La decisió prejudicial, que deriva d’un procediment de contractació iniciat pel govern letó, té per objecte determinar si l’art. 18.1 de la Directiva 2014/24/UE, sobre contractació pública, que dicta que els poders adjudicadors han de tractar els operadors econòmics de forma igualitària i sense discriminacions i han d’actuar de manera transparent i proporcionada, és compatible amb la llei letona de contractació pública, que estableix el següent:
- Si el licitador a qui s’ha adjudicat un contracte es nega a subscriure’l, el poder adjudicador està facultat per adjudicar el contracte públic al següent licitador que hagi presentat l'oferta econòmicament més avantatjosa, o bé donar per acabat el procediment sense seleccionar cap oferta. En el primer cas, si el següent licitador es nega a celebrar el contracte, el poder adjudicador ha de donar per acabat el procediment de contractació sense seleccionar cap oferta.
- Abans d'adoptar la decisió d'adjudicar el contracte públic al següent licitador amb l’oferta econòmicament més avantatjosa, el poder adjudicador ha d’avaluar si es considera que aquest és el mateix participant al mercat que el licitador seleccionat inicialment que es va negar a celebrar el contracte. Si cal, pot sol·licitar-li la confirmació i les proves per assegurar aquesta circumstància. Si s'ha de considerar que el següent licitador és el mateix participant al mercat que el licitador seleccionat inicialment, cal donar per acabat el procediment de contractació sense seleccionar cap oferta.
En base a l’exposat, el TJUE argumenta el següent:
Una mesura legislativa nacional com la de la llei letona, en obligar el poder adjudicador a donar per acabat el procediment de contractació pública en les circumstàncies exposades, pretén evitar tota col·lusió potencial entre els participants en un mateix procediment d'adjudicació i garantir el manteniment d'un nivell suficient de competència per salvaguardar la igualtat de tracte dels candidats i la transparència del procediment. Això no obstant, d'acord amb el principi de proporcionalitat, aquesta normativa no ha d'anar més enllà del necessari per assolir aquests objectius.
Les normes de la Unió relatives a l'adjudicació de contractes públics han de garantir la participació més àmplia possible de licitadors en una licitació i l’eliminació de les restriccions de la competència, per la qual cosa l'exclusió automàtica dels candidats o licitadors que mantinguin una relació de control o d'associació amb altres competidors va més enllà del necessari per prevenir els comportaments col·lusoris i garantir l'aplicació del principi d’igualtat de tracte i el compliment de l’obligació de transparència.
Els grups de societats poden tenir formes i objectius diferents, i no exclouen necessàriament que les empreses controlades gaudeixin de certa autonomia en l'exercici de la seva política comercial i de les seves activitats econòmiques, en particular a l’àmbit de la participació en licitacions públiques.
El respecte del principi de proporcionalitat exigeix l'examen i l'anàlisi dels fets per tal que el poder adjudicador determini si la relació existent entre dues entitats ha influït concretament en el contingut respectiu de les ofertes presentades en un mateix procediment d’adjudicació pública, que és suficient perquè aquestes empreses puguin ser excloses del procediment d'adjudicació.
La normativa letona, en canvi, constitueix una presumpció iuris et de iure d'interferència recíproca en les ofertes presentades per a un mateix contracte públic per empreses vinculades i elimina la possibilitat que els licitadors implicats demostrin la independència de les seves ofertes.
Com a conseqüència, aquesta normativa pot no només dissuadir les societats que formen part d'un mateix grup de presentar ofertes en competència en un procediment de contractació, sinó que pot augmentar el risc de distorsió de la competència, ja que la publicació de la classificació de les ofertes i del seu contingut després del primer procediment facilita la possible concertació entre els licitadors en el procediment següent.
En conclusió, el TJUE considera que el principi de proporcionalitat s'oposa a una normativa estatal que obliga el poder adjudicador a donar per acabat el procediment de contractació si es comprova que el licitador seleccionat inicialment, que es va negar a celebrar el contracte públic amb el poder adjudicador, ha de ser considerat el mateix participant al mercat que el següent licitador, que va presentar una oferta que es correspon amb les necessitats i els requisits del poder adjudicador.
Sentència. ENLLAÇ
