L’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica és una situació de desemparament en què es troben moltes llars com a conseqüència de la precarietat econòmica de moltes famílies que pateixen la crisi. En molts casos es veuen incapaces de fer front al pagament de la factura energètica dels seus habitatges al trobar-se a l’atur, en una situació de sobreendeutament o de manca d’ingressos suficients per arribar a final de mes. Aquesta situació de vulnerabilitat que afecta a moltes persones els planteja haver d’escollir quines són les despeses prioritàries per a la seva subsistència renunciant a l’alimentació o a un habitatge digne.
El món local, coneixedor de les de les problemàtiques reals que afecten als veïns i veïnes, des de l’inici de la crisi ha estat fent front als problemes derivats de la pobresa energètica i l’emergència habitacional. Mesures, que gràcies a la proximitat i a la immediatesa han servit de mur de contenció per pal·liar la greu situació dels que pateixen.
Des de la Comissió s’ha instat als Estats membres a adoptar mesures per protegir als consumidors més vulnerables i a lluitar contra aquest fet que va associat a d’altres situacions com l’atur o la lluita per conservar o accedir a un habitatge digne. El Parlament europeu ha requerit als governs per tal de que donin resposta a les famílies perquè “ningú hauria de morir a Europa per no tenir calefacció” i en una resolució ha reconegut que “si el govern regional o local” és capaç de trobar els recursos amb els quals pot finançar, ni que sigui parcialment aquesta política, que es faci”.
En aquest sentit, el Govern de Catalunya després de reunir-se amb la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya va aprovar el Decret Llei 6/2013, ratificat pel Parlament, pel qual es modificava el Codi de Consum de Catalunya per garantir que no es pugui interrompre el subministrament energètic deixant sense calefacció als consumidors més vulnerables i prohibint la desconnexió durant els mesos d’hivern. La Generalitat va aprovar la norma amb l'objectiu que es fes efectiva la moratòria amb la qual no es pogués tallar ni la llum ni el gas a aquelles famílies en situació de vulnerabilitat entre els mesos de novembre i març.
Davant d’aquesta situació de vulnerabilitat i desemparament de bona part de la població catalana, l’única resposta política per part del govern central ha estat la d’interposar recursos d’inconstitucionalitat que paralitzen les normatives i suposen el que ha estat una constant en la legislatura, la judicialització de conflictes polítics.
El Decret Llei 6/2013 va ser anul·lat pel Tribunal Constitucional l’abril de 2015, després que el Govern Rajoy interposés un recurs d’inconstitucionalitat, al·legant que s’envaïen competències estatals en matèria de règim energètic.
Ara, la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar els problemes d’exclusió residencial i de pobresa energètica va ser aprovada pel Parlament de Catalunya per unanimitat. L’objectiu era donar resposta a les situacions de vulnerabilitat en que es troben les persones més afectades per la crisis econòmica i social.
Aquesta llei, fruit del consens polític i social, era un bon instrument que ha permès donar cobertura i emparament a persones amenaçades de desnonament del seu habitatge o del tall en els subministraments bàsics d’energia.
Una llei que, malauradament ha estat recorreguda al Tribunal Constitucional per part del govern central en funcions. El govern del PP ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei demostrant una vegada més la seva manca de sensibilitat social.
Davant d’aquest nou atac a l’autonomia local i a la nostra ciutadania més desfavorida, el passat 3 de maig es va celebrar una cimera amb els grups parlamentaris, els promotors de la iniciativa legislativa popular, la Taula d’entitats del Tercer Sector, la Plataforma pel dret a un habitatge digne, els sindicats UGT i CCOO, i els representants del món local de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, on es va acordar “deixar sense efectes pràctics la resolució del Tribunal Constitucional. És va acordar l’elaboració d’una nova llei d’emergència social que reculli tot allò que ara ha quedat suspès per tal de donar resposta amb mesures útils, pràctiques i segures, a la ciutadania que pot veure’s afectada per una onada de desnonaments o de talls de subministrament energètic.
El món local en el seu conjunt, i els Ajuntaments en singular, com administracions més properes als ciutadans, continuarem malgrat la interposició de recursos i la suspensió de normatives, ajudant a la gent perquè servir als nostres ciutadans i especialment, als més vulnerables, és la nostra raó de ser.
Per tot això abans esmentat, l’Ajuntament en Ple, proposa l’adopció dels següents:
ACORDS
Primer.- Expressar el total rebuig a l’actuació del Govern espanyol promovent recursos contra normatives que protegeixen les persones més vulnerables afectades per una situació d’emergència d’habitatge o de pobresa energètica.
Segon.- Denunciar l’actitud política miop i la manca de sensibilitat social del Govern espanyol que malgrat els requeriments comunitaris no ha formulat cap normativa en matèria de protecció dels consumidors i de les persones que es troben en situació de desemparament.
Tercer.- Donar suport a l’acord de la cimera entre Govern, Parlament i entitats municipalistes i socials d’elaborar ràpidament una normativa que integri diferents mesures i que permeti recuperar eines d’actuació en aquesta matèria per part de les administracions locals i de la Generalitat.
Quart.- Demanar a les entitats bancàries i financeres que assumeixin també el seu paper en la solució dels conflictes habitacionals.
Cinquè.- Reiterar el compromís social i la unitat de les institucions catalanes per donar solucions conjuntes per tal que els municipis que són governs locals i administracions de proximitat, continuem donant suport a les famílies i persones que més ho necessiten.
Sisè.- Donar coneixement dels acords al Parlament de Catalunya, al Govern de la Generalitat, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM), a la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), al Síndic de Greuges, a l’Agència Catalana de Consum, a l’Organització de Consumidors i Usuaris, al govern espanyol i a la Unió Europea.