A l’informe 4/2022, de 27 de juny, la Junta Consultiva de Contractació Pública de Catalunya analitza si els càrrecs electes que formen part de l’òrgan de contractació, ja sigui col·legiat (junta de govern local o plenari, ja sigui com a president/a de l’òrgan o com a membre) o unipersonal, poden formar part també de la mesa de contractació, ja sigui ostentant la presidència o una vocalia.
L’informe comença recordant la organització bàsica del procediment de contractació dels ens locals, i la diferent naturalesa que tenen els òrgans de contractació i les meses:
Per una banda, els òrgans de contractació ostenten la representació de les entitats del sector públic en matèria contractual i tenen la facultat de subscriure contractes en el seu nom (art. 61 LCSP). Als ens locals, aquesta competència es distribueix entre el ple i els alcaldes d’acord amb la DA 2a de la LCPS.
Per altra banda, les meses de contractació presten assistència tècnica especialitzada a l’òrgan de contractació, i és obligatori que existeixin en determinats procediments (art. 326 LCSP). Sobre la seva composició en l’àmbit local, poden formar-ne part els membres de la corporació, el personal funcionari de carrera –o interí quan no se’n disposi de carrera prou qualificat i així s’acrediti en l’expedient–, el personal laboral al servei de la corporació i els membres electes, amb la limitació que no suposin més d’una tercera part dels membres. Per tant, de conformitat amb aquesta regulació, és possible que l’alcalde o el president d’una corporació local, així com altres càrrecs electes, puguin formar part de les meses de contractació i presidir-les.
Entrant a l’anàlisi de la qüestió plantejada, la Junta afirma, d’entrada, que, atesa la necessitat de garantir la independència de les meses envers els òrgans de contractació en l’exercici de les seves funcions d’assistència, no sembla conforme la coincidència en ambdós òrgans. Tot i així, fa les següents consideracions:
Tenint en compte que determinades funcions únicament s’atribueixen als òrgans de contractació en els casos en què no s’hagi constituït mesa, si la constitució de la mesa ve imposada per la pròpia LCSP no sembla procedent que aquestes funcions les dugui a terme l’òrgan de contractació, especialment si la persona que ostenta la condició d’òrgan de contractació presideix la mesa (cal tenir en compte que el vot de la persona que n’ostenta la presidència és diriment en cas d’empat, d’acord amb la normativa reguladora dels òrgans col·legiats de les Lleis 40/2015 i 26/2010, d’aplicació supletòria a les meses de contractació).
Per tant, permetre la coincidència entre ambdós òrgans desnaturalitzaria la configuració que la normativa de contractació pública fa de les meses de contractació com a òrgan d’assistència especialitzada dels òrgans de contractació, i suposaria poder posar en perill el deure d’imparcialitat, independència, objectivitat i professionalitat que ha de caracteritzar l’actuació d’aquest òrgan col·legiat
Tot i així, aquesta coincidència no es dona en els casos en què l’òrgan de contractació és de caràcter col·legiat, de manera que no sembla que la participació d’un mateix càrrec electe en ambdós òrgans col·legiats pugui tenir aquest efecte desnaturalitzador.
Per tant com a conclusió, les persones que ostenten la condició d’òrgan de contractació unipersonal no poden participar en les meses. En conseqüència, en l’àmbit local els càrrecs electes poden formar part de les meses de contractació, ja sigui com a presidents o com a vocals, sempre que no ostentin alhora la condició d’òrgan de contractació unipersonal. En aquest mateix sentit, poden ser membres de les meses en els casos en què la condició d’òrgan de contractació correspongui a un òrgan col·legiat, ja sigui el ple de la corporació o la junta de govern local, inclús en el cas que també hi formin part.
- Informe. ENLLAÇ.
