Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en matèria de contractació pública

VALIDAT EN VIRTUT DE LA RESOLUCIÓ 170/XV DEL PARLAMENT DE CATALUNYA (DOGC NÚM. 9393 - 15.4.2025).

DESCARREGAR LA NOTA JURÍDICA (format pdf) 

El dia 6 de març de 2025 es va publicar el Decret llei 3/2025, que segons la seva exposició de motius obeeix a la necessitat de corregir necessitats i deficiències que sorgeixen en els processos de contractació pública, agilitar-los i, en conseqüència, millorar el funcionament dels serveis públics.

D’acord amb la disposició final de la norma, aquest entra en vigor l’endemà, el 7 de març.

Si bé aquesta norma conté mesures diverses, en aquesta nota incloem les que afecten específicament els òrgans de contractació de Catalunya (i, per tant, també els locals). Són les següents:

Aquest article conté mesures per garantir l'execució correcta de les obres en determinats supòsits en què la contractació conjunta de l'elaboració del projecte i l'execució de l'obra resulta la millor opció i també per simplificar la tramitació d'aquests expedients.

En aquest sentit, es pot contractar conjuntament l'elaboració del projecte i l'execució de les obres, tant en els contractes d'obra pública com en els d'edificació, quan concorri algun dels supòsits següents:

1. Quan la durada prevista de l'execució de les obres sigui inferior o igual a un any.
2. En els contractes d'obra on el valor estimat del contracte sigui igual o inferior al llindar establert per al procediment obert simplificat.
3. En les obres en matèria d'eficiència energètica, sostenibilitat o qualsevol actuació que contribueixi a la mitigació del canvi climàtic.
4. En els supòsits de tramitació urgent de l'expedient o en els que s'utilitzi el procediment negociat per imperiosa urgència, d'acord amb la normativa bàsica.
5. Quan per motius de caràcter tècnic, de dimensió excepcional o atesa la metodologia de treball i per tal de garantir l'eficiència es justifiqui a la memòria, de forma motivada, que la contractació conjunta és necessària per a l'execució correcta de les obres o pot afectar de forma significativa una execució millor.
6. Quan l'actuació estigui vinculada a una actuació, programa o pla estratègic aprovat pel Govern, amb un calendari d'execució establert, es podrà justificar la contractació conjunta del projecte i l'obra, sempre que això permeti assolir els objectius d'eficàcia, simplificació i celeritat.

En els supòsits anteriors de contractació conjunta, la redacció del projecte la duran a terme arquitectes o enginyers, segons les respectives competències, ja sigui amb el personal propi de què disposi l'empresa contractista o, si escau, mitjançant subcontractació amb un tercer.

El projecte l'ha d'aprovar l'òrgan de contractació abans de l'inici de l'execució de l'obra.

Aquest article té per objectiu garantir els principis de competència i concurrència i facilitar l'accés de les petites i mitjanes empreses a les licitacions públiques, ja que són el principal suport de l'ocupació. Això assegura l'activitat econòmica, manté l'ocupació i evita l'augment de l'atur, incentius primordials per les polítiques públiques en la reactivació econòmica.

En aquest sentit, la divisió del contracte en lots amb caràcter general és obligatòria en tots els contractes. En tot cas, la justificació de l'excepció de divisió en lots per raons tècniques, que estableix la legislació bàsica, ha d'identificar, concretar i acreditar les raons que comporten que hi hagi dificultats a l'hora de dividir en lots l'objecte del contracte, així com les conseqüències que comporta la divisió.

En contractes dividits en lots en els quals les prestacions siguin equivalents, els òrgans de contractació de Catalunya han de limitar el nombre de lots per als quals un mateix operador econòmic pot presentar oferta o el nombre de lots que se li puguin adjudicar, sens perjudici que es puguin establir sistemes d'ofertes integradores. Així mateix, també s'han d'establir aquestes limitacions en els contractes dividits en lots en els quals, malgrat que les prestacions no siguin equivalents, existeixi el risc d'afectació en la concurrència.

Quan s'hagi limitat el nombre de lots que poden adjudicar-se a un mateix operador econòmic, no resulta d'aplicació aquesta limitació quan pugui comportar que un o diversos lots quedin deserts.

Es consideren pagaments menors aquells que deriven de contractes d'obres, serveis i subministraments de valor estimat igual o inferior a 5.000€, IVA exclòs, duts a terme pels òrgans de contractació de Catalunya amb els operadors econòmics amb capacitat d'obrar i que comptin amb l'habilitació professional en el seu cas necessària. Com a tals, només requereixen l'aprovació de la despesa i la incorporació de la factura corresponent o document equivalent que justifica la realització de la prestació, i no requereixen cap tramitació procedimental addicional als actes de gestió pressupostària esmentats. Aquesta consideració de pagaments menors no altera el règim de publicitat establert per la normativa catalana de transparència.

Es poden subscriure contractes que generin pagaments menors en els termes establerts en aquest precepte per cobrir necessitats de caràcter periòdic o recurrent, sempre que el valor estimat en conjunt dels diversos contractes no excedeixi en una mateixa anualitat el límit màxim per a la contractació menor que correspongui a la tipologia de contracte de què es tracti. En qualsevol cas, en la subscripció de contractes que generin pagaments menors cal diversificar els operadors econòmics escollits com a contractistes, sempre que resulti possible i adequat.

La concurrència dels requisits que habiliten poder dur a terme contractes que generin pagaments menors en els termes establerts en aquest article no obsta que, sempre que sigui l'opció més idònia per a l'ús eficient dels recursos públics i d'acord amb els principis de publicitat i lliure concurrència i competència, es satisfacin les necessitats a cobrir amb aquests contractes mitjançant la tramitació d'un procediment de contractació o d'un sistema de racionalització de la compra.

Aquest article especifica que, en cas de subcontractació, l'empresa subcontractista ha de complir, en els mateixos termes que l'empresa contractista, amb les obligacions en matèria ambiental, social i laboral establertes pel dret europeu, nacional i autonòmic i en el conveni col·lectiu de referència d'aplicació al sector que correspongui.

1. Incompliments: en cas que es detectin incompliments per part de la subcontractista, el responsable del contracte pot proposar a l'òrgan de contractació que exigeixi a la contractista principal, o la substitució de la subcontractista, o l'assumpció directa de l'execució.
2. Certificat de bona execució: quan així ho sol·liciti la subcontractista, la contractista ha d'expedir un certificat de bona execució que reflecteixi el contingut tècnic i econòmic de la participació de la subcontractista en el contracte, i el nivell de satisfacció en el resultat. El certificat s'ha d'emetre en 10 dies des de la sol·licitud i trametre'l a la subcontractista, amb còpia al responsable del contracte.
3. Contractes amb les subcontractistes: quan es tracti de contractes de serveis i obres subjectes a regulació harmonitzada i així li requereixi l'òrgan de contractació, la contractista ha de trametre, juntament amb la comunicació preceptiva de la subcontractació, una còpia dels contractes subscrits amb les subcontractistes.
4. Demora en el pagament al subcontractista: en els contractes de serveis i obres subjectes a regulació harmonitzada, quan la subcontractació amb un operador econòmic sigui igual o superior al 10% del preu del contracte, aquest té dret a sol·licitar el pagament a l'òrgan de contractació en cas de demora de la contractista superior a un mes. El poder adjudicador requerirà a la contractista per tal que acrediti el pagament o els motius de la seva improcedència.

Si la contractista no acredita el pagament en 15 dies naturals, o si els motius al·legats no responen a supòsits degudament justificats, es procedirà al pagament directe a la subcontractista i a la corresponent detracció dels imports corresponents de les factures pendents de pagament a la contractista o de la garantia, si escau, sens perjudici de la imposició de les penalitats que corresponguin.

El pagament directe a la subcontractista s'entén com un pagament per compte de la contractista. Els òrgans competents de la Generalitat de Catalunya i els corresponents de cada entitat local determinaran, respectivament, quina ha de ser l'operativa per articular-ho.

5. Facturació amb conceptes diferenciats: en el cas de contractes de serveis i obres subjectes a regulació harmonitzada, i als efectes del que es disposa en l'apartat anterior, les factures que emeti la contractista han d'indicar, en conceptes diferenciats, l'import de les prestacions que corresponen als diferents subcontractistes.

5. Modificació de la Llei d’arquitectura (art. 6 DL 3/2025)

Es modifica la Llei 12/2017, del 6 de juliol, de l'arquitectura en els següents sentits:

1. L’art. 18.2 queda redactat de manera que s’especifica que la licitació s'ha d'efectuar d'acord amb la legislació de contractes del sector públic. Les bases del concurs i l'anunci de licitació han d'establir criteris clars i no discriminatoris per a la selecció dels participants en el concurs de projectes, tenint en consideració, entre d'altres, els coneixements tècnics, l'eficàcia, l'experiència, la fiabilitat dels professionals i de les empreses participants, i la formació en estudis o coneixements específics vinculats amb l'objecte del contracte.
2. L’art. 20.1 queda redactat de manera que s’especifica que la contractació conjunta de redacció del projecte i execució de l'obra té caràcter excepcional i només es pot admetre en els supòsits que estableix la legislació de contractació del sector públic o, si escau, els que detalli la normativa catalana, sens perjudici de les previsions legals pel que fa a la divisió dels contractes en lots.

Enllaços

• Decret llei 3/2025, de 4 de març, pel qual s'adopten mesures urgents e (gencat.cat). ENLLAÇ.