El paper dels òrgans judicials no pot en cap cas modificar l’expressió del poble. (Tribunal Europeu dels Drets Humans)
El mes d’abril d’aquest any commemorarem els 40 anys d’Ajuntaments democràtics. Un fet clau per al desenvolupament i el progrés de la nostra societat. Un fet que cal recordar i reivindicar, precisament, perquè no oblidem mai, ningú, que les fites de dignitat humana que entre tots hem anat assolint són irrenunciables.
Des de setembre de 2017, com a reacció al procés d’autodeterminació de Catalunya, l’Estat ha emprès mesures excepcionals com són l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola i l’aplicació forçosa i desproporcionada del dret penal. Aquestes mesures afecten greument els drets fonamentals i les llibertats del conjunt de la ciutadania i, en especial, dels dirigents polítics i socials empresonats, que ara afrontaran un judici al Tribunal Suprem.
Aquesta aplicació desproporcionada de la legislació penal suposa una situació de suspensió de drets fonamentals i de les llibertats públiques de la nostra societat. De fet, l’empresonament provisional dels diferents dirigents polítics i socials al llarg d’aquests mesos constitueix, per si mateix, una vulneració flagrant dels seus drets fonamentals, agreujant, així, el preocupant procés d’erosió de l’Estat de Dret.
Totes les accions penals iniciades contra els membres del govern destituït, la presidenta i tres membres de la mesa del Parlament, els dirigents de les principals organitzacions independentistes, desenes d’alts càrrecs de la Generalitat, més de 700 alcaldes i alcaldesses, entre d’altres, representa una greu vulneració dels drets i les llibertats de la ciutadania.
Tal com es destaca en diversos informes civils i en l’informe del Síndic de Greuges de Catalunya, les accions penals portades a terme han vulnerat la inviolabilitat parlamentària, el dret al jutge ordinari predeterminat per llei, el dret a la defensa, el dret a la legalitat penal, el dret a la imparcialitat judicial, el dret de llibertat individual, el dret a la tutela judicial efectiva, el dret de participació política, el dret de llibertat d’expressió i d’informació, el dret de reunió i manifestació.
Per altra banda, volem recordar que tal com dicta la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans en referència al cas d’un diputat kurd empresonat a Turquia, “la prolongació de l’empresonament provisional té per objecte asfixiar el pluralisme i limitar el lliure joc del debat polític”. En el mateix sentit s’han expressat més d'un centenar de professors de Dret Penal de les universitats espanyoles que han fet un manifest en què qualifiquen la presó provisional de les persones citades de "greument desproporcionades" i sense "suficient justificació". Ens fem nostres aquestes afirmacions.
Així mateix, diversos organismes internacionals i entitats de drets humans han denunciat que la instrucció dels procediments judicials al Tribunal Suprem i l'Audiència Provincial de delictes com el de rebel·lió o sedició, vulneren el principi de legalitat, al fonamentar-se en uns fets manifestament distorsionats, que no responen a una adequada previsió legal. Tot apunta que amb aquests procediments judicials es busca càstigs exemplaritzants i un efecte dissuasiu de determinades posicions polítiques en el futur, que de cap manera responen a una aplicació ajustada del dret. Especialment significatives i preocupants han estat les manifestacions públiques per part de membres del poder judicial que s’han produït al llarg dels darrers mesos i que posen en qüestió la necessària imparcialitat judicial.
En aquest sentit, cal recordar que el delicte de convocatòria i organització de referèndums per part d'autoritats sense competència per fer-ho va ser expressament exclòs del Codi Penal. L’exposició de motius de la Llei orgànica 2/2005 és contundent i clarificadora al justificar la derogació perquè “es refereixen a conductes que no tenen la suficient entitat per merèixer la persecució penal, i menys encara si la pena que es preveu és de presó”.
Els dirigents socials i polítics que s’enfronten al judici ho fan amb unes acusacions que considerem infundades i clarament desproporcionades en el marc d'una jurisdicció clarament incompetent per enjudiciar aquests fets. No se’ns escapa que estem davant d’un retrocés en l’Estat de Dret, que respon més a la voluntat de venjança que no pas a la voluntat de fer justícia. L'exigència de responsabilitats penals ha de fer-se amb respecte estricte de les lleis penals i processals d'obligat compliment. Estem davant d'una desviació flagrant del dret penal enfront d'uns fets que s’ha demostrat que no són constitutius de delicte en altres països europeus. Els diferents tribunals europeus que han intervingut en aquest conflicte han posat en relleu aquesta realitat.
Davant d’aquesta situació d’erosió de drets i d’injustícia els electes municipals de Catalunya,
RECLAMEM
1. Un judici just i imparcial, com reconeix a l’article 10 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
2. L’alliberament immediat de totes les persones encausades perquè puguin assistir en llibertat al judici.
3. Respecte als drets fonamentals com són el dret de reunió i manifestació, el dret de participació política i la llibertat d’expressió i d’informació.
i, MANIFESTEM
1. El nostre suport, escalf i acompanyament a tots els dirigents polítics i socials perseguits amb acusacions infundades i especialment als que han de ser jutjats les properes setmanes enfrontant-se a unes acusacions clarament desproporcionades. Així com a les seves famílies i amistats.
2. Que posar urnes perquè la gent s’expressi democràticament no és cap delicte.
3. Que cal una solució política i democràtica al conflicte entre Catalunya i Espanya a través del diàleg sense condicions.
4. Que des del món local enfortirem les garanties per assegurar l’exercici dels drets i llibertats de la ciutadania i el dret a decidir lliurement el nostre futur. I fem una crida als catalans i als ciutadans del conjunt de l’Estat perquè responguem d’una manera pacífica i ferma en defensa dels valors democràtics amenaçats i l’exercici dels drets fonamentals.
Barcelona, 10 de febrer de 2019.
