Aportacions de l’ACM a la Llei d’espais agraris de Catalunya
- Comentari General
L’ACM valora de manera molt positiva la iniciativa de la proposició de Llei d’espais agraris que ve a omplir un buit de planificació i gestió al nostre país.
Valorem també que la iniciativa hagi estat presentada per una àmplia representació els grups d’aquest Parlament i que el text compti en les seves propostes principals amb l’aval del sector.
- Una prevenció quant a la prelació legislativa
Abans d’entrar en el text de la Llei, els hi vull fer notar que en l’anterior legislatura el Govern va començar la tramitació de l’avant-projecte de la Llei de Territori que es va sotmetre a informació pública el 25-06-2017. Essent aquesta també una proposta estructural, amb uns plantejaments ambiciosos segons es detalla a la proposta: “ ...té una clara voluntat d’establir els pilars d’un nou model que incorpori el conjunt de competències de la Generalitat en matèria d’ordenació del territori, el paisatge i l’urbanisme de l’article 140.1 i 5 de l’Estatut....Partint d’aquestes premisses es configura una nova categoria jurídica àmplia anomenada ordenació del territori que integra en el seu articulat el conjunt de polítiques públiques que permeten establir un model d’utilització del sòl sostenible, eficient i competitiu, que tingui en compte la diversitat territorial...”.
Caldria valorar si es podrien sincronitzar els terminis de tramitació de les dues iniciatives, ja que fora important que els conceptes, els objectius i inclús la nova terminologia, coincidissin. En aquest sentit, la Llei del Territori sembla que hauria d’emmarcar la llei d’espais agraris i no a l’inrevés, reflexió que ens permetem posar sobre la taula, ja que sens dubte afectarà també a les figures de planejament i als reglaments en què ha de participar el món local d’una manera decisiva.
De fet, la proposició de Llei no empra la nova nomenclatura de la l’avant-projecte de llei del territori, però tant en temes de planejament, com en els espais oberts i les edificacions agràries, entre d’altres, caldria avenir la nomenclatura i el contingut.
- El preàmbul
La proposició de Llei incorpora en el preàmbul un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible pautats per les Nacions Unides i que assumim i impulsem com a país, ens sembla oportú suggerir que s’incorpori una referència als 18 objectius de desenvolupament sostenible, mantenint la concreció de l’objectiu número 2.
Alhora, com a país estem impulsant l’Agenda Urbana de Catalunya que parteix d’uns valors que han d’informar a qualsevol iniciativa legislativa que afecti al territori; tanmateix, els valors que incorpora el pla d’espais agraris, han d’informar l’agenda urbana de Catalunya, ja que aquesta incumbeix a tot al territori, no tan sols al territori urbà. Caldria una referència en aquest sentit
- Títol preliminar. Conceptes generals
La definició d’espais agraris, s’hauria d’avenir amb el que disposa l’avantprojecte de Llei de territori respecte els espais oberts i especialment allò que es preveu respecte els espais oberts i la planificació del territori. Especialment, el què s’estableix en els articles 1.2.2.f i 2.3.
- Títol primer. Planificació territorial agrària
L’article 4.2 preveu que es puguin desenvolupar plans agraris territorials específics “en zones que tinguin molt ben definida l’estructura de l’espai agrari”. Sembla un concepte jurídicament massa indeterminat, caldria més seguretat jurídica en definir quines zones podran fer aquest tipus de planejament.
L’article 7.1 determina qui elabora el Pla territorial agrari. Ens permetem suggerir que en ser una norma amb rang de Llei, no un reglament, i en ser una norma que necessàriament ha de ser transversal, en comptes de concretar quins departaments hi intervenen, s’opti per una fórmula tipus “...El Govern ha d’elaborar el pla territorial agrari de Catalunya....”.
En l’article 7.2, caldria diferenciar la participació dels Ajuntaments de la resta d’actors, no per cap privilegi sinó perquè aquests són els qui tenen la competència respecte els instruments de planejament local i, per tant, s’hauria de determinar legislativament com s’avenen les disposicions locals amb les del planejament territorial agrari i la coresponsabilitat local en l’elaboració d’aquest. Especialment, cal determinar que els pla territorial ha de comptar amb la participació local, ja que és d’esperar que es farà d’acord amb les previsions locals, per a respectar l’autonomia i competències locals.
L’article 8, quan determina els plans territorials específics i la possibilitat que aquests puguin elaborar-se abans que el pla territorial agrari de Catalunya, en ser supramunicipals, caldrà reiterar la participació i acord dels ajuntaments implicats alhora de la seva elaboració i aprovació.
Igualment, a l’inici parlàvem de la prelació normativa. Sembla impensable que pugui haver plans específics el nou marc de la llei del territori i de la llei d’espais agraris aprovades.
Títol segon. Dels plans territorials agraris específics
L’article 9.1 parla de coherència del planejament urbanístic amb la planificació territorial agrària. Creiem que el redactat milloraria no supeditant-ne cap. Proposem:
“ El planejament urbanístic i la planificació territorial agrària han de ser coherents l’un amb l’altra, per a facilitar-ne el compliment.”.
A l’article 9.2, creiem que no es respecta l’autonomia i competències locals. En tot cas, el redactat d’aquest article i el del 7.2 no poden obviar l’actual legislació. En tot cas, s’hauria de diferenciar els espais agraris municipals dels supramunicipals, deixant clar que qui té competència en els primers, és l’ens local i que, com s’ha dit, el planejament urbanístic municipal i el territorial agrari han de ser coherents l’un amb l’altre.
Quant a l’informe sobre l’anàlisi d’afectacions agràries que determina l’article 10, caldria aclarir l’abast de la vinculació de l’informe, i si aquest ha de ser signat per l’administració que promou o tramita les figures de planejament territorial i urbanístic, o d’un tècnic que signi una declaració responsable en nom del promotor. Qui és l’obligat i qui el signa.
- Títol tercer. Els sistemes d’informació per a la protecció dels espais agraris
Respecte els articles 13, 14 i 15 els sistemes d’informació haurien de ser comuns no tan sols als espais agraris sinó a tot el planejament al nostre país, per tant, conciliant les determinacions a nivell nacional amb els sistemes d’informació a nivell local.
- Títol quart. Les infraestructures en els espais agraris
En l’article 19, proposem canviar la paraula “en col·laboració amb l’administració local...”, per “...conjuntament amb l’administració local...”. S’adiu més amb les competències, el coneixement i la realitat del nostre territori.
L’article 21, sembla que reguli un nou procediment sense massa concreció (“...serà analitzada prèviament...”). Si es canvia el procediment de l’actual legislació sobre les unitats mínimes de conreu, caldria detallar-ho més (terminis, contingut...), i si no es canvia, mantenir l’actual redactat.
- Títol cinquè. Activitat agrària periurbana
Article 22: Les disposicions d’aquest article s’hauran d’adaptar a les disposicions sobre competències locals de planejament i en especial a la determinació d’usos. En tot cas, la identificació i delimitació a que es refereix l’article 22.3, s’haurà de fer d’acord amb els municipis.
- Títol sisè. Recuperació dels espais agraris. Preservació de la capacitat productiva de l’espai agrari.´
Estem d’acord amb la voluntat que hi ha el darrera del redactat d’aquest títol, però demanem una especial cura quant a la seguretat jurídica i la participació del món local, en general, per les conseqüències sobre les persones i el territori que tenen algunes de les consideracions que s’hi fan.
Sembla que els indicadors proposats per a determinar quan una finca es pot considerar en desús, no són objectius i justos en termes territorials. Caldria trobar d’altres indicadors ja que el del rendiment mitjà en termes comarcals i lligat a un percentatge pot portar a la desaparició de les explotacions o propietats més petites, no pel desús sinó per la productivitat valorada amb la poca seguretat jurídica de la frase “... per causes imputables als seus propietaris o titular de l’explotació agrària...” i derivant a reglament la seva concreció. Des d’una vessant municipalista, és especialment important aquest punt per les conseqüències que s’assignen a la determinació de parcel.la agrícola i ramadera en desús.
Quant al registre de finques en desús, des de l’ACM proposem que si es tira endavant aquest registre a nivell nacional, es faci d’acord amb els Ajuntaments, tant des de la vessant administrativa com des de la vessant de l’explotació posterior de les finques.
El redactat de l’article 24 i 25, ha de comptar amb els Ajuntaments, no com a col·laboradors sinó amb la fórmula “conjuntament”.
L’article 25.1 determina que “...el registre impulsarà fórmules de cessió de l’ús....” per acabar dient que el departament regularà el funcionament dels registre via reglamentària. No hi podem estar d’acord si no es preveu la coparticipació del món local.
Quant a l’article 25.2, caldria determinar el procediment pel qual s’arriba a la declaració que no se’n coneix el propietari, amb participació també de l’Ajuntament. Les conseqüències, que queda a càrrec del registre i que aquest podrà signar contractes d’arrendament, ens generen seriosos dubtes de legalitat; també quan algú acredita la propietat, ja que entem que la lletra b, conculca precisament aquest dret quan disposa que el propietari haurà d’esperar a la finalització del contracte o indemnitzar al llogater. Diferent és la situació de l’article 26, ja que el propietari n’ha tingut coneixement en tot moment.
Quant als criteris que fixa l’article 25.3 lletra e, si n’hi ha d’haver d’enunciatius a la llei (creiem que fora millor al reglament), haurien d’incorporar aquells que es proposin des dels Ajuntaments respectius, ja que la determinació que estableix l’article 25.5, és una declaració de bones intencions i prou.
No acaba d’entendre’s el que disposa l’article 27.1 respecte a qui pot comunicar que hi ha una parcel.la en desús. La legitimitat hauria de ser la mateixa per a tothom, persones físiques i/o jurídiques, sense excepció, i també d’ofici la pròpia administració. El que és garantista és el procediment a partir de la comunicació, però no té cap sentit, jurídicament parlant, que hi hagi ciutadans de primera i de segona alhora de fer la comunicació si la finalitat que es persegueix és preservar l’interès públic de preservació dels espais agraris i de preservació de la capacitat productiva que fixa la llei.
Quant a l’article 28, els efectes de la declaració, ens reiterem en les consideracions fetes fins ara; hauria de començar descrivint el procediment contradictori garantista per als afectats i hauria d’incorporar des del primer moment la comunicació a l’Ajuntament com a part interessada en el procediment.
D’igual manera, el redactat de l’article 28.4 hauria de determinar com s’acredita que persisteixen les circumstàncies que van motivar la declaració de parcel.la en desús.
