Compareixença del Secretari General al Parlament de Catalunya
Dimecres 17 de juliol de 2019
APORTACIONS AL PROJECTE DE LLEI D’ORDENACIÓ DEL LITORAL
A continuació detallem els aspectes que creiem poden millorar el projecte de Llei, entenent que la proposta la valorem en general de forma positiva, ja que omple un buit legal important, aportant seguretat jurídica a la regulació del litoral i posant les bases per a una millor actuació concertada de les tres administracions que hi tenen competències.
- A nivell sistemàtic, el preàmbul detalla les competències de la Generalitat i dels ens locals, però en el cas dels ens locals, no es desenvolupa de la mateixa manera que les de la Generalitat. Queden clars els continguts del Títol II, capítol 3 (plans d’ús) i en el títol III, l’article 18, però creiem que el contingut de la proposta no desenvolupa la totalitat de les previsions estatutàries: article 84.2 de l’EAC: “...els governs locals tenen en tot cas competències pròpies sobre la regulació, la gestió i la vigilància de les activitats i els usos que es porten a terme a les platges”.
- La primera aportació al text que volem fer és per l’aclariment que entenem que la llei hauria de fer de quan es parla d’ajuntaments en general, i quan ho fa respecte d’aquells que tenen litoral al seu terme municipal.
Aquesta diferenciació és especialment important per al Pla d’Ordenació del litoral. Entenem que els municipis compresos dins d’aquest pla han de poder participar abans i després de la seva aprovació, així com en la seva avaluació i seguiment com a institucions amb plena corresponsabilitat amb el Govern de la Generalitat. Segurament, a part de la participació directa en la tramitació i aprovació (l’article 9 remet al procediment dels plans directors), caldria introduir aquesta corresponsabilitat com a directriu en l’article 5 amb major claredat. Alhora, creiem que s’ha de fer extensiva a totes les determinacions que afectin als municipis, com la que es preveu l’article 19 -de classificació i ocupació dels trams de platges-. Aquest criteri afecta també a la redacció de l’article 30.
- Quant als plans d’ús del litoral i les platges, si el que es vol regular és el marc competencial dels ens locals, sembla poc adient que l’aprovació definitiva correspongui a la Generalitat. Seria més adient que els ajuntaments fessin l’aprovació definitiva, tot introduint un informe vinculant de l’òrgan competent de la Generalitat en matèria d’ordenació del litoral, que es limités a garantir l’adequació del pla local d’usos al Pla d’ordenació del litoral.
Si es vol mantenir l’actual redactat, l’article 13.5 hauria d’incorporar que l’aprovació definitiva només podrà denegar-se si s’incompleixen les directrius del pla d’ordenació del litoral, per preservar l’autonomia i competències locals. Aquest criteri afecta també a la redacció de la lletra b de l’article 30.
- D’igual manera, l’article 15.2 hauria de deixar clar que la pròrroga sol·licitada per una administració local del pla d’usos és una voluntat expressada per un municipi i per tant, només s’hi hauria de poder oposar el departament responsable d’ordenar el litoral, si la pròrroga del pla d’úsos, s’oposa o es contrària al que s’estableix al Pla director.
- No podem compartir el calaix de sastre que s’estableix a l’article 21. Les activitats no previstes en els plans d’ús que siguin competència dels municipis, han de ser autoritzats pels Ajuntaments, no pel fet de no haver-los previst, s’ha de traslladar la responsabilitat a la Generalitat. Creiem que seria més adient afegir en l’article 20.1 b, la següent previsió:
“...i aquelles no previstes en el pla d’usos i que siguin de competència municipal”.
- En general, la Llei hauria de preveure la informació de qualsevol actuació que faci la Generalitat en els municipis, sigui o no competència municipal. Entre d’altres, afecta al redactat de l’article 33.2.
- Des d’un punt de vista conceptual, s’hauria d’anar transformant el terme “serveis de temporada”. La platja, el litoral, hi són els 365 dies, i per a fer més sostenibles els municipis, s’està treballant molt per oferir serveis de qualitat els 365 dies, reduir l’estacionalitat i consolidar una oferta permanent. Per tant, la nomenclatura del capítol 2, creiem que podria suprimir el terme temporada i que sigui el pla d’usos de cada municipi que determini quins serveis són permanents i quins temporals.
- Quant al cànon regulat a l’article 25, proposem afegir en el punt 7 que els ingressos es destinaran també a garantir l’equilibri i la cohesió territorial quant a serveis i recursos, de manera que el litoral català tendeixi a la mateixa qualitat en tota la seva extensió.
- Tot i que ja es preveu, demanem que en el desplegament reglamentari s’asseguri la presència dels ens locals del litoral català en la composició del Consell Rector del Pla d’ordenació del litoral i de la comissió d’ordenació del litoral. La coresponsabilitat institucional de què parlàvem a l’inici de la compareixença es garanteix també d’aquesta manera.
- En les disposicions addicionals, cal afegir-ne una d’específica quant al paper dels Consells Comarcals, tal com es fa amb l’Ajuntament de Barcelona per raó de la Carta municipal de la capital del país i de l’AMB en raó a les seves competències. Malgrat que els Consells Comarcals no tenen competències específiques en aquest àmbit, la realitat que observem avui és que alguns consells del litoral (per no dir tots) presten determinats serveis i donen suport als ajuntaments en la gestió del litoral.
