valor ambiental: dels anys ’70 a la Cimera de Rio de 1992. L’Agenda 21 Local. La Carta i els Compromisos d’Aalborg. L’ICLEI. Les successives versions del Pacte dels Alcaldes: d’Europa a Nacions Unides: Soft-Law climàtic. La progressiva apel·lació del Dret de la Unió Europea a les entitats locals: la Comissió Europea i la para-diplomàcia. L’avaluació energètica dels sistemes urbans. Xarxes de districte: nous serveis públics?. L’Agenda Urbana Europea. Natura i Paisatge.
- Dra. Susana Galera Rodrigo, professora titular de dret administratiu, Universitat Rey Juan Carlos de Madrid
Sisena sessió: 26 de maig de 2018
Finançament i desenvolupament econòmic: els fons europeus
Els ajuts econòmics europeus per a la implementació d’accions, plans i programes: Fons Europeus d'Inversions Estratègiques (EFSI), Fons Europeus Estructurals i d'Inversió (Fons EIE) i Fons Competitius. Els àmbits d’inversió, plans directors i estratègia. La selecció del fons i ajuts. La cerca de partenariats. La preparació, presentació, selecció i gestió dels projectes europeus. Finançament i justificació de projectes.
- Sr. Jordi Castells Masanés, sots-director general de Cooperació Local, Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, Generalitat de Catalunya
Setena sessió: 15 de juny de 2018
La cooperació al desenvolupament des del món local
La cooperació al desenvolupament. Identificació i implementació d’accions de cooperació municipal. La tasca del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (FCCD). Xarxes internacionals municipals de cooperació al desenvolupament (Alcaldes per la Pau).
- Sra. Marta Macias Quesada, advocada i sòcia fundadora, Coop4equality Social Consulting
Vuitena sessió: 16 de juny de 2018
Desenvolupament i aplicació de les polítiques sobre immigració i acolliment dels refugiats
Les competències en matèria d’immigració i asil i la implementació de les polítiques a nivell local. L’acollida i gestió del refugiats. La Convenció de Ginebra. La gestió de fronteres. L’operativitat de les diferents administracions territorials.
- Sra. Gemma Pinyol Jiménez, directora de polítiques migratòries i diversitat, GRITIM-UPF
Novena sessió: 29 de juny de 2018
La gestió de la comunicació en la internacionalització local
El reforç de l’acció internacional dels governs locals i el seu territori. La visibilitat de les polítiques internacionals en l’àmbit municipal: el gabinet de comunicació. La necessitat d’una regidoria d’afers exteriors?
- Sr. Albert Segura Arcas, periodista ex-corresponsal de l’ACN a Brussel·les i director del programa de ràdio Solidaris de Catalunya Ràdio
Desena sessió: 30 de juny de 2018
La diplomàcia municipal
Actors internacionals. Política exterior (europea, espanyola i catalana). Ciutats i xarxes. Agermanaments. Diplomàcia dels municipis. Municipis com a administracions més pròximes als ciutadans.
- Sr. Albert Royo Marine, ex-secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (DIPLOCAT)
Onzena sessió: 6 de juliol de 2018
La dinamització de la projecció exterior dels governs locals: el pla d’internacionalització
Taller pràctic: la formulació d’un pla d’internacionalització municipal.
- Sr. Juan Carlos Belloso Gil, consultor i director de Future Places
Direcció acadèmica:
Dra. Judith Gifreu i Font, professora titular de dret administratiu i directora de la Càtedra Enric Prat de la Riba d’Estudis Jurídics Locals, UAB
Direcció tècnica:
Sr. Marc Pifarré i Estrada, secretari general, Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM)
DURADA: 45 hores
DATES: abril – juliol 2018 (divendres tarda, de 16 a 20 hores; dissabte matí, de 10 a 14 hores)
LLOC: Aula de Formació de l'ACM (C/ València, 231 - 5a planta) - Barcelona
DESTINATARIS: càrrecs electes locals i personal directiu de l’administració local
PLACES: màxim 20 persones
