L'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) és una entitat municipalista que agrupa més del 95% dels ens locals de Catalunya amb l’objectiu de defensar els interessos dels municipis i ésser-ne la veu representativa.
L’ACM es constitueix el 3 d'octubre de 1981 a la Sala de la Columna de l'Ajuntament de Vic en una assemblea integrada per 104 alcaldes catalans. Ramon Montañà, alcalde de Vic, n’és nomenat president i el Comitè Executiu nomena Jacint Mateu secretari general.
La iniciativa sorgeix d’un grup d’alcaldes catalans amb la voluntat de crear un espai de trobada per als ajuntaments, sense distincions ideològiques, on gestionar polítiques col·lectives.
D'aquesta iniciativa es va desmarcar la representació del PSC-PSOE que volien condicionar la nova associació a la seva vinculació i dependència a la Federación Española de Municipios y Províncias. Condició refusada pels alcaldes de CiU i ERC, que també van refusar la pretensió dels socialistes per premiar les ciutats més poblades, dotant-les de més poder de decisió.
Per aquest motiu, l'ACM va néixer amb la característica de ser un entitat per posar l'accent en la "promoció i defensa de la cultura catalana en la vida municipal" i amb la característica "un municipi, un vot", lema que ha esdevingut la base ideològica de l'Associació.
En la primera assemblea es posen les bases per vertebrar el municipalisme català i potenciar l’autonomia local. Al mateix temps, es redacten els estatuts i es constitueixen les primeres comissions sobre administració local i governació, cultura, ensenyament, sanitat i serveis socials, joventut i esport, treball i urbanisme, i obres públiques.
