
Els serveis socials, com els coneixem ara, neixen emmarcats dins del conegut com estat de benestar, que engloba un conjunt de polítiques socials adreçades a la millora de condicions de vida i la promoció de la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, amb accions que impliquen també mesures fiscals, de salut, seguretat social, educació, habitatge, ocupació, etc.
En aquesta evolució dels serveis socials canvien moltes coses. Varia qui és l’objecte d’atenció: persones que tenen uns drets socials i que han de participar i ser agents actius en el procés cap al seu benestar; pel que fa a l’atenció social pública, hem evolucionat cap a equips interdisciplinaris integrats per perfils professionals amb l’objectiu d’acompanyar de manera professionalitzada i metodològica els ciutadans, que han de mantenir un rol d’agents actius en la seva promoció personal i social; els sistemes d’informació i de gestió; entre altres.
Al març del 2019, l’ACM va elaborar i publicar l’Estratègia ACM “Serveis Socials d’àmbit local 2019-2023” en aquesta es feia referència a que els serveis socials, sense deixar de banda la cobertura de les necessitats bàsiques, han de procurar la millora de les capacitats de les persones ateses i de les condicions del seu entorn, de manera que es faciliti assolir condicions i qualitat de vida més òptimes i la seva integració i participació social.
La nova realitat social produïda per l’impacte de la COVID-19 ens ha comportat un canvi radical en el dia a dia de les nostres tasques quotidianes per tal d’afavorir, facilitar i dinamitzar el treball de l’atenció directa i essencial des dels serveis socials bàsics.
Sense temps ni marge de maniobra ens hem hagut d’adaptar a aquesta nova situació emergent, per poder encaminar el nostre treball amb els mitjans més propers per continuar donat els nostres recursos i serveis garantits tal com ens empara la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya.
Aquest repte ens ha dut a plantejar noves situacions tan personals com professionals, augmentant una realitat social en què el nostre objectiu principal és poder donar resposta al gran augment de demanda del ciutadà en el context econòmic, social i sanitari en una situació de crisi no prevista.
La capacitat d'organització, adaptació i iniciativa a què heu pogut arribar els professionals en una situació d'alt risc per a la població com la que estem vivint; i com, entre tots i totes, davant de les adversitats, som capaços de sumar esforços no ens ha deixat indiferents i cal posar-ho en valor i reconeixement.
Per això és necessari un debat profund dels serveis socials. En el marc de la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials de Catalunya, del Pla estratègic de Serveis Socials de Catalunya i del nou Contracte Programa hem de ser capaços de construir un model adaptat i adaptable. I això és el que volem posar a debat.
